EL CAMÍ ERRÀTIC DEL GOVERN VALENCIÀ

La crisi econòmica s'agreuja al País Valencià. La desocupació continua pujant i la foto del president Fabra amb els empresaris relegant permanentment del diàleg als sindicats, denota a qui serveix este Consell. Un Consell que ha tramitat uns Pressupostos regressius, antisocials i privatizadors (als quals el grup parlamentari d'EU va presentar esmena a la totalitat) que suposen una nova volta de rosca en l'ajust, és a dir, en la reducció del gasto públic, i manté la retòrica antifiscal per la renúncia del Consell a recaptar l'Impost de Patrimoni i altres tributs que graven als poderosos, per no perseguir el frau fiscal ni l'economia submergida, la qual cosa minva uns ingressos públics summament necessaris. El Consell trau la tercera edició de Bons Patriòtics i a la venda part del patrimoni públic per a fer front al venciment de la primera edició de bons i quadrar el pressupost de 2012.

La congelació de sous d'empleats públics i el retall de la inversió pública aprofundiran en la crisi perquè deprimirà el consum, la retallada de la despesa social empobrirà a la ciutadania més necessitada i colpejada per la crisi i la porta de privatitzacions, especialment en l'ensenyança, la sanitat, els serveis socials i el transport, s'obri sense complexos, trencant el seu paper d'instruments de justícia i cohesió social, si no som capaços de frenar-ho.

Este és un Consell erràtic, sense més rumb que el retall social i les privatitzacions, especialment als serveis públics i el transport. Que s'ha quedat sense instruments de crèdit per a intervindre en l'economia: amb la compra de la CAM s'ha consumat el procés de destrucció del teixit financer valencià i s'ha perdut l'oportunitat de reconstruir una banca pública. Es tracta d'una pèrdua irreparable per al teixit productiu valencià. Com ho és la intervenció del Banc de València pel Banc d'Espanya, el soci majoritari del qual havia sigut Bancaixa, i un Bancaixa, debilitat en la corporació Bankia. Tot això deixa el Consell sense capacitat d'intervenció i suport a l'economia productiva, i a les famílies més necessitades.

Estes entitats durant molt de temps s'han dedicat a alimentar financerament l'especulació urbanística i els despropòsits megalòmans i el malbaratament d'un Consell, que va contribuir a la seua debacle implicant-los en projectes ruïnosos, com el de Terra Mítica, que ara es malvén. La Generalitat té un col·lapse de liquiditat condicionada pel seu gran deute: un autèntic estat d’insolvència, incapaç de pagar a proveïdors, farmàcies, contractes, minusvalideses, dependències, centres de majors, d'educació especial, escoles infantils municipals, subvencions a llibres escolars, gastos corrents de col·legis, etc… Tanca biblioteques (Dona i Benestar Social), renúncia a la investigació biomèdica i deixa caure el Centre d'Investigació Príncep Felip per no posar 4 milions d'euros… Però conserva molts projectes que generen enormes deutes per a les finances valencianes, com la Fórmula 1. De fet, l'operació de comprar Valmor el que fa és tractar de garantir el sosteniment de la Fórmula 1 i assumir el deute que va creant. 

Amb això, el Consell socialitza les pèrdues dels grans esdeveniments mentre que els beneficis generats han sigut privats. I, a més, posa en evidència que les Corts estan discutint uns pressupostos completament falsos perquè no inclouen els canvis que està plantejant en estos moments. Açò és una malversació de les regles del joc democràtic més elementals.

En estos pressupostos el Consell obri la porta al cofinançament de l'obra pública a la iniciativa privada com a garantia de l'eficàcia i eficiència de la gestió de l'administració, la qual cosa és un negoci redó per al que priva i un menyspreu absolut pel públic. Manté les polítiques més insostenibles del passat i les agreuja: és el cas d'edificar en muntanya cremada; de generalitzar el sòl urbanitzable. Plantegen la crema de residus en cimenteres; insisteixen en la política de tranvasaments i amenacen amb la possibilitat d'un nou tranvasament del Xúquer cap a les comarques del sud.

Al costat de la fallida del model especulatiu, i les seues gravíssimes conseqüències, està l'eixida a la superfície del gran iceberg de la corrupció que s'anà forjant en l'època de l'expresident Camps. El cas Brugal, Gürtel, Calatrava, l'Institut Noos, EMARSA, que han constituït autèntics saquejos de les arques públiques, hui tenen el seu reflex mes paradigmàtic en el juí a Camps i Ricardo Costa. El juí dels trages deixa al descobert les relacions íntimes entre Costa i Camps amb els caps de la trama Gürtel. La imatge de Costa i Camps en la banqueta dels acusats amb Álvaro Pérez, Pablo Crespo i Francisco Correa és el testimoni de tota una època de corrupció generalitzada i de declivi de les institucions democràtiques valencianes.

EUPV exigeix la renúncia a l'escó i de qualsevol altre càrrec institucional dels dos imputats perquè este procés judicial no afecte la credibilitat i la qualitat democràtica de les nostres institucions.

En un context on perilla l'estat social i els drets democràtics, cal derrotar les polítiques de retallades del PP. És fals que eixes mesures tinguen un valor significatiu per a l'eixida de la crisi. Són, sobretot, un assaig per al deteriorament dels serveis públics que justifique després la seua privatització. Eixa és la batalla en què estem i estarem al costat dels treballadors i treballadores dels sectors afectats i dels ciutadans i ciutadanes que estan mobilitzant-se.