NO AL PATIMENT, LA CRUELTAT I LA VEXACIÓ

Per una normativa sobre la Protecció dels Animals i per adoptar les mesures legals necessàries que porten a la reducció dràstica dels patiments i crueltats d’origen industrial, cultural i festiu. 

Cal desenvolupar campanyes més eficient de sensibilització i conscienciació contra el maltractament dels animals.

En molts àmbits i activitats de la nostra societat la relació amb els animals sovint es banalitza o es menysprea, i es presenten situacions de gran crueltat i danys evitables que hauríem d’eradicar. El nivell de cultura d’una societat moderna, de vertader progrés i de sensibilitat cap a l’entorn, també es mesura per la forma en què esta tracta els animals i la resta de sers vius. El menyspreu i la falta de respecte cap als animals són constants que es posen de manifest en certs festejos “populars” consentits per les actuals administracions, en què els animals són víctimes de qualsevol tipus d’abusos i tortures. 

Ja ho deia Plató: "Presoners igual que nosaltres"...

Bous, vaquetes, cabres, porcs, ases, galls, etc., moren violentament o són sotmesos a vegades a vexacions o autèntiques tortures en els carrers i places dels nostres pobles, en espectacles degradants i impropis d’una societat avançada.

La vigent llei 4/94 de la Generalitat Valenciana sobre Protecció dels animals de companyia és quasi sistemàticament incomplida, posant-se de manifest el nul interés i la falta de sensibilitat de l’actual administració del PP a aplicar mesures racionals per a combatre l’abandó i el maltractament als animals, a pesar de disposar d’eines legals en les seues mans.

D’altra banda, en processos implicats en la cria d’animals, en la comercialització i altres activitats de la indústria alimentària o en investigacions relacionades amb fàrmacs o cosmètics, se sotmet els animals a patiments i crueltats moltes vegades ocultats i silenciats, que també podrien i haurien d’evitar-se.

Creiem que són necessàries una sèrie de mesures per a garantir un tracte digne als animals, entre les quals proposem:

• Incrementar la vigilància i les sancions en relació amb l’abandó d’animals i el tracte cruel o vexatori. Major rigor en el compliment de la normativa per a la incorporació obligatòria d’un “xip” als animals de companyia, que permeta la identificació dels propietaris en cas de pèrdua o abandó. Per a ajudar a la generalització del microxip, han d’incrementar-se les campanyes informatives, incloent ajudes econòmiques per a facilitar la seua implantació.
• Els ajuntaments, especialment en grans ciutats, han de crear departaments específics per a incrementar la vigilància i assegurar el compliment de la normativa sobre animals domèstics i fauna urbana, assegurant una tramitació àgil de les denúncies i expedients, i l’aplicació de mesures d’esterilització i salut animal. Les ordenances municipals de tots els ajuntaments han d’adaptar-se a la llei 4/94.
• Posada en marxa de campanyes d’esterilització de gossos i gats. Quasi el 90% dels animals abandonats procedeixen de la cria casolana. La realitat és que esta cria casolana anunciada i venuda per internet, mitjançant cartells en fanals i falsos anuncis d’adopció, tira a les carreteres i a la mort, cada any, a diverses desenes de milers d’animals. Les xifres són clares: una femella que tinga només dues ventrades en la seua vida i comptant que la meitat de les cries siguen femelles que crien, al seu torn, en la mateixa proporció, haurà donat lloc, al cap de 5 anys, a 33.812 animals, dels quals, amb tota seguretat, un 90%, és a dir, 30.430, hauran mort en gosseres, voreres d’emergència, baralles de gossos, enverinats, mutilats, etc. Tot açò podria haver-se evitat amb l’esterilització del primer animal.
• Respecte al problema que suposa la proliferació de gats sense amo, s’ha de procedir a la generalització de plans d’esterilització felina en les grans ciutats, així com el seguiment de l’estat sanitari dels animals i la creació de colònies controlades. En el cas dels coloms ha de combatre’s el creixement excessiu de les poblacions urbanes per mitjà de la distribució de pinso esterilizant com es fa en moltes ciutats europees o bé per mitjà del sistema de colomers controlats i la retirada d’ous, sistema posat en pràctica també en nombroses ciutats europees, en compte de la utilització de mètodes cruents (cambres de gas).
• La intensificació de les inspeccions i controls en botigues especialitzades i llocs de venda tradicional i habitual per impedir el tràfic il·lícit d’espècies exòtiques o protegides i garantir el tracte digne als animals. Ha d’aplicar-se estrictament la prohibició dels vivers il·legals i la venda il·legal ambulant i en establiments no autoritzats. La Generalitat ha d’assumir la capacitat de sanció i aplicar amb rigor les sancions corresponents.
• En el cas de les explotacions ramaderes i els sistemes de transport i sacrifici associats, s'ha d’elaborar una normativa que penalitze severament l’apilotament, la crueltat i les pràctiques agressives amb els animals. També s’elaborarà un etiquetatge que indique el grau de crueltat que conté un producte d’origen animal (p. ex. castració sense anestèsia, espai de què disposa l’animal —per poder girar-se, estirar les ales, etc.—, o si podrà o no veure la llum del sol).
• Increment de la inspecció per evitar espectacles no autoritzats amb animals. Prohibició dels circs amb animals, tómboles i regals d’animals, etc.
• Promocionar una experimentació no violenta en processos d’investigació sanitària i alimentària, i prohibir el sacrifici i les manipulacions cruels amb animals en experimentació sobre cosmètics. Subvenció a aquelles investigacions que no utilitzen animals.
• Prohibició de la venda i comercialització de tots aquells productes que continguen matèries animals provinents d’espècies en perill d’extinció (balenes, llúdries, etc) i d’aquells productes de cosmètica o de bellesa realitzats amb experimentació animal cruenta.
• La Constitució d’un Consell de Protecció i Benestar animal, depenent de la Conselleria de Medi Ambient, i amb la participació d’organitzacions de defensa animal.
• Gestió per part dels ajuntaments de l’adopció d’animals abandonats arreplegats. Aplicació estricta de la legalitat en la contractació d’empreses per a la captura i gestió d’animals abandonats; estes han de complir la condició de nucli zoològic.
• Subvencionar, fomentar i donar suport a les Societats Protectores d’Animals i al voluntariat en tasques relacionades amb l’esterilització i seguiment sanitari de fauna urbana, comptant amb l’adequat assessorament veterinari i zoològic.
• Prohibició del sacrifici sistemàtic dels animals de companyia abandonats. Estos només seran sacrificats, amb els mínims patiments possibles i per un veterinari, en casos de lesions irreversibles, malalties greus incurables o transmissibles o provada agressivitat. Les gosseres municipals no han de concebre’s com a centres d’eliminació d’animals.
• Desenvolupament d’importants campanyes de sensibilització, tant en els centres educatius, com fora d’ells, per promoure el respecte a totes les espècies vives, la responsabilitat en el tracte i la tinença d’animals i per evitar els danys i els patiments als animals. També ha de promoure’s, de manera més intensiva, el coneixement de la legislació vigent en referència als drets i obligacions dels propietaris d’animals de companyia, les prohibicions que estableix la llei 4/94 i les sancions que implica l’incompliment d’esta.
• Prohibició de la publicitat que fomente la crueltat o el menyspreu als animals.