ACORDS PPSOE SOBRE LES CAIXES D'ESTALVI

A Espanya, la decisió de caminar per la gran autopista del neoliberalisme, la van prendre agarrats de la mà el PP i el PSOE, i aquestes són les mesures i acords compartits entre els dos:

• Quan van començar els primers efectes del naufragi com a conseqüència de la crisi, el PP i PSOE van estar d'acord a salvar primer la banca.
• Quan es va parlar de reformes fiscals regressives, és a dir, que paguen menys els que més guanyen i més tenen, els dos es van posar d'acord en el Parlament.
• Quan es va dir que no calia renovar el Tribunal Constitucional ambdós van estar d'acord en no fer-ho.
• L'ampliació de tropes a Afganistan; ambdós partits estan d'acord en què Espanya ha de tindre tropes a Afganistan, i què pintem nosaltres a Afganistan?
• Van estar d'acord també, el PP i PSOE, en portar seguretat privada a Somàlia, i això és molt, molt greu.
• Es van posar d'acord en la reforma i l'enduriment del Codi Penal, però el Codi Penal no s'ha endurit per als lladres de coll blanc a l'estat espanyol...
• Es van posar d'acord en què havia d'abolir-se la jurisdicció universal, o siga, hui ja no podríem processar Pinochet, en això va estar d'acord el PSOE amb el PP.
• Es van posar d'acord en què calia reduir els impostos en el període 2007-2008 en vint mil milions d'euros.
• Es van posar d'acord en què calia suprimir l'impost de patrimoni, i ja sabeu que l'impost de patrimoni el paga en la seua immensa majoria, el 1`1% de les grans fortunes a Espanya.
• Es van posar d'acord en què calia endurir la llei d'estrangeria.
• Han estat d'acord en el Tractat de Lisboa, eixe fiasco absolut, i persisteixen encara a continuar per la mateixa línia de neoliberalisme, pur i dur.
• PP i PSOE, PSOE i PP, es van posar d'acord en l'elecció de Durao Barroso, que va ser l'amfitrió de les Açores, el que va donar cobertura als tres que van portar-nos a la guerra.
• Es van posar d'acord en la directiva de la vergonya, la directiva Bolkestein, eixa per la qual un empresari podrà contractar treballadors en un país i pagar-los salaris més baixos, depenent del país d'origen de què procedisca l'immigrant.

En aquesta relació d'acords entre PP i PSOE, ara li ha arribat el torn a la privatització de les Caixes d'Estalvi.

En "Izquierda Unida" hem aprovat la nostra aposta perquè les Caixes d'Estalvi siguen l'embrió de la futura banca pública a Espanya, acompanyades per l'ICO (Institut de Crèdit Oficial). Estem completament en contra de l'acord pres per Zapatero i Rajoy, que les caixes passen a formar part del botí dels bancs, perquè si així fòra perdrien la seua condició d'entitats socials. El sentit originari de les Caixes era promoure projectes d'economia productiva en cada un dels territoris d'aquest país. Si haguérem tingut una banca pública, que la vam tindre i se la van carregar, el PP i el PSOE (Argentaria, el Banc de Crèdit Industrial i el Banc de Crèdit Agrícola), els xicotets i mitjans empresaris no haurien trobat tants problemes de finançament com la banca els ha creat en aquestos últims anys.