Tercera etapa de la República: el Govern del Front Popular (febrer-juliol 1936). Alcalá Zamora (fins al maig) i Azaña seran els presidents de la República. El president del govern va ser Casares Quiroga. Govern de coalició d'esquerres (Front Popular).
La dretanització de la República farà que les esquerres es presenten fortes a les eleccions de febrer de 1936. Trobem els orígens en la resistència, per part de les organitzacions obreres i republicanes d'esquerra, a la supremacia política dretana dels anys 1934-36, sobretot després de la repressió dels fets d'octubre del 1934, que obligà a crear una aliança de les forces republicanes, socialistes i comunistes.
Formalitzant-se en el Manifest del Front Popular signat a Madrid (gener del 1936) per Izquierda Republicana, Unión Republicana, Partido Socialista Obrero Español, Unión General de Trabajadores, Federación Nacional de Juventudes Socialistas, Partido Comunista de España, Partido Sindicalista i Partido Obrero de Unificación Marxista Amb el Govern del Front Popular: es reemprenen les reformes progressistes: d'una manera unànime fou exposada la necessitat d'una amnistia política i social, el restabliment dels principis constitucionals i la legislació autonòmica, la independència de l'aparell judicial, una reforma fiscal, etc. Als Països Catalans, el front popular presentà diferències. Així, a les Balears restà format per organitzacions polítiques de l'estat espanyol (Izquierda Republicana, Unión Republicana i Partido Socialista Obrero Español), al País Valencià, per forces de l'estat espanyol (Izquierda Republicana i Partido Socialista Obrero Español) i una organització valencianista (Esquerra Valenciana), i al Principat, a causa de l'hegemonia d'organitzacions polítiques pròpies, el front popular adquirí una configuració diferent, denominada Front d'Esquerres de Catalunya.
Formalitzant-se en el Manifest del Front Popular signat a Madrid (gener del 1936) per Izquierda Republicana, Unión Republicana, Partido Socialista Obrero Español, Unión General de Trabajadores, Federación Nacional de Juventudes Socialistas, Partido Comunista de España, Partido Sindicalista i Partido Obrero de Unificación Marxista Amb el Govern del Front Popular: es reemprenen les reformes progressistes: d'una manera unànime fou exposada la necessitat d'una amnistia política i social, el restabliment dels principis constitucionals i la legislació autonòmica, la independència de l'aparell judicial, una reforma fiscal, etc. Als Països Catalans, el front popular presentà diferències. Així, a les Balears restà format per organitzacions polítiques de l'estat espanyol (Izquierda Republicana, Unión Republicana i Partido Socialista Obrero Español), al País Valencià, per forces de l'estat espanyol (Izquierda Republicana i Partido Socialista Obrero Español) i una organització valencianista (Esquerra Valenciana), i al Principat, a causa de l'hegemonia d'organitzacions polítiques pròpies, el front popular adquirí una configuració diferent, denominada Front d'Esquerres de Catalunya.
EM CRIDÀ L'ATENCIÓ QUE A LA PRESA DE POSSESSIÓ DE REGIDORS EN LA CONSTITUCIÓ DE L'AJUNTAMENT, L'ÚNICA REGIDORA QUE VA PROMETRE FIDELITAT AL REI PER IMPERATIU LEGAL, AÇÒ ÉS, PERQUÈ NO TENIA MÉS NASOS, FOU CARMEN VESES. GRÀCIES, BONICA.
ResponderEliminar