L'ALT MAESTRAT FOU UN ALTRE GERNIKA

Efectes de les bombes sobre diverses cases a la localitat d'Ares del Maestrat.
Resulta impossible saber quants habitatges van ser destrossats pels avions nazis

El maig de 1938, l'exèrcit nazi provava els seus avions Junker llançant bombes de mitja tona sobre Ares del Maestrat, Albocàsser, Benassal i Vilar de Canes. Hi va haver desenes de morts. El professor Óscar Vives ha recuperat aquesta part de la Història

Mapa de l'Alt Maestrat, lloc dels fets

El de Gernika va ser un genocidi que va servir perquè la poderosa aviació alemanya experimentara la seua infernal màquina de matar. L'atac ocorregut el 26 abril 1937 ha quedat com una icona de la lluita per la llibertat, però el que la Història no havia explicat fins ara és que hi va haver un altre Gernika a l'Alt Maestrat. 

El maig de 1938, la Legió Còndor llançava les seues bombes de 500 quilograms sobre Ares del Maestrat, Albocàsser, Benassal i Vilar de Canes. Mai ningú, ni tan sols la gent del lloc, va poder explicar per què els alemanys van arrasar uns pobles menuts i tranquils sense cap interés militar. Hui, quasi 75 anys després, el professor de la Universitat de València Óscar Vives, veí de Benassal, llança la sorprenent hipòtesi que les incursions germàniques no tenien altre objectiu que el de provar el nou armament nazi, especialment els temibles avions Junker.

Una altra foto d'Ares del Maestrat feta pels avions nazis

Óscar Vives va tenir coneixement dels bombardejos quan llegia el llibre d'Antony Beevor La Guerra Civil Española (Crítica, 2010). En el capítol de conclusions, Beevor assegura que el Junker va ser provat a Aragó i en diverses localitats del nord del País Valencià ben entrada la guerra civil espanyola. Va ser llavors quan el professor Vives va decidir visitar l'arxiu militar de Freiburg (el Bundesarchiv-Militärarchiv) i sol·licitar tota la documentació disponible sobre aquest fosc episodi de la Guerra Civil. «Ens van enviar 70 pàgines escanejades amb unes tantes fotografies aèries dels bombardejos. Tingueu en compte que l'informe sobre la Batalla de l'Ebre tot just té 30 pàgines més. Imagine la importància del material!», assegura.

En l'OCCC fins al dia de Reis (Sant Ferran 12, València)

Aquesta idea ha donat lloc a una exposició itinerant sota el títol Experiments de la Legió Còndor a l'Alt Maestrat. Es pot comparar el bombardeig al Maestrat amb el que va passar a Gernika, però hi ha una gran diferència. En Gernika, els alemanys tenien un objectiu: desmoralitzar la població i l'exèrcit republicà. Ací no hi havia més objectiu de provar el Junker.

Les instantànies revelen com la Legió Còndor fixava els objectius per al llançament dels seus bombes; panoràmiques aèries de la destrucció i altres imatges amb les destrosses a les cases. En cap de les localitats castellonenques atacades hi havia un objectiu militar clar. Ni soldats, ni arsenals, ni fàbriques, ni dipòsits de combustible. «L'única explicació és que van provar allí els seus avions. Per això prenien fotografies una hora abans del bombardeig, durant i després de l'atac. Després marcaven els objectius assolits. No hi ha cap cas similar al llarg de la Guerra Civil ni tampoc en la Segona Guerra Mundial perquè estaven massa ocupats», assegura.

Imatge feta pels nazis d'Ares del Maestrat

Segons la documentació de què disposa el professor Vives, a Ares del Maestrat van morir almenys 16 persones, 10 a Benassal (entre elles tres soldats republicans que s'allotjaven en un hostal): sis morts a Albocàsser i tres a Vilar de Canes. «Els bombardejos no es van correspondre amb moviments de tropes, ja que les unitats franquistes van avançar dies després. Jo crec que ni els mateixos nacionals van saber-ho», insisteix Vives. 

En els pobles massacrats únicament quedaven dones i xiquets. Ells van ser els primers a escoltar el aterridor brunzit dels Junkers. La maquinària que anava a terroritzar Europa i el món estava en marxa.

Notícia apareguda al LEVANTE-EMV.