JOVES PER L'EMANCIPACIÓ

Cal garantir els drets i les llibertats de totes les persones. Per a la plena consecució dels drets de ciutadania, des de Joves d’EUPV plantegem la necessitat de transcendir des de les polítiques centrades en l’activitat i en el canvi individual, cap a estratègies de generació de xarxes socials de cooperació, aprenentatge i suport mutu que siguen capaços d’assegurar el canvi social. Tot açò implica realitzar un canvi des de la gestió de les persones a la gestió de grups socials, i implicar el jove protagonista en la seua problemàtica, capacitant-lo i desenvolupant una ciutadania crítica. Açò es torna encara més evident en el cas de les persones joves, socialitzades desgra-ciadament en el rebuig cada vegada major a tot espai polític de decisió, socialitzades en la seua renúncia inconscient als seus drets com a ciutadans i ciutadanes.

Per això, des de Joves d’Esquerra Unida del País Valencià, participem d’un programa polític que reculla transversalment propostes encaminades a aconseguir els nostres objectius. Definim el nostre projecte en continu moviment i actualització, girant sempre entorn de dos dels eixos principals de la nostra acció política: el desenvo-lupament de la persona, a través de l’emancipació en tots els seus nivells, i el desenvolupament sociopolític, a través de la partici-pació en la presa de decisions, dins d’una cultura democràtica molt més àmplia. Les actuacions en ambdós espais seran les que perme-tran aquest canvi social que ens recorde que tots i totes som un poc més que un individu, som part d’un col·lectiu amb què interactuem diàriament, part d’una comunitat que entén el canvi en positiu com el desenvolupament de millors condicions de vida, de salut, d’oportu-nitats… per a tots i totes.

Així, un dels eixos centrals de la nostra actuació política és l’emancipació, tant des del punt de vista material com de creixement personal, considerant que l’emancipació dels joves és imprescindible per al seu ple desenvolupament, així com per al de la societat sencera en el seu conjunt. L’emancipació dels joves és fonamental per a avançar cap a una societat més plural, justa, equitativa i participativa. Avançar en el camí cap a l’emancipació és el principal objectiu de les propostes d’EUPV, màximament si tenim en compte que tant a l’Estat espanyol, com al País Valencià les taxes d’emancipació dels/de les joves menors de 30 anys en el 2010 es va situar en el 27,66%. És a dir, només 27 de cada 100 joves espanyols/es menors de 30 anys estan emancipats i emancipades. I la xifra augmenta...

JOVENTUT, ECONOMIA I OCUPACIÓ

Des d’un punt de vista material, és evident que ser jove significa afrontar dificultats quasi infranquejables per a aconseguir el dret a l’autonomia econòmica necessària per a la seua emancipació. Temporalitat, rotació, baixos salaris i accidents de treball dibuixen un panorama laboral marcat per la precarietat, realitat que aconseguix cotes alarmants en el nostre país, a la cua del conjunt de l’Estat espanyol en tots els indicadors que tenen les persones joves com a referència. Així, l’any 2009, segons les dades de l’EPA (Enquesta de Població Activa), les persones menors de 34 anys constituïen, en el nostre país, el 49,6 % de les persones aturades, la qual cosa explica les enormes dificultats que troben els i les joves valencians/nes per poder aconseguir un projecte propi, independent i consolidat. Realitat que s’agreuja en el conjunt de l’Estat al llarg del 2010 i que afectarà més negativament, com és evident, la comunitat autònoma més endeutada i hipotecada de tot l’Estat.

La precarietat laboral, la subocupació, les trampes dels contractes i beques de pràctiques, la menor remuneració, la temporalitat... continuen sent els problemes econòmics diaris a què els i les joves valencians/es s’enfronten. Igual que en el cas d’altres col·lectius socials, la joventut està en una situació de desavantatge clar dins del sistema social i el sistema laboral espanyol. Els problemes específics de la joventut no l’aïllen de la resta. Habitatge, sanitat, treball, educació… són problemes greus de la societat espanyola en el seu conjunt, que els i les joves pateixen amb més força.

D’ací la necessitat d’un conjunt de propostes específiques:

• Establir un salari social a tota la població en estat de necessitat a partir dels 16 anys, depenent sempre del nivell de renda de la unitat familiar.
• Eliminació de les Empreses de Treball Temporal o qualsevol de les agències d’ocupació privada o de gestió privada que obtenen majoritàriament els seus beneficis en l’explotació dels i les joves. Substitució d’aquestes agències pel SERVEF, que ha de funcionar com una vertadera agència pública d’ocupació que actue com a intermediària entre les necessitats dels contractants i la joventut.
• Elevar substancialment la dotació pressupostària i l’eficàcia de les polítiques d’ocupació adscrites a la generació d’ocupació de qualitat, amb especial atenció als i les joves, i potenciant la col·laboració administrativa entre Generalitat i municipis.
• Comptabilització dels cursos acadèmics superats de l’ensenyança superior i de formació professional com anys treballats per al còmput total d’anys cotitzats, equivalent a la cotització del Salari Mínim Interprofessional.
• Desaparició de la figura dels becaris i les becàries, siguen d’investigació o de pràctiques, considerant-los personal laboral que han de disfrutar de contracte de treball amb els mateixos drets que qualsevol treballador o treballadora.
• Instar el Govern de l’Estat espanyol que elimine la no cotització de la modalitat contractual dels contractes de formació, sent garantida aquesta per l’administració pública. Eliminació del contracte en pràctiques, donada la seua utilització com a mecanismes de contractació precària dels i les joves. O, si no n’hi ha, limitació a un període mai superior a 6 mesos amb la garantia del 80% del salari corresponent. Reforç de la inspecció laboral en les empreses que contracten joves a través d’aquests i altres mecanismes com les pràctiques d’empresa o els contractes de formació.
• Renúncia de les administracions valencianes a la utilització de subterfugis com ara beques, pràctiques no remunerades, etc. com a mecanisme per a contractar joves sense remunerar-los adequadament. Tota persona jove que realitze un treball en igualtat de condicions i situacions amb qualsevol altre treballador ha de ser remunerat de manera semblant, d’acord amb els convenis col·lectius existents.
• Impuls autonòmic de plans especials d’ajuda a l’autoocupació i al cooperativisme, així com l’oferta de treball a temps parcial compatible amb activitats de formació.
• Potenciar des de l’administració la xarxa d’economia alternativa i solidària i les xarxes de comerç just. Hi ha una gran bossa potencial d’ocupació en molts espais ocupats per les persones joves: cooperació, solidaritat, voluntariat tècnic, assistència… espais laborals que no han de ser precaris pel fet de ser joves i que, a més, mostren una clara tendència de creixement en els últims anys, compensant els dèficits del nostre dèbil i debilitat sistema de benestar.
• Garantir per mitjà de l’acció pública una vertadera política d’igualtat de gènere en el mercat laboral del País Valencià, prestant una especial atenció a les dones que pateixen la doble discriminació per ser també joves.
• Fer un estudi de les zones rurals amb baix índex de població juvenil per a conéixer les causes d’aquesta despoblació i elaborar plans integrals de desenvolupament del medi rural a través de projectes d’agricultura ecològica per a aconseguir la repoblació d’aquestes zones. Fomentar el cooperativisme rural en els i les joves, potenciant els intercanvis d’experiències intergeneracio-nals. Potenciar la contractació de treballadors de fins a 35 anys en les empreses ubicades en llocs rurals.
• Gratuïtat dels serveis públics de transport per a tot/a jove en desocupació, apostant sempre per la total gratuïtat futura dels esmentats serveis per al conjunt de la ciutadania.
• Creació de serveis i programes d’orientació vocacional dirigits als i les joves en els centres educatius de cada municipi, garantint un horari d’atenció ampli i assequible. A més, això ha de combinar-se amb el desenvolupament de campanyes de sensibilització sobre els drets laborals i sindicals en instituts i escoles de Formació Professional.