L'ESPILL ISLANDÉS

Islàndia triplicarà el seu creixement en 2012 

després d'empresonar polítics i banquers 

Article de Teo Navarro. 

A diferència d'Espanya, Grècia o Itàlia, que tenen en els seus governs a persones responsables de la crisi, procedents de Lehman Brothers o Goldman Sachs, Islàndia va aconseguir acabar amb un govern corrupte i paràsit. És la ciutadania islandesa, la revolta de la qual en 2008 va ser silenciada a Europa per temor que molts prengueren nota. Però ho van aconseguir, gràcies a la força de tota una nació, i el que va començar sent crisi es va convertir en oportunitat. Una oportunitat que els moviments altermundistes han observat amb atenció i l'han posat com a model realista a seguir.

Þjóðin! Ekki AGS.
En islandés, "Nació! No a l'FMI".

La història d'Islàndia és una de les més bones notícies dels temps que corren. Sobretot després de saber que segons les previsions de la Comissió Europea, este país del nord atlàntic, ha tancat el 2011 amb un creixement del 2,1% i que en 2012, este creixement serà de l'1,5%, una xifra que supera el triple que la dels països de la zona euro. La tendència al creixement augmentarà inclús en 2013, quan està previst que abaste el 2,7%. Els analistes asseveren que l'economia islandesa continua mostrant símptomes de desequilibri. I que la incertesa segueix present en els mercats. No obstant això, ha tornat a generar ocupació i el deute públic ha anat disminuint de forma palpable.

Este xicotet país del perifèric àrtic va rebutjar rescatar els bancs. Els va deixar caure i va aplicar la justícia sobre els que havien provocat certes desfetes i excessos financers. Els matisos de la història islandesa dels últims anys són múltiples. A pesar de transcendir part dels resultats que tot el moviment social ha aconseguit, poc s'ha parlat de l'esforç que este poble ha realitzat. Del límit que van aconseguir amb la crisi i de les múltiples batalles que encara estan per resoldre. No obstant això, que és digne de menció, és la història que parla d'un poble capaç de començar a escriure el seu propi futur, sense quedar a mercé del que es decidisca en despatxos allunyats de la realitat ciutadana. I encara que continuen existint forats per omplir i foscos per il·luminar.

La revolta islandesa no ha causat altres víctimes que els polítics i els hòmens de finances. No ha abocat cap gota de sang. No ha sigut tan cridanera com les de la primavera àrab. Ni tan sols ha tingut rastre de mediàtica, perquè els mitjans han passat per damunt de randes. No obstant això, ha aconseguit els seus objectius de forma neta i exemplar.

Ara com ara, el seu cas bé pot ser el camí il·lustratiu dels indignats espanyols, dels moviments d'Occupy Wall Street i dels que exigeixen justícia social i justícia econòmica en tot el món.