CONVOCATÒRIA CIUTADANA PER LLÍRIA

(Pincha aquí si lo prefieres en castellano)

CONVOCATÒRIA CIUTADANA PER LLÍRIA

Divendres 6 de febrer a les 19:30 

a la Llar del Jubilat de Llíria

amb la participació de 

Marga Sanz, coordinadora d'

EUPV

Aquesta nit, més de 4 milions de persones parlaran en les seues cases del drama de l’atur que pateixen en carn pròpia. Més d'un milió mastegaran l'amargor de no tindre ni subsidi per desocupació. I altres tants, amb tots els seus membres de la unitat familiar aturats, es gitaran amb el somni que tal vegada demà algú d’ells trobe un treball. Mentrestant, altres dormiran tranquils perquè asseguraren les seues fortunes en paradisos fiscals. Els banquers no tindran remordiments de consciència per exhibir els seus beneficis i escandaloses retribucions. I altres especuladors es gitaran pensant on invertir per a guanyar el màxim benefici en el menor temps possible.

I aquesta crisi té clars responsables, aquells que van poder evitar-la o frenar-la, i no ho van fer, i víctimes amb rostre, els de sempre, els de baix, els treballadors i les treballadores, ja siguen assalariats o autònoms, que estan pagant amb el seu lloc de treball o l'embargament de les seues cases, els excessos i abusos de la banca i l'especulació.

Amb aquesta crisi, s'augurava que acudiríem al moment històric de la refundació del capitalisme. Per contra, hem vist poc més que ajudes a la banca i a empreses, agilitzar els desnonaments i una xicoteta ajuda de 420 euros, molt menor en el seu conjunt que les ajudes a la banca, i que al resultar insuficient obliga a buscar-se la vida en l'economia submergida a qui no li queda res. I ho pagarem amb un colp directe per a les rendes més baixes amb la pujada de l'IVA, la gasolina i el tabac, i amb els 400€ promesos entre altres mesures, perquè a Zapatero “se li tanca el cul” quan es parla de pujar els impostos als més poderosos.

I és que el PSOE amenaça amb el puny esquerre però colpeja amb el dret i si segueix així, portarà al PP al poder, amb la seua gallina dels ous d'or i remei de tots els mals, tant en èpocas de bonança o crisi, consistent en la pèrdua de drets laborals, baixada dels salaris, abaratiment de l'acomiadament i la baixada dels impostos als de sempre, als més poderosos. En resum, fer d'Espanya un paradís fiscal i convertir els treballadors en esclaus, el màxim de la competitivitat. El que no compten és que no serien possibles les garanties socials com les pensions i els serveis públics bàsics que ja portem temps veient com és van degradant i qüestionant.

Aquesta crisi es veu agreujada al País Valencià, on la desocupació i la precarietat laboral supera la mitjana estatal, i es troba immers en una crisi política que va començar abans del cas Gürtel i de la crisi internacional. Tenim un govern malgastador, que accentua les diferències, destruïx el territori, menysprea el nostre patrimoni històric, cultural i natural i ataca la nostra llengua. Amb un model de creixement basat en la construcció i l'especulació immobiliària i que deixa de costat els sectors agrari i industrial. Mentrestant, els serveis públics continuen sent degradats intencionadament o convertits en negoci privat a través de trames vinculades al partit del govern.

Però també sofrim una crisi política i de valors, que hem patit en les nostres carns, que ha contagiat a sectors de l'esquerra que han vist com a solució l'engany, la demagògia i la falta d'ètica i valors democràtics per a avançar, i que, en un moment on era més necessari que mai apartar diferències i avançar en punts en comú, el que pretenien era dividir i amb això minvar la possibilitat de combatre les polítiques de dretes vinguen d'on vinguen. Lluny d'eixir debilitats, EUPV s'ha enfortit i renovat amb l'arribada de nous militants i mantenintse com l'única formació amb actius suficients per a encapçalar l'alternativa al bipartidisme des de l'esquerra.

Molts valencians i valencianes creiem en un futur i model diferent. Un model que supose la millora dels serveis socials i el reforçament del sector públic, la sostenibilitat mediambiental, un sistema agrari que garantisca la sobirania alimentària i la viabilitat de les empreses agràries familiars, un enfocament diferent de l'hàbitat, de l'urbanisme i del sistema de transports, un canvi radical al respecte de la vivenda residencial fins a arribar al predomini de la vivenda pública en lloguer, la creació d'un sistema financer públic, la nacionalització dels sectors estratègics de l'economia, el control públic i social de l'economia, el control de l'excedent econòmic…

Necessitem una esquerra que no sols faça oposició sinó que articule una verdadera alternativa política, econòmica, social i cultural des de l'honradesa i honestedat. Però per a això vos necessitem. No sols per a participar, sinó per a col•laborar activament, perquè no podrem dir que no sabíem el que estava passant.

Vos esperem.