La paradoxa del valor (o paradoxa del diamant i l'aigua) és una paradoxa dins de l'economia clàssica sobre el valor econòmic que expressa que, encara que l'aigua és més útil que els diamants, aquests tenen un preu més alt en el mercat.
Adam Smith esmenta la paradoxa en La riquesa de les nacions. Smith no va ser el primer a notar la paradoxa. Nicolau Copèrnic, John Locke, John Law i altres havien intentat explicar la disparitat en el valor entre l'aigua i els diamants. La teoria de la utilitat marginal, un esforç per resoldre aquesta paradoxa, va provocar el naixement de l'economia neoclàssica i defensa que no és la demanda d'un bé el que determina el seu preu, sinó la seua utilitat marginal.
Es pensa generalment que Smith va ser incapaç de resoldre la paradoxa. Smith esmenta d'aquesta manera la paradoxa:
"Res és més útil que l'aigua, però aquesta no comprarà res, res de valor pot ser intercanviat per ella. Un diamant, per contra, té escàs valor d'ús, però una gran quantitat d'altres béns poden ser freqüentment intercanviats per aquest."
Solució marxista segons la teoria clàssica del valor-treball
Segons la teoria del valor-treball sintetitzada per Marx, la quantitat de valor d'una mercaderia és el treball socialment necessari per a la seua producció que no està determinat en l'absolut pel valor d'ús, o siga, per l'ús concret que es dóna posteriorment a aquesta mercaderia, és a dir, la necessitat concreta que satisfaça.
Per tant, el valor de l'aigua és usualment menor que el d'un diamant perquè el treball socialment necessari per a aconseguir un diamant és més gran que el necessari per proveir-se d'aigua i això és independent de que l'aigua siga usada per a satisfer una funció vital i el diamant no.
Està clar que en situacions d'escassetat el valor és més gran perquè les condicions d'escassetat impliquen un augment del treball socialment necessari per a adquirir o produir una mercaderia, així precisament l'escassetat dels diamants implica molta més faena per a aconseguir-los i per això són tan valuosos, i de la mateixa manera això explica que en zones desèrtiques que es requereix més treball per a aconseguir-la, l'aigua siga també molt més valuosa que en zones no desèrtiques.
Des del punt de vista de Marx, la paradoxa del valor, o paradoxa de l'aigua i el diamant, és només un exemple de l'error teòric en què incorrien els economistes clàssics com Smith en confondre i barrejar el valor amb el valor d'ús i un exemple del fetitxisme de la mercaderia en què incorren aquests economistes en intentar deduir de la naturalesa el valor.
"Fins a quin punt una part dels economistes es deixa enlluernar pel fetitxisme adherit al món de les mercaderies, o per l'aparença objectiva de les determinacions socials del treball, ens ho mostra, entre altres coses, la tediosa i insulsa controvèrsia entorn del paper que exerciria la naturalesa en la formació del valor de canvi. Com el valor de canvi és una determinada manera social d'expressar el treball emprat en una cosa, no pot contindre més matèria natural que, per exemple, el curs canviari."
Marx, El capital
El fetitxisme de la mercaderia és un concepte creat per Karl Marx en la seua obra El capital que designa el fenomen social i psicològic on, en una societat productora de mercaderies, aquestes aparenten tindre una voluntat independent dels seus productors, és a dir, fantasmagórica.
El resultat del fetitxisme és l'aparença d'una relació directa entre les coses i no entre les persones, la qual cosa significa que les coses (en aquest cas, les mercaderies) assumirien el paper subjectiu que correspon a les persones (en aquest cas, els productors de mercaderies).
En una societat productora de mercaderies i serveis, l'intercanvi de les mateixes és l'única manera en què els diferents productors aïllats es relacionen entre si. D'aquesta manera, el valor de les mercaderies és determinat de manera independent dels productors individuals, i cada productor de produir la seua mercaderia en termes de la satisfacció de necessitats alienes. D'això resulta que les mercaderies (o el mercat) semblen determinar la voluntat del productor i no a l'inrevés.
Marx afirma que el fetitxisme de la mercaderia és una cosa intrínseca a les societats productores de mercaderies, ja que en elles el procés de producció s'autonomitza de la voluntat del ser humà.
El caràcter misteriós de la forma "mercaderia" consisteix, per tant, pura i simplement, en què projecta davant dels homes el caràcter social del treball dels infants com si fóra un caràcter material dels mateixos productes del seu treball, un do natural social d'aquests objectes i com si, per tant, la relació social que hi ha entre els productors i el treball col·lectiu de la societat fóra una relació social establida entre aquests objectes, al marge dels seus productors.
Marx també argumenta que l'economia política clàssica no pot eixir del fetitxisme de la mercaderia, ja que considera a la producció de mercaderies com un fet natural i no com una manera de producció històrica i, per tant, transitòria. D'aquest fetitxisme que es dóna pràcticament en la producció i l'intercanvi de mercaderies ve la sobreestimació teòrica del procés d'intercanvi sobre el procés de producció. D'ací el culte al mercat de part d'alguns economistes, que consideren a l'oferta i la demanda com determinacions fonamentals del moviment de l'economia (llei de l'oferta i la demanda).
Casos no fetitxistes de producció
Per emfasitzar el caràcter específic del fetitxisme a la societat productora de mercaderies, Marx dóna diversos exemples de producció social no fetitxistes.
Un d'ells és el d'un nàufrag en una illa, que ha de repartir el seu temps entre els diferents treballs útils necessaris per produir els diferents béns de subsistència. Sent l'únic productor i consumidor d'aquests béns, clarament aquests no són mercaderies, i el nàufrag distribuirà el seu dia de treball entre els diferents treballs útils segons ho veja necessari. El procés de producció és determinat racionalment pel mateix productor-consumidor.
Un altre exemple és el dels servents de l'edat mitjana, signat per la dependència personal. Ací el servent treballa per a si mateix i per al seu senyor feudal sempre produint béns per al consum directe, i no mercaderies. "Les relacions socials existents entre les persones en els seus treballs es posen de manifest com les seues pròpies relacions personals, i no apareixen disfressades de relacions socials entre les coses, entre els productes del treball."
Un altre exemple, que ja involucra el treball col·lectiu, és el d'una família patriarcal rural. Ací els diferents treballs útils es distribueixen entre els diferents membres de la família. Però els béns produïts per aquests treballs útils no són mercaderies, i per tant, els diferents treballs útils s'enfronten entre si com funcions socials de la col·lectivitat (en aquest cas, la família).
Finalment, Marx exposa el cas d'una "associació d'homes lliures que treballen amb mitjans de producció col·lectius i empren, conscientment, les seues moltes forces de treball individuals com una força de treball social". En aquest cas, tindríem les mateixes determinacions de la faena que en el cas del nàufrag, "només que de manera social, en comptes d'individual". Tots els productes d'aquesta associació són socials, de propietat comuna, i per tant no s'enfronten entre si com mercaderies. Independentment de com es regule la distribució del producte social entre els individus que componen l'associació, "les relacions socials dels homes amb els seus treballs i amb els productes d'aquests, segueixen sent ací diàfanament senzilles, tant pel que fa a la producció com pel que fa a la distribució". Les relacions entre les persones són directes i clares, sense ser mediatitzades per les coses.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.