LA LLÍRIA QUE JA NO ÉS (V)

Una miqueta de nostàlgia, novament. Un quint recorregut per estampes de la ciutat de Llíria que, llevant-los el color, són capaces de portar-nos a un temps que hui ens és impensable per impossible. 

Com ha canviat l'urbanisme... I pensar que abans no calien títols per a alçar tanta bellesa...

Des d'EUPV de Llíria pensem que cal potenciar la trama urbana i l'estètica genuïna, preservant les trames, les traces, les línies, els colors i els ornaments propis dels barris més vells de Llíria. No es tracta de negar-se als nous mètodes i estils de construcció i edificació, sinó de no voler-los en zones on són pegots i un dolor a la vista, a banda d'una ofensa al patrimoni col·lectiu alçat, majoritàriament, pel poble anònim.

Cul de l'església de la Sang vist des del principi des de la replaça que fa el carrer de Joan d'Àustria.

Carrer de Pompeu venint des de la plaça de l'Assalt (ara de la Mare de Déu).
El primer carrer a l'esquerra, el que puja, és el de la Torre de la Reina.

Una edificació en el carrer de la Torre de la Reina.

Carrer de Pompeu. A esquerra i dreta, el carrer de Viriat.

Carrer del Tirador (ara, un tram del carrer de Viriat). Darrere d'estes cases hi ha la muralla medieval de Llíria.

Atzucac del carrer de Viriat, antiga Era del Moro.

Remat del campanar del Remei vist des del carrer de Joan d'Àustria.

Si t'imagines que no està el contenidor...
Des de la plaça de l'Almidó (ara de la Trinitat), costera que puja a la Sang. Es tracta del carrer del Capellà Roca, abans anomenat del Birlet (se suposa que és l'antic topònim de la lloma on s'assenta la Vila Vella) en un tram i de l'Abadia en l'altre.

Fotos anteriors:

LA LLÍRIA QUE JA NO ÉS (I)


LA LLÍRIA QUE JA NO ÉS (II)


LA LLÍRIA QUE JA NO ÉS (III)


LA LLÍRA QUE JA NO ÉS (IV)