Aquells als qui el patiment dels animals no els fa moure un pèl, o els fa somriure o alçar les muscles en nom de les "prioritats", haurien de preguntar-se si eixa reacció no s'assembla a la dels adeptes a la desigualtat, a la dels partidaris de l'esclavitud fins al començament del segle XIX, o a la dels adversaris del vot femení fa a penes poc més de cinquanta anys.
¿Potser a Cambodja, a Rwanda, als Balcans i en altres llocs no es va fer prevaldre també la "prioritat" entre els més afins per nacionalitat, religió, raça o sexe a l'efecte de col·locar les víctimes al lloc de l'estrany (i, si és possible, de l'animal) i així poder eliminar-les més fàcilment?
¿Tan limitada és la nostra compassió que necessitem establir jerarquies subjectives entre els qui mereixen ser salvats en primer lloc, en segon lloc o els qui no ho mereixen en absolut? ¿Caldrà esperar que no quede cap europeu desgraciat abans d'ocupar-se dels africans o que tots els sers humans visquen satisfactòriament per a ocupar-se dels animals?
L'única esperança que ens queda de no ser tractats com a bèsties pels nostres semblants consistix en el fet que tots, cada u en primer lloc, ens posem al lloc dels sers que sofrixen. Mentre alguns continuen creient-se autoritzats a maltractar a un ser sensible perquè té banyes o plomes, ningú quedarà a cobert.
La causa dels animals va aconseguir grans avanços tant en els fets com en les ments. Només a França, desenes d'associacions treballen en la seua defensa, i mai com ara ha reunit tants militants en tot el món. El 90% dels francesos està disposat a pagar 2 cèntims d'euro més per cada ou si prové de gallines criades en llibertat. Fins la legislació va evolucionar, encara que no molt ni molt ràpid.
La Gran Bretanya estudia la prohibició de les partides de caça amb gossos. A pesar de la seua política agrícola, Europa ja va començar, tímidament però concretament, a analitzar el tema de la cria, de la caça, de l'experimentació i el benestar dels animals. Tard o d'hora, la indignació per la tortura infligida als animals, encara que haja sigut per raons econòmiques, serà massiva, com la nostra hui enfront de les matances romanes i de les fogueres i els instruments de tortura medievals. En tot cas, no seria millor que això ocorreguera com més prompte millor?
Des d'ací, propose a l'Ajuntament de Llíria la declaració del municipi de Llíria com a amic dels animals i respectuós amb els seus drets, i que es convertisca en CIUTAT ANTITAURINA, ANTIPARANY I CONTRÀRIA A QUALSEVOL TIPUS DE VIOLÈNCIA CONTRA ELS ANIMALS.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.