EL BOMBARDEIG NAZI DE 1938 A LA FOIA DE BUNYOL

Un bombardeig 74 anys en l'oblit sobre la Foia de Bunyol.

Un estudi de l'investigador David Mújica posa al descobert les conseqüències i els testimonis de l'atac a Xiva i Bunyol el 1938 per la Legió Còndor.

Refugiats de les FAI en Xiva (1937)

El 2006, 70 anys després de la revolta i el colp d'estat del 18 de juliol de 1936 i el posterior esclat de la Guerra Civil espanyola, en el transcurs d'una conversa vaig escoltar a un historiador comentar que empraven la majoria dels seus esforços a investigar sobre èpoques llunyanes i no prestaven excessiva atenció a successos més propers en el temps, en clara al·lusió a la contesa espanyola. Lamentava la desaparició de documentació a la qual es va prestar poca importància tot i el seu valor, i sobretot, les vivències de molts testimonis d'aquests esdeveniments històrics que, per la seua avançada edat morien sense haver estat consultats.

Una prova palpable d'aquest fet és el bombardeig de Xiva i Bunyol per avions de la Legió Còndor el 3 de desembre de 1938 que, tot i estudis d'experts (David Mújica, José Manuel Alonso Plaça o Joan Carrión) i de relats com els de Joaquín Calvo Diago, pilot de 'Chatos', que aquest dia estava a l'aeròdrom de Xiva i va ser testimoni del pas dels avions, és un dels oblidats de les cròniques de guerra. No apareix en cap dels principals mapes dels bombardejos italians i alemanys al País Valencià i 74 anys després encara segueix llançant dubtes.

Labor investigadora

El bombardeig de Xiva per part de l'aviació alemanya ha estat ignorat per la majoria d'estudiosos de la guerra aèria a Espanya, que no el citen en les seues publicacions. Cal remetre's a publicacions estrangeres per trobar alguna referència. Un altre dels factors a favor del seu oblit és la destrucció, ordenada per Hitler, de gran part dels arxius de la Legió Còndor al final de la II Guerra Mundial, pel que és difícil concretar dades a l'hora de parlar d'aquesta unitat que va recolzar als exèrcits revoltats.

El primer estudi seriós sobre el bombardeig, publicat el 1996 per una revista de difusió comarcal, atribueix la missió a avions Savoia SM-79 Sparviero italians escortats per Messerschmitt BF-109 alemanys, fet que posteriorment es va comprovar incert. Tanmateix, l'informe, qualifica l'acció com a «model dels atacs a poblacions civils durant la guerra d'Espanya, que malgrat la definició d'hipotètics objectius militars, la finalitat última d'aquests atacs és soscavar la moral de la població i sembrar en ella la llavor de la por», una hipòtesi que el temps revela com a encertada.

Cal esperar fins enguany perquè l'especialista en temes bèl·lics relacionats amb Xiva, David Mújica, després de sondejar fonts directes i documentació aconsegueix recrear l'atac aeri contra Xiva en un relat novel·lat publicat en una revista de difusió local.

Bombes sobre Xiva

Xiva

A primers de desembre les operacions bèl·liques a terra estan paralitzades. Fa pocs dies que han finalitzat la batalla de l'Ebre, els republicans es baten en retirada i els colpistes ocupats a definir la seua ofensiva sobre Catalunya i Barcelona. En l'aire, la força aèria es defensa dels bombardejos a Barcelona i al País Valencià per avions italians, la Legió Còndor i hidroavions de la base de Pollença, a Mallorca. Els bàndols contendents estan en període de recuperació de les grans pèrdues de vides humanes i de material bèl·lic, sofrides pels dos.

A l'alba del dia 3 de desembre els Heinkel HE-111 del grup de bombardeig K/88 eixien de l'aeròdrom Sanjurjo (Saragossa) per reunir-se amb els Dornier DO-17 i Heinkel He-45 del grup de reconeixement A/88 destacat a Buñuel (Navarra). Minuts després, a aquesta formació, que superava la trentena d'avions, entre bombarders i de reconeixement, es van unir els Messerschmitt ME-109 del grup de caça J/88 que van eixir de la Sénia (Tarragona) per a efectuar tasques d'escorta.

Van entrar a la província de Terol per volar durant més temps en territori amic i a mig matí estaven descarregant la seua càrrega mortal a la cimentera de Bunyol, molt allunyada del nucli urbà de la població, que no va patir danys. Minuts després la formació va seguir l'antiga carretera de Madrid-València i va girar al voltant de la Lloma del Castell de Xiva i va enfilar el casc urbà de la població. Les destinacions de les bombes van ser: l'estació de ferrocarril, els dipòsits de munició del carrer Sant Isidre i la caserna de la brigada mixta 116 del carrer Pascual Piquer. Moltes bombes van caure també en edificis civils de la població causant greus danys.

A causa de les explosions van morir dos dones i la filla d'una d'elles de 2 o 3 anys d'edat. També un nombre indeterminat de soldats de l'aquarterament i de ferits. A més de destruir 30 cases i danyar-ne unes altres 40, els efectes de l'atac van ser valorats en unes 130.000 pessetes de l'època. L'estació va resultar molt danyada i es va quedar sense subministrament elèctric, i dels danys en vides humanes i en les instal·lacions de la cimentera de Bunyol, molt poc es coneix.

La ràpida reacció dels Polikarpov I-15 'Chato' destacats a l'aeròdrom de la Senyera, que en aquests dies patrullaven el port de València, va permetre que el tinent Benigno Fernández Montés derrocara el BF-109, pilotat pel brigada Walter Maerz, que va caure al paratge del 'Corral del Gat'. El pilot va ser capturat amb cremades greus a Xest «on les dones del poble el van intentar linxar», segons Mújica.

L'avió i totes les imatges capturades van estar exposades al casino de Xiva, al costat de les fotos i estris del pilot. L'expert assegura que també un dels HE-111 va resultar danyat pel foc dels avions republicans i va caure a terra a Montalbán (Terol). No obstant, la Legió Còndor no va reconéixer mai aquest pèrdua.

Dubtes raonables

El nombre de quilos de bombes sobre Xiva i la cimentera de Bunyol és una de les incògnites que es mantenen, igual que el nombre d'avions participants. El primer estudi (1996) xifra en uns 50 el nombre d'aparells (alemanys i italians), quantitat errònia segons Mújica, que assegura sobre la base de documents que són 41 (27 HE-111, 5 DO-17 i 9 BF-109). I el llavors tinent Joaquín Calvo Diago, assegura que la formació atacant era de 5 DO-17 escortats per 3 BF-109 i que només va ser el Chato de Fernández qui es va enfrontar amb els avions alemanys.

Referent a això Mújica aporta el testimoni de Manuel Agramunt, un xiquet llavors i testimoni privilegiat del bombardeig des de la lloma del Castell: «els avions republicans n'eren tres, volaven molt rasos a prop de les copes dels pins. Tot d'una van començar a ascendir i a metrallar a la panxa als 3 últims bombarders de la formació».

El bombardeig de Xiva continua amb moltes incògnites per resoldre i a mesura que passen els dies es perden fonts valuoses. El coronel Joaquín Calvo Diago va morir el març de 2011 als 92 anys i en una primera inspecció dels fons sobre la Legió Còndor al Bundesarchive de Freiburg no existeixen referències sobre aquest atac.

Notícia apareguda al LEVANTE.