ELS USOS DE L'ANTICATALANISME

Traducció de Vilaweb de l’entrevista de Ferran Casas feta a Francesc Viadel (2010, diari Público). 

En la reedició ampliada a càrrec de Publicacions de la Universitat de València, el periodista valencià retrata en No mos fareu catalans un moviment que prengué el nom de la incorporació de la franja blava de la bandera municipal de València a la senyera i que nega el vincle cultural i lingüístic amb Catalunya contra sentències judicials i criteris científics.

Què és el blaverisme? 

Naix en la Transició, com a instrument de la dreta i reacció contra el valencianisme democràtic i l’esquerra. És xenòfob, antiintel·lectual, nacionalista espanyol i, als seus inicis, vinculat a la cosmovisió franquista. En la Transició va agafar força ràpidament per incultura i desconeixement de la llengua catalana comuna.


Van tindre a veure alguna cosa les renúncies de l’esquerra amb la senyera, el nom País Valencià o la defensa de la unitat de la llengua? 

El PSOE veia en el valencianisme un problema per aconseguir el poder en el País Valencià i el socialisme local s’acovardà. Ningú esperava quelcom tan tremend. La proposta lingüística progressista d’avançar des d’una visió no regionalista xoca amb l’apel·lació emotiva i de frase curta conservadora. Els blaveros apel·len en castellà a salvar el valencià. Demonitzaren allò natural: la relació entre Catalunya i el País Valencià .

Passa la Transició, es consolida la democràcia i el blaverisme. L’actual Estatut, que parla d’”idioma valencià”, és el punt d’arribada? 

En els setanta es tancà malament i ara es paguen les conseqüències. Hi havia la idea de que el temps, l’educació i l’estabilitat, ho farien madurar tot i que la negació de la unitat de la llengua moriria per inanició. Però la dreta caigué en allò rendible de l’anticatalanisme.

L’opinió dels filòlegs és aclaparadora en el sentit que català i valencià són dos noms per a la mateixa llengua. Però el blaverisme també buscà carcassa intel·lectual. Qui era Bernard Weiss? 

La diferència intel·lectual entre un moviment i l’altre és abismal. Necessitaven intel·lectuals i els inventaven. Weiss mai existí. Deien que era un professor de la Universitat de Munich. Les seues tesis i textos apareixien en la premsa, se l’esperava en congressos. Un despropòsit igual que la col·lecció de monedes mossàrabs en valencià. Una de les coses que causa més tristesa és el ressò a la manipulació sense fonament.

Dos personatges foren clau, l’exlíder d’Unió Valenciana, González Lizondo i la exdirectora de Las Provincias, María Consuelo Reyna. Fins ara ho ha liderat Francisco Camps?

L’anticatalanisme ha servit a Camps per a guanyar vots i per això fa falta enemic extern. Si el PSOE s’oposa a la Fórmula 1, el PP ho resumeix a que dóna suport a la Fórmula 1 en Catalunya. El mateix passa amb el transvasament de l’Ebre. Com feren els nazis, creen una distància exagerada entre el valencià bo i el dolent. Cap al final de novembre es convocà una manifestació via Facebook contra la corrupció. Fou un èxit, i el PP apel·là al catalanisme!

Hi hagué violència contra intel·lectuals com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner en la Transició i ara contra partits. Hi ha impunitat? 

La crispació impedeix debats serens.

Què hauria passat si en la Transició el País Valencià hagués seguit la via catalana? 

Es va impedir i als poders de l’Estat els va anar bé que ens suméssim a Catalunya Euskadi qüestionant la visió uniforme d’España. Els atemptats encara duren i les detencions són anecdòtiques. La societat valenciana es passiva.

En el seu llibre es fixa en l’Església. Quin paper tingué?

Fou molt castellanitzada. Arribà al franquisme amb un clero culturalment pobre i als setantes tenen la sensació que valencianisme és marxisme. Quan s’aconsegueixen misses en valencià els blaveros entren en temples de València per a boicotejar-les. Els aperturistes es replegaren.

Fins a quin punt el blaverisme té a veure amb el retrocés de l’ús social del valencià? 

Molt. El seu objectiu era frenar-lo: ho ha fet. Ha produït molt de cansament amb el tema i ha fet que la llengua no siga vehicle de cultura i cohesió sinó un problema. Hi ha un deteriorament del clima democràtic i el PP agita sempre l’anticatalanisme. Fomenta relacions econòmiques però esclafa les culturals. Es veu Al Jazeera mentre es persegueix a TV3.