LES RETALLADES EN SANITAT SÓN UNA QÜESTIÓ DE NEGOCIS

"Dissabte a la nit. Em vaig agafar la mà amb la porta de la cuina (sóc molt propensa als accidents domèstics: sóc sagitari i no tinc "consciència de pericorporeïtat"). Em vaig presentar sola a l'hospital de Sant Pau perquè el meu company es quedava a cuidar de la meua filla. Em van passar a la sala d'espera. Allà hi havia una xiqueta, vinga a plorar. Li vaig preguntar la seua edat. Tenia 18 anys, estudiava a Barcelona, ​​tenia una otitis. Portava dos hores allà. La seua família estava en Girona. Jo sé que les otitis fan mal, moltíssim, n'he passat alguna. Però crec que també plorava perquè estava espantada i sola. Em vaig presentar davant la infermera. Li vaig dir que per favor li donaren un calmant a esta jove. Em va dir que com a infermera ella no podia administrar res sense autorització del metge. "I on està el metge?" "Ocupat, i encara pot tardar hores." I després em va mirar: "Tu eres escriptora, no? Escriu, conta com està la situació." I això he decidit fer.

Aclarirem les coses. No estan fent retallades en sanitat perquè la cosa estiga així de malament, sinó perquè la sanitat és un gran negoci, i si es privatitza, a l'estil dels Estats Units, molts es faran multimilionaris.

Es podria retallar de moltes altres partides: 

• Els bous se subvencionen: les festes taurines ens costen 564.000.000 a l'any en subvencions. 
• Els clubs de futbol també, de forma indirecta. Han deixat de pagar 750.000.000 euros a Hisenda i 11 milions a la Seguretat Social. De fet, la UE ja ha proposat investigar el futbol espanyol per presumptes ajudes de l'Estat. 
• Es podrien eliminar els sous i pensions vitalícies i prohibir per llei que els expresidents cobren de l'empresa privada al mateix temps que gaudeixen de la seua pensió vitalícia: González i Aznar segueixen sense renunciar al sou de 80.000€ mentre reben altes retribucions de Gas Natural i Endesa, per exemple.
• Es podria prohibir que un polític cobre de l'Estat i de l'empresa privada: Acebes cobra del Congrés i d'Iberdrola, per exemple.
• Es podrien retallar sous de càrrecs polítics. Si un ciutadà ha de cotitzar 35 anys per a percebre una jubilació, no veig per què els diputats ho fan als set, ni per què no tributen un terç del seu sou de l'IRPF, com fem els altres.
• Es podrien endurir les penes contra el frau fiscal. El 72% d'este frau prové de les grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros l'any, i de la banca. Ens estalviaríem 90.000 milions d'euros.
• Es podria eliminar el concordat amb el Vaticà. L'estalvi final estaria entre els 6.000 i els 10.000 milions d'euros. Jesús predicava la pobresa, i l'Església s'ha de mantindre mitjançant les aportacions dels fidels, com ja va dir el mateix sant Pau.

Esta xiqueta que plorava en urgències podria ser la seua filla. Pitjor encara, vosté podria patir leucèmia. I si la patira, una assegurança privada no l'ajudaria, perquè els millors especialistes estan en la Seguretat Social. Ho sé perquè es tracta d'una malaltia que he viscut de prop.

Vosté que em llegeix: prenga consciència, per favor. El futbol és un negoci. Els bous, una tortura. Les despeses del Congrés, un luxe innecessari. Les pensions vitalícies, una enorme falta d'ètica. La fe és una opció. Però la salut és un dret.

Difon-ho. 
No ens cansem de REPETIR-HO FINS QUE ENS SENTEN.

"No ens enganyem", article de Lucía Etxebarria.