Caurà Europa?
És un moment extremadament delicat. Fa la sensació que no hi ha al capdavant una generació política a l'altura de la crisi apocalíptica que estem vivint. I no ens ha sorprés prou que, en els últims mesos, Alemanya i França hagen assumit un poder que ningú els ha donat. Hem llegit: "Rajoy parla amb Merkel". La primera cosa que fa el vencedor d'unes eleccions amb un resultat aclaparador és cridar el cap, qui mana. No estem en un Estat federal. Espanya no és Dakota ni Berlín, Washington. Però mana Merkel, amb Sarkozy de coartada.
Hi ha qui diu que Merkel assumix el lideratge perquè no hi ha un altre poder fort.
Si Merkel és qui està pilotant la crisi, el resultat és molt roín. Grècia va cada vegada pitjor. El seu PIB és el 3% de la zona de l'euro. Quan va esclatar la crisi, es podia haver solucionat amb un xicotet esforç econòmic. Ara, la gangrena ha pujat. Àustria i França tenen triple A (màxima qualificació en el seu deute) i les ataquen. No se sap si l'euro serà capaç de resistir. A Portugal se li ha imposat una cura de cavall, se li ha imposat la recessió i com resultat, li acaben de tornar a abaixar el rating. Açò no funciona.
Els alemanys es despertaran d'ací a poc constatant que la majoria dels països europeus no compren. I que ells no exporten.
Per què no ho veuen?
No estan a l'altura. Estan aplicant retallades de manual a situacions que no es corresponen. Estan encoratjant als mercats que s'ha de seguir exercint pressió. Els mercats estan desbocats perquè durant anys hi ha hagut una desregulació que els va deixar fer el que volien. Els polítics van prometre canviar-ho en el G-20. Sarkozy va prometre la taxa a les transaccions. Però els mercats no volen i no s'adopta.
A què ens enfrontem?
Si seguim així, la primera amenaça és que no estem segurs que l'euro puga resistir. Ningú pot afirmar que passarà d'ací a tres mesos o d'un any. Molta gent aposta perquè desapareixerà o quedarà restringit a l'àrea d'influència d'Alemanya.
Europa s'ha convertit en la primera fitxa d'un nou dòmino?
La crisi del deute europeu pot tindre incidència a escala global. Molts s'han oblidat, entre ells Alemanya, que la globalització és l'articulació de tots els mercats. Si la zona euro entra en congelació per l'austeritat, no es potenciarà el consum. Ja hi ha a Europa 23 milions de desocupats, cinc milions a Espanya i 80 milions de pobres, persones que no consumixen. El món funciona amb dos motors, dos grans centres de consum: EUA i la Unió Europea, ambdós amenaçats per la recessió. Si es paren, la Xina fabricarà menys. De fet, el ritme de creixement xinés ja ha baixat. Si la Xina deixa d'importar, deixarà de comprar també matèries primeres, els minerals que compra al Perú i Xile i els productes agrícoles que compra al Brasil i l'Argentina. Eixos països deixaran de créixer. I en 2013 o 2014 podem trobar-nos amb una recessió internacional.
Pot el món suportar-ho?
La pregunta és, si la recessió es prolonga a Europa, fins on suportaran les societats europees la porga a què s'està sotmetent la població. Quant creixerà l'extrema dreta, quant la protesta social. La història no es deté i açò és un colp d'Estat financer. Els mercats han decidit prendre el poder. A Grècia i Itàlia, l'evidència és total. S'han col·locat persones que han treballat d'una manera o altra amb Goldman Sachs, especialista a col·locar la seua gent en llocs de poder, però ara al capdavant de països.
Què es pot fer?
La societat ha de reflexionar per a continuar defenent que unes altres solucions són possibles. Cal fer polítiques anticícliques, trobar solucions per a eixir de la situació. Veig difícil que s'adopten en el context actual però, si els governs no es decidixen, anem a la catàstrofe. Potser si França perd la triple A, Alemanya veurà que s'afona l'última barrera que els protegix. Els eurobons podrien ser una solució a la crisi del deute, però per un altre costat caldria prohibir els hedge funds (fons d'alt risc), implantar la taxa a les transaccions, no operar amb bancs que utilitzen paradisos fiscals... Però qui ho farà si no hi ha una autoritat.? L'euro és l'única moneda que no està abonada per una autoritat política, no té Govern i els mercats se n'han adonat, han vist que es podien enriquir fàcilment.
Per què arrasa la dreta a Europa si porta retallades encara majors que les que s'han vist?
És possible que una part de la societat, tenint en compte que molts mitjans de comunicació dominants insistixen en el fet que la línia de l'ortodòxia és l'única, accepten la idea de les retallades. El pànic a que l'euro desaparega genera molta disciplina. S'ha vist a Catalunya en estes eleccions. Una part de l'electorat pensa que és o retallades o caos, i voten retallades. El problema és què passarà quan no passe res. Quan els sacrificis no hagen posat fi a la situació de crisi. Eixa és la preocupació.
Demanen realment els mercats ajustos i reformes, tenint en compte que no funcionen?
Els mercats no saben el que volen. No hi ha un objectiu concret. Busquen guanyar diners. Però és possible que l'especulació acabe per destruir el sistema.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.