EL PP DECLARA LA GUERRA AMB EL MAJOR ATAC CONTRA ELS DRETS DE LES CLASSES TREBALLADORES

Amb la nova reforma laboral del PP, per sort, l'acomiadament no serà obligatori i el despatxat no haurà d'indemnitzar l'empresari... Ironies a banda, açò no és una reforma laboral, és el major atac contra els drets de les classes treballadores que es podia imaginar. 

El consell de ministres ha aprovat una reforma laboral que passa per abaratir l'acomiadament. També s'augmenten les facilitats dels empresaris per a no respectar els convenis, i es posa el 50% del subsidi de desocupació de joves parats a l'abast de la mà de l'empresari que els contracte. A més, s'amplien els motius perquè les empreses puguen despedir per la via procedent. 

Estes són les principals mesures aprovades. Una aberració en tota regla, que torna als treballadors a condicions de semiesclavitud, els condemna a la desocupació, a l'emigració o al treball -precari- per un "plat de menjar", i que, damunt, posa part dels drets adquirits, com és el subsidi per desocupació, en mans de l'empresari, robant-li'l al treballador. Un fet inaudit. A més, per si fóra poc, es privatitzen de manera encoberta els serveis d'ocupació, i s'atorga a les ETT, paradigma de l'abús i de l'explotació laboral, un paper central en l'estratègia de "lluita" contra la desocupació, amb tot el que això significa.

Contractació

• El contracte indefinit tindrà una indemnització de 33 dies per un màxim de 24 mensualitats. 
• Nou contracte per a "emprenedors": serà indefinit "per a evitar la temporalitat i dualitat". Destinat a PIME de menys de 50 treballadors. Ajudes: deducció fiscal de 3.000 euros per al primer assalariat sempre que siga menor de 30 anys. La persona que té hui la prestació de desocupació podrà compatibilitzar el 25% de la percepció per desocupació durant un any. 
• Bonificacions: fins a 3.600 euros per contractar menors de 30 anys. Per un altre costat es bonifiquen amb 4.500 euros per incorporar a parats de llarga duració. 
• Es prohibeix l'encadenament de contractes temporals més enllà de 24 mesos. 
• Les ETT actuaran com a agències de col·locació, faran la competència a l'INEM i al SOC. 
• Es facilita la modificació de jornada, salari i funcions. 

Formació

• El treballador podrà formar-se en la mateixa empresa, s'instaura el model alemany de formació dual.
• Formació Professional: s'avaluarà l'empleabilitat dels cursos. El treballador tindrà dret a 20 hores de formació pagades per l'empresa.

Negociació col·lectiva i absentisme

• Prioritat del conveni d'empresa al sectorial. Es facilita a les empreses que puguen despenjar-se del conveni col·lectiu. El termini màxim serà de dos anys.
• S'anuncia una pròxima llei de mútues on s'arreplegaran els mecanismes per a regular la metodologia perquè eixes entitats participen en la valoració de l'abstencionisme.

Acomiadament

• Les causes empresarials per a despedir objectivament amb 20 dies d'indemnització són les pèrdues actuals o previstes i, a més, una caiguda dels ingressos durant tres trimestres consecutius.

Desocupació

• Els parats podran compaginar el cobrament de la desocupació amb la prestació de serveis per a la comunitat, en coordinació amb les autonomies. 
• Les prestacions per desocupació romanen sense variació. 

Resumint

S'abarateix l'acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en el cas que l'acomiadament siga declarat procedent, per a la qual cosa la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals. 

Autoritza la caiguda de les PIME dels convenis sectorials. En la pràctica suposa que l'empresari pot imposar les condicions de treball (horaris, duració de la jornada, salaris, etc.) al seu capritx. Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l'àmbit de les PIME, paper mullat o, millor dit, figures retòriques per a adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.

Pràcticament s'equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l'INEM i a la resta d'agències autonòmiques d'ocupació, la qual cosa suposa una privatització encoberta del servei públic d'ocupació. Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l'explotació laboral abusiva, seran ara les que exercisquen com a agències de col·locació a gran escala, llevant del mig la incomoditat que per a un empresari explotador poguera suposar haver d'utilitzar l'estat com a intermediari en la busca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l'oferta/demanda en un negoci on els desocupats seran tractats com a mera mercaderia a què poder traure un rendiment econòmic. L'oferta/demanda d'ocupació passa a ser un negoci.

Converteix els desocupats, persones malaltes amb baixa laboral, etc., en subjectes sospitosos d'estar cometent algun tipus de frau fiscal només pel mer fet de trobar-se en tal situació laboral, i carrega sobre ells la lluita contra l'"economia submergida", tractant-los a priori com a delinqüents.

Instauren una via legal per la qual l'empresari podrà robar a un jove desocupat, que estiga cobrant el subsidi de desocupació, part de la seua prestació. Perquè s'entenga, el que s'acaba d'aprovar és com si tu, ciutadà treballador jove i desocupat, i que actualment estàs cobrant 1000 euros pel subsidi de desocupació, perquè un empresari accepte contractar-te, en les condicions que ell considere oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), hauràs de renunciar al 75% del mateixos, dels quals un 25% anirà per a l'estat i un 50% per a l'empresari en forma de deduciones fiscals. Tu continuaràs cobrant el 25% restant, però perdràs tot dret adquirit respecte d'això i, en essència, seràs tu, amb el teu subsidi, qui estiga pagant la major part del cost que a l'empresari li suposa la teua contractació.

Segons ha descrit la supervicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es tracta d'una “reforma important, de calat i completa”. “Marcarà un abans i un després del mercat laboral”, ha assegurat abans d'assenyalar que assenta “les bases per a tornar a crear ocupació”. Això sí, ha admés que la reforma, si bé és necessària, no és suficient per a atallar la desocupació. I  si no és l'arma contra l'atur, per què la porten a terme? Per acontentar als amiguitos del alma, entre altres, ja que la CEOE (la patronal), encara no s'ha cansat d'aplaudir. 
Si volen guerra, la tindran. Camarades, a les barricades!