PER UNA REFORMA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES VALENCIANES

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

La primera realitat que hem d’analitzar és la que es deriva de la coexistència de diferents administracions en el mateix territori. El que és la conseqüència natural del sistema autonòmic i de l’autonomia local deriva, de vegades, en problemes de solapaments o duplicitats per la pervivència de residus de l’Estat centralista (les diputacions provincials) i la dolenta o inexistent coordinació entre les distintes administracions. Açò comporta, a més d’un balafiament de recursos públics, conflictes de competències i funcions que dificulten la dinàmica de col·laboració i fan més confusos els tràmits administratius per a la ciutadania. Així mateix, continuen existint grans diferències en les condicions de treball i retributives del personal de les distintes administracions valencianes, la qual cosa suposa un obstacle per a la configuració d’una vertadera Administració pública valenciana.

La principal amenaça que en aquests moments plana sobre l’Estat del benestar, i que afecta totes les administracions sense excepció, és la privatització dels serveis públics. Sota distintes fórmules contractuals (concessions, concerts…) es fa negoci amb el que hauria de ser alié a la lògica del benefici empresarial: la salut, l’educació, els serveis socials… Això acaba inevitablement deteriorant la qualitat del servei prestat i posa en risc la seua gratuïtat i la seua universalitat. Ahora, les administracions externalitzen l’execució de tasques pròpies del personal funcionari, a través d’assistències tècniques que han estat denunciades pels sindicats i en algun cas han motivat sancions de la Inspecció de Treball i sentències judicials condemnatòries. Ni tan sols funcions administratives tan sensibles com les d’inspecció o gabinet tècnic escapen a aquesta perillosa tendència, que, a més, comporta una clara precarització de l’ocupació.

Un altre dels problemes que enfronten les administracions públiques, especialment les locals, és la falta de finançament suficient per a fer front les seues obligacions. El finançament local és la gran assignatura pendent per a culminar el procés de descentralització, però els dos grans partits han deixat sempre de costat als ajuntaments: el PP els va privar d’una font d’ingressos fiscals (IAE) i el PSOE ha prohibit recórrer al crèdit (Pla d’ajust de Zapatero), quedant sempre relegats en el repartiment dels Pressupostos Generals de l’Estat. En un moment d’estancament econòmic, que afecta especialment l’activitat urbanística, el desequilibri entre els ingressos rebuts i les despeses necessàries per a atendre la ciutadania, amenaça la pròpia supervivència de molts serveis municipals, quan no dels propis ajuntaments.

Des d’una perspectiva tant ètica com política, assistim a una degradació creixent de la vida democràtica. Els casos de corrupció es desencadenen, sent tan sols la punta de l’iceberg d’un problema afavorit per la falta de control i transparència en les contractacions públiques. La Sindicatura de Comptes no té la suficient independència per realitzar les seues funcions estatutàries. A més, té recursos limitats i se centra en auditories formals de comptabilitat i legalitat sense fiscalitzar a fons les despeses dels grans ajuntaments, les diputacions i la constel·lació de “xiringuitos” de l’Administració autonòmica (societats mercantils, fundacions, etc.). Només quan la crisi econòmica (la GRAN ESTAFA GLOBAL) i les restriccions pressupostàries s’han fet dramàtiques ha començat a escometre’s la supressió o fusió d’entitats públiques de gestió privada la pròpia existència de les quals era generalment desconeguda.

En el cas concret de l’Administració de la Generalitat Valenciana, trobem una sèrie de problemes específics que mereixen ser considerats:

• La ineficàcia i ineficiència en la gestió que caracteritza a una part de l’administració autonòmica, que té com a conseqüències un deficient servei a la ciutadania i una mala imatge per al sector públic en general. S’ha avançat de manera desigual en la modernització, informatització i simplificació dels procediments: mentre algunes conselleries ofereixen informació completa i la possibilitat de realitzar tràmits a través d’internet, altres tenen pàgines web inoperatives i condemnen als administrats a patir cues per a ser atesos.
• La mala organització de la plantilla, que es manifesta en una alarmant falta de personal i mitjans en determinats serveis (principalment, els territorials i d’atenció directa al públic) mentre en altres es produeix una inflació de llocs directius, eventuals o d’assessoria.
• La limitació de drets del personal funcionari i laboral: la clàusula de revisió salarial mai ha estat reconeguda, acumulant-se durant anys una important pèrdua de poder adquisitiu que la retallada aprovada per Zapatero ha agreujat enormement; la carrera professional és un dret legal sense desenvolupar en l’Administració del Consell, i l’acord firmat el 2008 amb els sindicats continua sent paper mullat; els concursos i l’Oferta d’Ocupació Pública han tornat a patir una aturada, etc.
• L’escassa utilització del valencià en els procediments administratius, incomplint fins i tot normes bàsiques estatals que garanteixen l’atenció a les persones en la llengua oficial de la seua elecció. Açò és conseqüència directa de la manca de voluntat política de les dues forces majoritàries al País Valencià: d’una banda, la negativa del Partit Popular a introduir el requisit lingüístic en la nova Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana i, d’altra, l’aquiescència mostrada pel PSPV en votar favorablement aquesta llei elaborada pels populars a les Corts.
• Especial consideració mereixen els problemes de l’Administració de Justícia, servei públic essencial en què intervenen tres administracions: la Generalitat té la competència sobre mitjans materials i humans; el Ministeri de Justícia fixa la planta judicial i continua retenint les competències sobre Fiscals i Secretaris Judicials i, finalment, el Consell General del Poder Judicial exerceix l’autoritat governativa sobre els jutges i magistrats.  Aquesta situació complica enormement la necessària tasca de modernitzar la Justícia. En el cas valencià, als problemes de finançament se’ls suma l’immobilisme propi de les administracions públiques governades pel Partit Popular. Açò ha motivat que en el nostre territori no s’haja posat en marxa la Nova Oficina Judicial que, amb totes les seues deficiències, és un projecte innovador que persegueix fer més eficient i eficaç aquest servei públic.

PROPOSTES D’EUPV PER A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

En el nostre territori haurien d’existir únicament dos nivells d’administració: la Generalitat i l’Administració Local, integrada per municipis i comarques, amb un funcionament basat en la descentralització, la simplificació i la coordinació interadministrativa, que situe per damunt del color polític dels governs i de la visió corporativa de les respectives entitats, la lògica de la col·laboració i la complementarietat. Per això, proposem:

• Una Llei de comarcalització del País Valencià que supose la supressió de facto de les diputacions i la seua substitució per les comarques com a entitats supramunicipals que faciliten suport i coordinació als ajuntaments.
• La coordinació entre Administracions i la simplificació de procediments a través de l’actuació de la Generalitat com a màxima institució política i administrativa del País Valencià, respectant sempre l’autonomia local.
• La creació d’una Administració pública valenciana a l’efecte del personal, a través de la posada en marxa de processos únics de selecció, que permeten la mobilitat interadministrativa i l’harmonització de les condicions de treball i retributives.
• Apostem fermament i decidida per la gestió pública dels serveis públics, única garantia que prima els criteris socials sobre la lògica del benefici pròpia del mercat. Necessitem una Administració pública forta com a garant dels drets dels ciutadans i ciutadanes. Per això, proposem:
• La reversió al caràcter públic dels serveis privatitzats, especialment aquells que són essencials per a un Estat social i democràtic: educació, sanitat, serveis socials, seguretat i protecció civil, etc. Açò es pot fer de manera gradual a través de la no-renovació de concessions i concerts, i quan siga necessari per mitjà de la seua denúncia i cancel·lació.
• La depuració de les assistències tècniques, de manera que no assumisquen, en cap cas, competències dels òrgans administratius ni funcions del personal funcionari. Una vegada reduït el seu ús a qüestions d’estricta necessitat tècnica, caldrà vetllar perquè es complisquen els principis de transparència i legalitat en la contractació i els drets dels treballadors i treballadores.
• La suficiència financera és condició indispensable per a l’adequada prestació de serveis, la qual cosa només pot garantir-se a través d’una fiscalitat forta i progressiva i d’un repartiment equitatiu i just dels pressupostos públics. Per això, proposem:
• La recuperació de la progressivitat fiscal per part de la Generalitat en els tributs de la seua competència: impost de successions i donacions, impost sobre actes jurídics documentats, tram autonòmic de l’IRPF, etc.
• La millora del finançament local a través dels Pressupostos Generals de l’Estat i dels Pressupostos de la Generalitat (dotar de pressupost la partida del Fons de Cooperació Local de la Generalitat). Qualsevol pacte local ha de basar-se a assegurar la suficiència financera dels ajuntaments: des d’Esquerra Unida continuem utilitzant com a referència un percentatge del 25% dels pressupostos públics.

Alhora, és necessari augmentar i perfeccionar els controls sobre l’actuació de l’administració, especialment en allò que té a veure amb la utilització dels fons públics. Per això, proposem:

• Una Sindicatura de Comptes independent i reforçada, que deixe d’estar dirigida per persones de partit i dispose dels suficients mitjans per a fiscalitzar a fons tot el sector públic. Ha de complir amb els objectius marcats en la seua Llei de creació, realitzant auditories integrals, que recullen tant el compliment de la legalitat i dels principis comptables com l’eficàcia, eficiència i economia en la gestió dels recursos.
• L’aprovació d’una Llei de transparència que done base legal a les demandes ciutadanes d’accés a la informació pública. En les Corts Valencianes hauria de crear-se una Comissió parlamentària permanent de control de la despesa pública en què tots els diputats i diputades puguen tenir accés als contractes públics de la Generalitat.
• La racionalització del sector públic empresarial perquè existisquen menys empreses, però més potents i útils, sempre amb criteris de rendibilitat social i no merament econòmica. Cal acabar amb la proliferació de “xiringuitos” que, davall la fórmula d’empreses o fundacions públiques, només han servit per a facilitar negoci o col·locacions per als “amics del poder”.

L’Administració de la Generalitat ha d’adaptar-se a les necessitats de la societat actual. Per això, proposem:

• Profunda modificació de la Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana recentment aprovada.
• La informatització de tots els procediments administratius, de manera que es proporcione la màxima informació i es permeta realitzar els tràmits utilitzant la firma digital.
• La generalització del silenci administratiu positiu, proposant-hi les modificacions legals escaients.
• La reorganització de l’estructura administrativa, racionalitzant el nombre de conselleries i centres directius, tot suprimint la figura de les secretaries autonòmiques i reduint considerablement el nombre de personal eventual i de confiança (assessors, coordinadors de secretaries autonòmiques…).
• La despolitització de la carrera funcionarial, establint el sistema de concurs com a forma de provisió de tots els llocs de direcció.
• La dotació de més mitjans als serveis territorials, que atenen directament a la ciutadania.
• La convocatòria d’Ofertes d’Ocupació Pública anuals, que reduesquen la temporalitat en l’Administració de la Generalitat.
• La regulació de les comissions de serveis, garantint la publicitat de la seua convocatòria i l’objectivitat en la seua adjudicació.
• La recuperació del nivell retributiu perdut per la “tisorada” de Zapatero, i l’establiment d’una clàusula de revisió salarial que garantisca, a tot el personal de la Generalitat el manteniment, del seu poder salarial.
• El compliment de l’acord de carrera professional en l’àmbit de la funció pública de la Generalitat, tant per al personal funcionari com per al personal laboral del Consell i de les entitats públiques depenents de les distintes conselleries.
• L’establiment del requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública, i el desenvolupament d’un Pla Integral de Normalització Lingüística en l’Administració de la Generalitat que incloga la formació obligatòria i suficient per a tot el personal.

En l’Administració de Justícia apostem per la seua inajornable modernització. Per això, proposem:

• La posada en marxa de la Nova Oficina Judicial, adaptant els actuals òrgans jurisdiccionals valencians a les últimes reformes orgàniques i processals.
• La dotació adequada de mitjans materials, en especial les eines informàtiques imprescindibles:
• Actualització de l’aplicació Cicerone a les últimes reformes processals i orgàniques, al mateix temps que s’hi aplique una millora de manera que no es puguen produir retards injustificats en els procediments judicials, especialment en el procés penal.
• Interoperabilitat i interconnexió real de bases de dades i informació entre òrgans judicials de dins i fora d’aquest territori.
• eneralització del sistema de lexnet de comunicacions electròniques.
• Generalització de l’ús de la firma electrònica i implementació de l’expedient digital.
• La negociació amb els representants dels treballadors de les Relacions de Llocs de Treball de la Nova Oficina Judicial, que hauran de cobrir-se sota els criteris d’objectivitat i professionalitat, i amb el fi últim de prestació d’un servei de qualitat al ciutadà i als professionals de l’administració de justícia.
• El reforçament del Servei de Justícia Gratuïta, pel qual accedeixen a la justícia els ciutadans més necessitats. És imprescindible incrementar la dotació econòmica per a retribuir dignament a procuradors i advocats, així com per posar en marxa un sistema que supervise la qualitat d’aquest servei públic.