LA POLÍTICA DOMENYADA

Fa dies que vaig amb la mosca darrere de l'orella per unes declaracions d'Alfredo Pérez Rubalcaba a la Cadena Ser on afirmava i cite d´oïda que "les polítiques del PP tenien data de caducitat", evidentment quan el PSOE entrara al govern d'Espanya les coses es farien amb el respecte institucional que tots mereixem, es canviarà possiblement allò que es mereix canviar i ací pau i allà glòria, en principi perfecte i que conste que no em cau malament el senyor Rubalcaba, al contrari, a mi les persones que es dediquen a la gestió tenen el meu aplaudiment sempre i quan siga un gestor dels qui treballen a una gestoria o un funcionari de qualsevol de les administracions que ens atenallen de vegada en quan la gola. El que no em sembla tan bé, és eixa idea tan pròpia de la Restauració i que tan bé prediquen els líders dels nostres partits majoritaris per la qual en turnar-se el partit corresponent en el poder hi haurà un tsunami en l'administració corresponent que ho canviarà tot, doncs no em la puc creure, ni de lluny. I no em la puc creure perquè és un concepte viciat tant en la forma com el fons i m'explique, si ara per ara foren els principis dels anys vuitanta del segle passat i no tinguerem una experiència personal sobre el que ha passat econòmicament, socialment i política al nostre país, és a dir, si visquerem tancats dintre d'un búnker a la Serra Calderona seria possible que encara ens creierem que hi ha una sèrie de tòtem intocables dintre del sistema constitucional, la Constitució mateixa per exemple, també podriem tancar els ulls i creure amb la fe del carboner que hauriem de deixar de banda certes qüestions espinoses per bé de l'estabilitat social, o que a Alemnya lliguen els gossos amb llonganises. Tanmateix la situació del país és de sobres coneguda per tots i totes, malauradament i el que és pitjor, la culpa no és només del gestors de la cosa pública sinó que rau en nosaltres mateixos, ull, no estic dient que la caiguda de Lehman Brothers fora cosa del botiguer del cantó, sinó que en dipositar una papereta cada quatre anys i oblidar-nos de qui i com gestiona allò que afecta directament a les nostres vides hem fet deixadesa de la nostra co-responsibilitat col·lectiva. Pose un cas proper, el dels Ajuntaments que per qüestions de proximitat hauria de ser focus d´atenció i aparador de l'administració més pròxima als ciutadans i ciutadanes, saben vostès qui parla als plenaris i de què? S'ha parat vosté a pensar de quina manera es prenen les decisions en la casa consistorial? Supose que no, és possible que algú pense que amb els rutllos de les majories absolutes no hi ha res a fer i que això, tots els ajuntaments en general, s´ho fan entre quatre. Dissortadament li tinc que donar part de raó, el rutllo de les majories absolutes funciona i tant, de la mateixa manera que l'opacitat en certes matèries però això no ens aparta ni una mica del desestiment de la nostra responsabilitat ciutadana en exigir transparència, en demanar una altra manera de fer política que no passe per la funcionarialització dels regidors i la seua i sempiterna cantinel·la "però això és el que diu la llei", perquè la llei diu moltes coses i està sotmesa a interpretació però les bones idees i les ganes de treballar a favor del poble i dels veïns i veïnes no. 

Ah, això de la foto, no he pogut evitar-ho, semblen com dues gotes d'aigua. 

FONT: LA TORXA