PER UN NOU MODEL PRODUCTIU

Una qüestió essencial és la necessitat d’articulació de les estructures econòmiques i les estructures polítiques, imprescindible perquè la democràcia no quede en paper mullat. Hem pogut comprovar les disfuncions que es produeixen amb una moneda única europea sense la corresponent unificació de les polítiques fiscals i laborals i sense institucions democràtiques europees amb capacitat per a controlar els tipus de canvi i d’interés. Així mateix, la circulació sense restriccions del capital, junt amb la falta d’institucions democràtiques mundials amb capacitat per regular-la, ha facilitat les "turbulències financeres" que actuen com a detonant de la crisi. I dins d’Espanya, la reorganització del sistema de caixes d’estalvi desvinculant-les de l’estructura territorial de l’Estat amenaça de deixar sense capacitat d’intervenció econòmica a les institucions democràtiques autonòmiques.

És urgent invertir el camí recorregut, qüestionant els fonaments del capitalisme neoliberal, centrats en l’hegemonia del capital financer, i recuperar la capacitat de les institucions polítiques per restringir la circulació de capital. En aquesta direcció és urgent l’establiment d’una taxa per aquesta circulació, a la manera de la Taxa Tobin, així com impulsar una Banca Pública a tots els nivells, sotmetent a un control democràtic els bancs centrals, incloent-hi el Banc Central Europeu que, actuant com un Banc Públic Europeu, ha de poder prestar directament diners als Estats sense recórrer a la banca privada com a intermediària (embossant-se la diferència entre els tipus d’interés). 

Al contrari que fins ara, el principi ha de ser que els diners públics únicament es presten a institucions públiques o, en el pas final, a empreses de l’economia real. A més, en tant no es procedisca a una socialització completa de la banca, la banca pública hauria de competir directament amb la banca privada. I, per tant, l’Estat hauria de deixar d’actuar com a garant de la banca privada, estimulant així la transferència de fons des de la banca privada a la pública. En tot cas, davant de la fallida d’un banc privat, i per a defensar els interessos dels sectors populars que hi tinguen comptes, es podria procedir a la seua socialització (total o parcial, però definitiva, res de sanejar-la per a després tornar-la a mans privades).

Mesures com aquestes són les úniques que permetrien sortir de la kafkiana situació en què ens trobem, amb bancs privats "massa grans per a caure" i amb capacitat de xantatge sobre els estats i com a fonts d’especulació.

En aquest marc, haurem de treballar per un nou model productiu al País Valencià, impulsant un desenvolupant tecnològic sostenible a partir dels sectors econòmics tradicionals valencians (agricultura, ceràmica, calcer, etc.), que en l’actualitat pateixen una forta crisi, amb formes d’economia mixta amb una orientació socialista. Per a això caldrà:

• Desenvolupar una Banca Pública Valenciana (BPV) a partir de l’Institut Valencià de Finances i de les caixes d’estalvis valencianes, desvinculant-les dels SIP que suposen una desarticulació territorial, federada en una Banca Pública Espanyola i, si de cas, Europea, i orientada al finançament de l’economia real al País Valencià per tal d’impulsar el desenvolupament del teixit econòmic valencià, partint dels sectors tradicionals.
• Creació de l’Institut Tecnològic Valencià (ITV), de caràcter públic, a partir de l’IMPIVA, que hauria de servir de pont entre les empreses i les universitats i altres centres públics de recerca, evitant, entre altres coses, que la intervenció directa de les empreses en la Universitat porte a la seua mercantilització. L’ITV s’hauria de basar en el principi de la lliure difusió del coneixement, rebutjant les restriccions a aquesta, vinculades a l’anomenada "propietat intel·lectual" i el sistema de patents que, en lloc d’impulsar-la, el que fan és entrebancar l’anomenada "transferència de coneixement". L’ITV prestaria un servei lliure d’assessorament a les empreses per al desenvolupament tecnològic, i fomentaria, en cooperació amb les universitats i centres de Formació Professional, la formació de treballadors i treballadores amb capacitat d’innovació, amb especial incidència en la formació en el lloc de treball, en el marc de "l’aprenentatge al llarg de tota la vida", que complemente la formació inicial que es desenvoluparia en les universitats i en els centres de Formació Professional. L’ITV potenciaria també el desenvolupant d’una xarxa d’intercanvi d’informació tecnològica, a través de la qual les empreses compartisquen els seus avanços tecnològics, cosa molt més eficient que el secretisme de la "cultura de patents".
• Desenvolupar Centres d’Investigació Tecnològica (CIT) en el marc de l’ITV, en una xarxa comarcalitzada, generant sinergies en possibilitar tasques de recerca que empreses petites tenen molt més difícil de portar a cap en solitari, encara que cada empresa hauria d’assumir la responsabilitat de la innovació a través de la creativitat dels seus treballadors i treballadores formats al respecte. Naturalment, la contrapartida seria la lliure difusió dels resultats de la investigació. Assenyalem que si el resultat és que des de fora del País Valencià copien resultats obtinguts ací, això serà un signe que juguem un paper d’avantguarda, en lloc de limitar-nos a copiar resultats aliens (i naturalment, caldrà impulsar també xarxes d’intercanvi d’informació tecnològica en àmbits més amplis).
• Prestar una atenció especial a les empreses de treball associat, tant des de la BPV com des de l’ITV, amb un sistema de microfinançament: si des d’institucions públiques es dóna suport per a la formació de noves empreses, aquestes haurien de ser preferentment cooperatives. De la mateixa manera, si una empresa ha de recórrer a un finançament públic a llarg termini per al seu manteniment, hauria de fer-se preferentment a través de la seua capitalització pública acompanyada de la participació dels treballadors i treballadores en la seua gestió.
• Establiment d’una estratègia industrial valenciana que, basada en la participació dels sindicats i amb el finançament públic adient, possibilite el desenvolupament tant dels sectors industrials tradicionals valencians com aquelles activitats industrials de nova generació. Aquest finançament s’haurà de comprometre de forma pressupostària per part del Consell, fonamentalment en partides de l’anomenada R+D+i.
• Per una altra banda, cal tractar la formació inicial, tant dins la Universitat com en la Formació Professional, com una inversió per a un desenvolupament sostenible. En aquest marc, i en tant que l’estudi cal considerar-ho com una activitat socialment útil, hauria d’estar retribuït, a través de beques-salari, que haurien de cotitzar a la Seguretat Social i comptabilitzar per a les pensions futures. De la mateixa manera, qui haja perdut el seu lloc de treball i haja esgotat la prestació per atur hauria de cobrar un salari social a canvi de formar-se i, si de cas, realitzar activitats comunitàries, en les mateixes condicions indicades per a les beques-salari.