ELS IANQUIS HAN DE CANVIAR

El poder ianqui, i més ara, per estar encapçalat per un Nobel de la Pau, ha de redirigir la seua política exterior. El món ho necessita. Però, de moment, la política militar, encara que suavitzada per la pressió de l’opinió pública estatunidenca, continua en la mateixa línia imperialista i colonitzadora que sempre. No debades, Obama no mana: manen els taurons financers de Wall Street. I estos tenen fam de guerra i necessitat de renovar els estocs d’armament.

Ací teniu un llistat cronològic d'algunes de les intervencions militars nord-americanes, amb l’OTAN o sense ella, d’altres operacions militars encobertes o de colps d’estat:

• 1775-1776. Al Canadà i en l'Atlàntic, en el curs de la guerra d'independència dels Estats Units.
• 1798-1800. Conflicte naval contra la França Revolucionària. Mar de les Antilles i les costes de l'Atlàntic. Acaba amb el Tractat de Mortefontaine o Convenció de 1800.
• 1801-1805. Guerra els Estats Units-Trípoli (1801-1805), més coneguda com a guerra Berber. El rei de Trípoli (actual Líbia) i els seus aliats de Tunis i de l'Alger declaren la guerra als Estats Units perquè no volien pagar més el tribut per al pas de les seues embarcacions.
• 1815. Expedició naval contra la regència de l'Alger, dirigida per Stephen Decatur, que força al rei Omar, qui firma un tractat que posa fi als atacs d'embarcacions nord-americanes pels corsaris berbers.
• 1846. Guerra mexicana-estatunidenca. Els EUA s’annexen la meitat del territori del nord de Mèxic. Són els nous estats de Texas, Califòrnia, Nevada, Utah, Arizona, Nou Mèxic, i una part de Colorado, Oklahoma i Wyoming.
• 1831. L’Argentina, desembre. Enarborant la bandera francesa, la corbeta Lexington va arribar a Puerto Soledad. Una partida va desembarcar i va destruir l'assentament, prenent presoners a la majoria dels seus habitants.
• 1852 a 1853. L’Argentina. Els marines s'instal·len a Buenos Aires per a protegir els interessos nord-americans enfront d'una revolució.
• 1853. Nicaragua. Protecció dels ciutadans i dels interessos nord-americans durant els trastorns polítics.
• 1853 i 1854. El Japó. El comodor Matthew Perry obliga al Japó a obrir-se a Occident amb el conveni de Kanagawa en 1854. Perry utilitza la força de dissuasió de la seua flota naval cap a les autoritats de Naha, en l'illa d'Okinawa, que li concedeixen la gestió d'una concessió minera, les illes de Bonin, així com facilitats comercials.
• 1854. Nicaragua. En represàlies a una ofensa feta al representant nord-americà a Nicaragua, destrucció de la ciutat de Greytown (San Juan del Norte).
• 1856. Panamà. Intervenció a fi de protegir ciutadans i interessos nord-americans després de l'incident de la “Tajada de la Sandía”.
• 1856. La Xina, octubre a desembre. Per a protegir interessos americans en Canton durant les hostilitats entre Anglaterra i Xina; i per venjar un assalt no provocat a un barco no armat que desplegava una bandera nord-americana.
• 1857. Nicaragua. Per a oposar-se a un atemptat contra W. Walker, qui mantenia el control del país. Al maig, el comandant Davis de la Marina dels Estats Units, amb alguns marines, accepta la rendició de Walker i protegeix els seus homes contra els natius, als quals Walker havia atacat.
• 1858. L’Uruguai, gener. Els marines desembarquen per a protegir els interessos nord-americans durant una revolució a Montevideo.
• 1858. Illes Fidji, octubre. Per a castigar els natius per l'assassinat de dos ciutadans nord-americans.
• 1858-1859. Turquia. Desplegament de la força naval de conformitat amb una petició elevada davant del secretari d'Estat després d'una massacre de ciutadans nord-americans en Jaffa.
• 1859. La Xina. Per a la protecció d’interessos nord-americans a Xangai.
• 1859. El Paraguai. El Congrés autoritza l'enviament d'un esquadró naval per a impedir un atac a un navili de guerra en el riu Paranà durant 1855. Es van demanar disculpes després d'exhibir un gran desplegament de forces.
• 1859. Mèxic. Dos mil soldats americans van creuar el riu Grande en persecució d'un bandit mexicà anomenat Cortina.
• 1859. La Xina, juliol i agost. Per a la protecció d'interessos nord-americans en Xanghai.
• 1860. Colòmbia, badia de Panamà. Per a protegir els interessos nord-americans durant la revolució.
• 1860. Angola. Intervenció a fi de protegir els ciutadans i béns nord-americans en el moment d'una rebel·lió indígena a Kissembo contra Portugal.
• 1863. El Japó, juliol. Per a venjar-se d'un insult contra la bandera nord-americana en flames en un veler nord-americà a Shimonoseki.
• 1864. El Japó, juliol a agost. Per a protegir l'ambaixador dels Estats Units al Japó durant la seua visita a Yedo per a negociar unes demandes i impressionar els japonesos amb el poder militar nord-americà.
• 1864. El Japó, setembre, estret de Shimonoseki. Per a forçar al Japó i al príncep Nagato a l'ús dels estrets per barcos forans d'acord amb els tractats prèviament firmats.
• 1865. Panamà, març. Per a protegir la vida i propietats de residents nord-americans durant la revolució.
• 1866. Mèxic. Per a protegir residents nord-americans.
• 1866. La Xina, juny i juliol. Per a castigar un assalt al cònsol nord-americà en Newchwang; juliol, per a consultar amb autoritats en el port; agost, en Xangai, per a ajudar a extingir foc en la ciutat.
• 1867. Nicaragua. Els marines ocupen Managua i León.
• 1867. Taiwan, juny. Per a castigar una horda de salvatges que se suposava havien assassinat la tripulació d'un barco nord-americà.
• 1868. El Japó (Osaka, Hiogo, Nagasaki, Yokohama, i Negata). Per a protegir interessos americans durant la guerra civil al Japó sobre l'abolició del Shogunate i la restauració del Mikado.
• 1868. L’Uruguai, febrer. Per a protegir als residents forans durant la insurrecció a Montevideo.
• 1868. Colòmbia, abril, en Aspinwall. Per a protegir passatgers en trànsit durant l'absència de la policia local o de tropes després de la mort del president de Colòmbia.
• 1870. Mèxic, juny. Per a destruir el barco pirata Forward, que havia recorregut aproximadament 40 milles dalt del riu Tecapán.
• 1870. Hawaii, setembre. Per col·locar la bandera nord-americana a mitja asta per la mort de la reina Kalama de Hawaii, quan el cònsol nord-americà a Honolulu no ho permet.
• 1871. Corea, juny. Per a castigar els natius pels danys causats a nord-americans, particularment per assassinar la tripulació del general Sherman, i posteriorment per obrir foc contra altres barcos ianquis.
• 1873. Mèxic. Tropes dels Estats Units van creuar la frontera de Mèxic nombroses vegades perseguint lladres. També va haver-hi algunes persecucions de les tropes mexicanes en el territori fronterer. Casos notables van ser el d'Arremolina al 1873 i en Las Cuevas en 1875.
• 1874. Hawaii, febrer. Per a preservar l'ordre i protegir vides i interessos nord-americans durant la coronació d'un nou rei.
• 1876. Mèxic, maig. Per a vigilar temporalment el poble de Perdonavidas mentre es trobava sense governant.
• 1882. Egipte, juliol. Per a protegir interessos nord-americans.
• 1891. Haití. Les tropes ianquis van esclafar una revolta de treballadors negres.
• 1891. Xile. Xoc dels marines amb forces nacionalistes.
• 1893. Hawaii. A fi de protegir les vides i els béns dels Estats Units, la col·locació d'un govern provisional sota l'autoritat de Sanford. Annexió definitiva en 1898.
• 1894. Nicaragua. Les tropes d'EUA ocupen durant un mes Bluefields en resposta a una revolució.
• 1894-1896. Corea. Les tropes nord-americanes operen a Seül.
• 1896. Nicaragua. Els marines prenen Puerot Corinto.
• 1898. Nicaragua. Els marines prenen San Juan del Sur.
• 1898-1902. La Marina i l’exèrcit dels EUA confisquen a Espanya les possessions de Puerto Rico, Filipines, Wake, Guam i Cuba. En el context de la guerra Hispano-nord-americana, instal·lació, construcció d'una base militar a Cuba. Els Estats Units imposen la possibilitat d'inversions financeres i un dret d'ingerència en els assumptes interiors de l’illa.
• 1898-1910. Filipines. EUA incauta a Espanya les illes Filipines i maten a 600.000 persones.
• 1901-1914. Colòmbia. Tropes d'EUA li arrabassen el territori de Panamà a Colòmbia per a controlar al pas al Canal de Panamà.
• 1903-1904. Abissínia (actual Etiòpia): vint-i-cinc marines van ser enviats per a protegir al cònsol general dels Estats Units mentre negociava un tractat.
• 1903-1914. Panamà: per a protegir vides i interessos nord-americans durant i després de la revolució per la independència respecte de Colòmbia. Roosevelt va estimular el moviment separatista de Colòmbia per a poder construir el canal en els termes que ell desitjava, contraris a la posició sobirana defesa inútilment pel congrés colombià. El primer ambaixador de Panamà a Washington, un francés representant dels interessos de la companyia de Fernando de Lesseps, va firmar els tractats a les 48 hores del reconeixement diplomàtic de la nova república creada per Roosevelt. Estos tractats continuen sent una font de conflictes entre ambdós nacions fins als nostres dies. Amb breus intervals, els marines van estar estacionats en l'istme de novembre del 1903 a gener de 1914 per a salvaguardar interessos nord-americans.
• 1904. República Dominicana, gener a febrer: per a protegir interessos nord-americans en Puerto Plata i en la ciutat de Santo Domingo durant activitats revolucionàries.
• 1904. Tànger, el Marroc: invasió duta a terme per un esquadró per a rellevar per la força un marine americà segrestat.
• 1904. Panamà, novembre: per a protegir vides i propietats nord-americanes en els temps d'insurrecció.
• 1904-1905. Corea, gener de 1904 a novembre de 1905: per a salvaguardar una legió nord-americana a Seül.
• 1904-1905. Guerra Russo-Japonesa. Intervenció dels marines i suport naval al Japó.
• 1906-1909. Cuba, setembre de 1906 a gener de 1909. Intervenció per a restaurar l'ordre, protegir als forasters i establir un govern estable després d'una seriosa activitat revolucionària.
• 1907. Hondures, març a juny: per a protegir interessos nord-americans durant la guerra entre Hondures i Nicaragua. Les tropes d'EUA creen el protectorat de la “diplomàcia del dòlar”.
• 1910. Nicaragua, febrer: durant una guerra civil, per a obtindre informació sobre les condicions a Corinto. De maig a setembre, per a protegir els interessos americans a Bluefields.
• 1911. Nicaragua. Intervé en la guerra civil. Estats Units estableix la Receptoria de Rendes a Nicaragua i controla per 38 anys la totalitat dels ingressos derivats del comerç exterior.
• 1911. Hondures, gener: per a protegir vides i interessos nord-americans durant la guerra civil a Hondures.
• 1911. La Xina: quan ja s'acostava la revolució nacionalista, van tractar d’entrar en Wuchang per a rescatar infructuosament missioners.
• 1912. Hondures: una xicoteta força de desembarcament va ingressar en territori hondureny per a previndre la presa per part del govern d'una companyia de trens en Puerto Cortés.
• 1912. Panamà: tropes nord-americanes van supervisar eleccions fora de la zona del canal en territori panameny.
• 1912. Cuba, juny a agost: per a protegir interessos nord-americans en la província d'Orient i en l'Havana.
• 1912. La Xina, agost, en l'illa Kentucky i en el Camp Nicholson: per a protegir vides i interessos nord-americans durant un brot revolucionari.
• 1912. Turquia, novembre a desembre: per a protegir a la delegació nord-americana a Constantinoble durant la guerra dels Balcans.
• 1912-1925. Nicaragua, agost a setembre 1912: per a protegir interessos nord-americans durant un intent de revolució.
• 1912-1941. La Xina: els desordres que van començar amb la rebel·lió de 1912 van concloure en partides de desembarcament per a protegir els interessos dels Estats Units en la Xina. En 1927, Estats Units tenia 5.670 tropes acantonades en la Xina i 44 velers navals en les seues aigües. En 1933 ja només comptava amb 3.027. Tota esta acció protectora va ser, en termes generals, basada en tractats amb la Xina des de 1858 a 1901.
• 1913. Mèxic, setembre: els marines van desembarcar per a ajudar a evacuar ciutadans americans de la Vall de Yaqui.
• 1914-1934. Haití, gener a febrer: per a protegir els nord-americans en els temps d'alçaments armats. Ocupació i bombardejos per a mantindre l'ordre durant un període d'insurrecció domèstica.
• 1914. República Dominicana, juny i juliol: durant un moviment revolucionari, les forces navals dels Estats Units van impedir el bombardeig de Puerto Plata i per la força van mantindre la ciutat de Santo Domingo com a zona neutral.
• 1914-1917. Mèxic: Estats Units envaeix Veracruz i bombardeja el port matant centenars de soldats mexicans. Dos anys després torna a envair el país, en esta ocasió pel nord per mitjà de l'expedició Pershing.
• 1916. La Xina: forces nord-americanes van desembarcar per a arreglar un assumpte relatiu a una propietat nord-americana a Nanking.
• 1916-1924. República Dominicana, maig 1916 a setembre 1924: per a mantindre l'ordre durant el període d'insurrecció domèstica.
• 1917. Mèxic. El president nord-americà Wilson va enviar tropes a Mèxic encapçalades pel general "Black Jack" Pershing, el mateix que comandaria les forces nord-americanes en la Primera Guerra Mundial, per a capturar el líder revolucionari Pancho Villa. L’expedició fracassa.
• 1917. La Xina: tropes nord-americanes van desembarcar a Chungking per a protegir nord-americans durant la crisi política.
• 1917-1918. Primera Guerra Mundial. Les tropes d'EUA afonen barcos i lluiten contra Alemanya.
• 1917-1933. Cuba: per a protegir els interessos nord-americans durant una insurrecció. Quasi totes les forces dels Estats Units van abandonar Cuba a l'agost 1919, excepte dos companyies que van romandre en Camagüey fins a 1922. El protectorat va durar fins a 1933.
• 1918-1919. Mèxic: després del retir de l'expedició Pershing, tropes nord-americanes van entrar a Mèxic en persecució dels bandits almenys tres vegades en 1918 i sis en 1919. A l'agost 1918 tropes nord-americanes i mexicanes van lluitar en Nogales.
• 1918-1920. Panamà: en Chiquiri, durant uns disturbis electorals.
• 1918-1922. Rússia Soviètica: els marines van desembarcar a prop de Vladivostok al juny i juliol per a protegir el consolat nord-americà i altres punts de les tropes bolxevics i de l'armada Czech que va travessar Sibèria en el front oest. Una proclamació conjunta de govern d'emergència i neutralitat va ser realitzada per nord-americans, japonesos, anglesos, francesos i txecs al juliol. Els nord-americans van romandre fins a agost. En 1920 instal·len una guàrdia marina per a protegir una estació de ràdio dels Estats Units en Vladivostock.
• 1919. Iugoslàvia. Intervenció contra els serbis a Dalmàcia.
• 1919. Dalmàcia: forces dels Estats Units van desembarcar en Trau com a requeriment de les autoritats italianes per a posar ordre.
• 1919. Turquia: els marines dels Estats Units van desembarcar per a protegir el seu consolat durant l'ocupació grega de Constantinoble.
• 1919. Hondures, setembre: va ser enviada una força marina per a protegir vides en els disturbis.
• 1920. Amèrica Llatina. El president Coolidge anuncia la Doctrina Evart que justifica les intervencions en els assumptes interns d'Amèrica Llatina amb l'objecte de protegir a les corporacions nord-americanes.
• 1920. Guatemala, abril: per a protegir la Legió americana i altres interessos, com l'estació de cable durant el període de guerra civil. El president Coolidge pressiona a Guatemala per a aconseguir l'enderrocament del president Carlos Herrera i permetre l'expansió de la United Fruit.
• 1921. Panamà i Costa Rica, abril: esquadrons navals nord-americans es van apostar en ambdós costats de l'istme per a previndre la guerra entre els dos països.
• 1922. Turquia, setembre i octubre: va ser enviada una força per a protegir vides i propietats nord-americanes quan els nacionalistes turcs van entrar en Smirna.
• 1922-1923. La Xina, entre abril 1922 i novembre 1923: els marines van desembarcar cinc vegades per a protegir americans durant períodes de disturbis civils.
• 1924. Hondures, febrer a març i setembre: desplegament militar per a protegir vides i interessos nord-americans durant les hostilitats.
• 1924. La Xina, setembre: els marines van desembarcar per a protegir nord-americans i altres estrangers a Xangai durant un període de disturbis.
• 1925. La Xina, gener a agost: desembarcament de marines per a protegir vides i propietats; firma d'acords internacionals.
• 1925. Hondures, abril: per a protegir estrangers en El Capoquer durant un alçament armat.
• 1926. La Xina, agost i setembre: l'atac nacionalista en Hankow va requerir del desembarcament de forces navals per a protegir ciutadans nord-americans. Una xicoteta guàrdia va ser mantinguda en el consolat general fins a després de setembre.
• 1926-1933. Nicaragua, maig a juny, 1926; agost de 1926, gener de 1933: el colp d'Estat del general Chamorro va incitar a activitats revolucionàries, provocant el desembarcament de marines per a protegir els interessos dels Estats Units. Bombardejos.
• 1927. La Xina, febrer: la lluita en Xangai va causar l'augment de forces navals nord-americanes i de marines. Al març una guàrdia naval nord-americana va estar estacionada en el consolat nord-americà.
• 1931. Amèrica central: els dictadors Jorge Ubique de Guatemala i Fustos Andins d'Hondures reben el suport immediat del govern nord-americà. Maximiliano Martínez Hernández arriba al poder en El Salvador.
• 1932. La Xina: forces americanes van desembarcar per a protegir els interessos nord-americans durant l'ocupació japonesa de Xangai.
• 1933. Cuba: durant una revolució contra el general Gerardo Machado, va haver-hi una demostració de forces navals nord-americanes.
• 1934. La Xina: els marines van desembarcar a Foochow per a protegir el seu consolat.
• 1940. Bermuda, Santa Lucia, Bahames, Jamaica, Antiga, Trinidad i Guyana Britànica: van ser enviades tropes per a protegir bases aèries i navals obtingudes per negociació prèvia amb la Gran Bretanya.
• 1941. Grenlàndia: presa sota la protecció dels Estats Units a l'abril.
• 1941. La Guyana Holandesa (Surinam): al novembre, el cap de la Casa Blanca va ordenar l'ocupació militar de la Guyana Holandesa per tropes americanes per acord amb el govern holandés en l’exili. El Brasil va cooperar per a protegir l'alumini de les mines a Surinam.
• 1941. Islàndia: presa sota la protecció dels Estats Units amb el consentiment del seu govern.
• 1941. Alemanya: el president ordena patrullar Europa. Pel juliol, barcos de guerra dels Estats Units ataquen submarins alemanys. No hi havia autorització del Congrés per a la declaració de guerra.
• 1941-1945. Alemanya, Itàlia, Japó… Segona Guerra Mundial totalment declarada. 55 milions de morts i 3 milions de desapareguts.
• A Hiroshima i Nagasaki (1945), EUA llança dos bombes atòmiques (nombre total de morts: 217.137 i 70.000 respectivament).
• 1945-1946. Enviament de tropes i bombardejos en la Xina.
• 1946. Filipines: sosteniment del govern enfront d'una insurrecció.
• 1946-1949. Grècia. Suport logístic en la Guerra Civil Grega.
• 1947. L’Uruguai. Amenaça nuclear i desplegament de bombarders.
• 1947-1949. Grècia. Operació de comandos.
• 1948. Alemanya. Amenaça nuclear a Berlín.
• 1948. El Salvador. El president Truman envia la primera missió d'entrenament militar a El Salvador.
• 1948. Filipines. Operació comando dirigida per la CIA.
• 1950. L’Iran. El pla Ajax permet l'enderrocament reeixit del president democràtic Mussadegh de l'Iran, instal·lant en el poder al xa de Pèrsia.
• 1950-1953. Guerra de Corea entre Corea del Nord (recolzada per la Unió Soviètica) i Corea del Sud (aliada dels EUA). Nombre de morts: tres milions. Bombardejos també en territori xinés.
• 1953. L’Iran: la CIA organitza un colp d'Estat.
• 1953-1954. Guatemala. El president Eisenhower aprova i executa l'operació Success per a derrocar el president Jacobo Arbenz de la República de Guatemala.
• 1956. Egipte. Envien tropes al Canal de Suez.
• 1958. Indonèsia. Bombardejos.
• 1958. El Líban. Ocupació pels marines.
• 1958. L’Iraq. Amenaça nuclear dels EUA.
• 1960-1961. Guatemala: bombardejos en la guerra civil. 150.000 morts.
• 1961. Cuba. La CIA fracassa en un intent d'invasió, però ocupen la badia de Cochinos.
• 1962. Cuba. Bloqueig durant la crisi dels míssils.
• 1962. Laos. Operació de comandos.
• 1964. Panamà: en represàlia pels successos del 9 de gener.
• 1965. Indonèsia, ajuda al govern en la repressió d'un complot proxinés.
• 1965. República Dominicana. Guerra Civil recolzada per l'OEA; al voltant de 3.000 morts.
• 1964. El Brasil. Col·laboració amb el colp d'estat.
• 1965. República Dominicana. Intervenció militar. Van morir 90 homes.
• 1965. Indonèsia: Operació de comandos de la CIA a favor de colp militar que ocasiona un milió de morts.
• 1965-1975. Guerra de Vietnam: Entre la guerrilla sud-vietnamita del Vietcong (recolzada per Vietnam del Nord) i Vietnam del Sud, amb el suport militar dels Estats Units. Bombardejos per tot Vietnam. Dos milions de morts.
• 1967-1969. Guatemala: bombardejos.
• 1969-1975. Cambotja. Dècada de bombardejos, fam canina i caos. Dos milions de morts.
• 1970. Oman: ajuda logística a l’Iran per a oposar-se a una insurrecció a petició d'este país.
• 1970-1973: Xile. Suport a Pinochet, l'oposició al govern de Salvador Allende. Documents desclassificats de la CIA van posar en evidència el seu suport a l'oposició al govern d'Allende des dels primers dies de la seua proclamació com a president electe.
• 1973. L’Uruguai. La CIA recolza el colp d'Estat fet per Juan Maria Bordaberry i els serveis d'intel·ligència nord-americana donen suport als serveis uruguaians en l'entrenament per a l'aplicació de la tortura.
• 1975-1999. Timor Oriental, sosteniment de la junta militar d'Indonèsia, contrària a la independència de Timor Oriental.
• 1975-1980. Sud-Amèrica. Col·laboració per part de la CIA en els intents de posada en marxa de l'Operació Condor.
• 1976. L’Argentina. Col·laboració amb el colp d'Estat i implantació de la dictadura militar. 
• 1980-1990. El Salvador: ajuda militar al govern.
• 1981. Nicaragua. La CIA dirigeix la invasió i mina els ports.
• 1981-1988: Nicaragua. Suport militar, logístic i financer per a derrocar a la Revolució Sandinista liderada pel FSLN.
• 1981. Líbia. Jets de la Marina derroquen dos jets libis.
• 1982. L’Argentina (Illes Malvines). Invasió anglesa amb ajuda nord-americana. 1.703 argentins i 255 britànics morts.
• 1982-1984. El Líban. Els marines expulsen l'OLP, llancen obusos i bombardegen posicions musulmanes.
• 1983. Grenada: invasió dels Estats Units. 75 morts.
• 1984. L’Iran. EUA derroca dos avions iranians sobre el golf Pèrsic.
• 1986 Líbia. Bombardejos aeris d'unes quantes ciutats i bases militars.
• 1987-1988. L’Iran. EUA recolza a l’Iraq en la guerra contra l’Iran.
• 1989. Filipines: ajuda contra un colp d'estat.
• 1989. Panamà: invasió nord-americana i caiguda del general Manuel Noriega. 7.000 morts i desapareguts.
• 1989. El Paraguai. La CIA organitza i recolza el colp d'estat: derrocament del règim d'Stroessner per Andrés Rodríguez Pedotti.
• 1981. Líbia. Els EUA fan caure dos avions libis.
• 1990-1991. L’Ira. EUA envia tropes per a atacar l’Iraq en l’Operació Tempesta del Desert en resposta a una demanda de Kuwait (ocupat per l’Iraq). Amb sosteniment de l'ONU i d'uns quants països d'OTAN. 100.000 morts.
• 1991. Somàlia. Guerra entre clans (intervenció dels EUA i de l'ONU). 300.000 morts.
• 1998. El Sudan. Atac amb míssils a una planta farmacèutica.
• 1998. L’Afganistan. Atac amb míssils sobre antics camps d'entrenament de la CIA utilitzats per grups fonamentalistes islàmics.
• 1998. L’Iraq. Atacs aeris intensius i bombardejos (entre altres, d'una fàbrica de medecines sospitosa de pertànyer a Bin Laden).
• 1999. Iugoslàvia. El govern de Clinton va ordenar el bombardeig de Sèrbia.
• 2001-2012. Intervenció a l’Afganistan en resposta als atemptats de l'11 de setembre de 2001.
• 2002. Filipines, en el marc de la 'guerra contra el terrorisme'. Amb el suport del govern filipí.
• 2003-2011. Guerra i ocupació de l'Iraq.
• 2004. Haití. Els Estats Units, en una intervenció militar i amb l'ajuda de França, Xile, i el Regne Unit, deposen el president haitià Jean-Bertrand Aristide del poder en el marc de l'operació MINUSTAH.
• 2011-2012. Líbia. Invasió al costat de l'OTAN.
• 2012. Els EUA envien barcos a l’estret d’Ormuz en resposta a les accions militars iranianes.
• I segur que continuarà...