25 ANYS DE TROBADES D'ESCOLES EN VALENCIÀ

Després de 25 anys, tu tens la clau

Si el poble valencià es guarda amb amor la seua pròpia identitat, manté la llengua i n’incrementa l’ús com a llengua de comunicació, la pervivència del valencià quedarà assegurada". Aquestes paraules d’Enric valor resumeixen l’esperit de les Trobades d’Escoles en Valencià.
Les Trobades són festes per la llengua, que Escola Valenciana realitza cada any en una vintena de comarques del País Valencià. Són actes festius i reivindicatius, que han esdevingut la manifestació popular més important d’estima del valencià i que reuneixen cada any més de 200.000 persones repartides en diferents cites comarcals arreu del País Valencià.
Xiquets i xiquetes, mestres, pares i mares, i gent molt diversa de cada comarca es reuneixen per participar en activitats que van des dels tallers fins als espectacles, passant per exposicions i cercaviles.

MANIFEST

Els temps han canviat i cal enllestir nous reptes amb una bona dosi d’esperança i també, amb una dosi generosa de debat i adaptació a les noves circumstàncies. Davant la desmobilització ciutadana, la desesperança, el dèficit de cultura democràtica; davant la manca de sensibilitat i promoció de l’ensenyament i ús del valencià,... nosaltres hem de continuar obrint pas i albirar noves iniciatives. Hem de sumar gent i projectes que reviscolen la nostra cultura i la nostra llengua.
Han passat més de 25 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i sembla mentida que alguns passatges de la cançó del Tio Canya tinguen encara vigència. L’esperit de la recuperació i normalització de la nostra llengua està per damunt d’acords polítics, negociacions sindicals i esborranys de lleis. Des d’Escola Valenciana pensem que els valencians i valencianes no podem esperar un quart de segle més per a reconèixer la necessitat del requisit lingüístic en totes les administracions. Perquè el valencià és de llei, perquè cal respectar els nostres drets lingüístics i perquè el Tio Canya ha de tornar a València i veure que pot expressar-se i ser atès en la seu llengua, la que el seu besnét aprèn a l’escola.
Ara és el moment d’estimar el nostre país, la nostra llengua, i la nostra cultura. Hem d’abandonar i deixar el victimisme. Hem de ser optimistes perquè el treball diari, l’esforç i l’experiència del dia a dia ens carreguen de raó. Hem de proclamar ben alt que el valencià obre les portes a les llengües i al plurilingüisme, obre les portes al futur. Hem d’alçar la cara, obrir els ulls i guaitar el present amb la dignitat que es mereix la nostra llengua i el nostre poble. Hem d’obrir les finestres i les portes del País. 
Amb TU podem i volem somiar el demà. 
TU TENS LA CLAU.