8 DE MARÇ PEL FEMINISME I L'EQUITAT

Diversitat i equitat

Esquerra Unida del País Valencià està compromesa en la reorganització d’una societat democràtica i participativa, on les dones tinguen presència, representació, opinió, expressió i justa influència social, política i econòmica, en igualtat real de condicions, tracte i oportunitats. Aquesta transformació social a què aspirem només s’entén amb l’aportació d’una òptica crítica i reflexiva: des de la identitat feminista.

Vivim en una societat en què més del 50% de la població pateix distintes formes de violència i/o discriminació: violència física, sexual o psicològica, feminització de la pobresa, explotació de persones (com a nova esclavitud), discriminació salarial, precarització en l’ocupació i un llarg llistat de greuges comparatius.

La discriminació de gènere se sustenta en el sistema patriarcal-capitalista, en una cultura androcèntrica, en la qual les dones estan en greu situació de desigualtat respecte als homes. Discriminació històrica que, amb el temps, ha anat evolucionant i modulant-se fins a arribar a hores d’ara, donant-se la paradoxa que es reconeixen drets sobre el paper que no es compleixen en la realitat quotidiana: és a dir, seguim dins d’un suposat marc democràtic en què la igualtat d’oportunitats i de tracte no és real, i en el qual nombrosíssims obstacles dificulten l’èxit de l’equitat i de la plena ciutadania per a les dones.

Des d’EUPV rebutgem la consolidació de la cultura de la violència enfront del diàleg, de la desigualtat enfront de l’equitat, de la intolerància i uniformitat enfront de la diversitat. Optem per la participació i representació de les dones en la vida pública en els termes de paritat, com el procés lògic per a aconseguir la democràcia real i participativa a què aspirem.

Per a les dones i homes d’EUPV, és prioritari treballar en dues direccions: la transversalitat de gènere i l’apoderament.

La transversalitat de gènere és l’eina que, aplicada en totes les accions públiques, ens permet eliminar la desigualtat entre sexes, des d’una òptica  de gènere progressista i d’esquerres. L’apoderament (terme encunyat en la trobada internacional de dones de Pequín, el 1995), planteja la necessitat de posar en pràctica la capacitat de decidir des de l’autonomia plena, la convicció de poder i presa de decisions tàctiques i estratègiques. L’apoderament, tant econòmic com participatiu, és un aspecte molt poc desenvolupat entre la ciutadania i, en especial, entre les dones. Aquesta mancança porta a una elitització de la política, on les dones tenen una especial posició de subordinació, que no permet desenvolupar una cultura que qüestione els models socials establits pel patriarcat.

És fonamental teixir llaços o pactes de sororitat ―terme que identifica l’aliança―, complicitat i fidelitat entre les dones que es proposen treballar des de la diversitat per a construir un món diferent, sense desigualtats ni subordinacions en funció del gènere. Entenem que les diferències enriqueixen el món, i la uniformitat reflecteix un món desencantat en què no ens agrada viure. És indispensable que els homes se sumen a la desconstrucció del sistema patriarcal, per un món just i equitatiu, repensant l’esquerra des del feminisme.

Des d’EUPV és de vital importància visualitzar la transversalitat de gènere en totes les polítiques que ens permeten aconseguir aquesta transformació sociopolítica que tant anhelem. No obstant això, pensem que per aconseguir uns nivells de desenvolupament digne i igualitari, les dones han d’incrementar la seua participació en la vida política, equiparant-se en nombre als homes; el sistema educatiu ha de tranformar-se de mixt a coeducatiu, s’ha de reconéixer el valor del treball domèstic i el de l’atenció no professional, propiciant que siguen assumits pels homes i que s’equiparen en drets a la resta de treballs, així com que es garantisquen els drets sexuals i reproductius de totes i tots, i es faça una intervenció seriosa i contundent que permeta eliminar-ne la violència de gènere i l’explotació sexual. Són aquests els principals eixos d'EUPV.

Participació política i ciutadana

En aquests temps de crisi econòmica, en què les dones continuen estant en situació de més pobresa i vulnerabilitat, les quotes de participació es veuen encara més restringides perquè recau quasi exclusivament sobre elles el món de l’atenció no professional, tan infravalorat pel sistema en què vivim, però, sense el qual, aquest no podria funcionar. La nostra aposta política passa per aconseguir drets i mesures que permeten a les dones accedir a la vida pública i corregir el desequilibri de gèneres existent.

Per a EUPV, la paritat és un element estratègic necessari: per aconseguir una societat d’iguals i amb plens drets de ciutadania. Per això, proposem:

• Integració de la perspectiva de gènere transversalment en els pressupostos autonòmics, garantint l’elaboració i aplicació d’informes d’impacte de gènere. Dotació de partida pressupostària per a totes aquelles accions encaminades cap a la igualtat i equitat de gènere, que siguen desenvolupades per associacions de dones i/o col·lectius que defenguen aquests principis.
• Paritat amb llistes cremallera en tots els òrgans de representació directa i de designació indirecta. Fins ara, i a pesar de la vigència de la Llei d’Igualtat, només en tres parlaments autonòmics trobem més d’un 50% de dones i només en el nomenament de ministres trobem un percentatge superior al 40%, estant la mitjana general per davall del 30% en la resta de càrrecs públics electius i designats.  Paradoxalment, en els càrrecs públics a què s’accedeix per mitjà d“oposició”, no succeeix açò ―en el cas de la carrera judicial, les dones sí que suposen més del 50% del total, encara que el percentatge es redueix segons ascendim en la seua escala jeràrquica.
• Quotes paritàries en els òrgans de decisió d’entitats contractades o subvencionades per l’administració, ja que l’insuficient esforç en l’espai públic és pràcticament inexistent en l’àmbit de les empreses privades.
• El Consell de la Dona ha de ser un òrgan de representació dels moviments de dones que estiguen realment compromesos amb la igualtat i l’equitat. Les funcions del Consell de la Dona han de ser transversals en el conjunt de la política del Consell i, per tant, apostem pel seguiment integral dels plans d’igualtat, pressupostos, subvencions, lleis i informes d’impacte de gènere en totes les polítiques adoptades pels ens autonòmics. Els acords del Consell, així com els seus dictàmens i resolucions, han de ser accessibles a la ciutadania, fomentant la seua difusió pública.
• Reconeixement i incorporació de les associacions de dones que treballen contra la discriminació sexista, com a agents socials legítims representatius, equiparant així la importància dels agents socials tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit social. 
• Els Plans d’Igualtat de les administracions públiques, que s’aproven en cada legislatura, han de ser legitimats per la participació d’associacions de dones (el Consell de la Dona), tant en la seua elaboració com en la seua aplicació. Els Plans d’Igualtat hauran d’estar dotats de recursos suficients per a la seua elaboració, execució i seguiment.
• Impulsar l’homologació de la formació d’agents i promotores d’igualtat, així com la creació d’una xarxa pública d’agents d’igualtat.
• Les organitzacions que treballen en defensa de la igualtat i l’equitat tindran garantit la utilització d’espais públics i recursos per dur a terme la seua activitat.

Per una educació coeducativa

L’escola ha de ser la impulsora i generadora de canvis socials, però, en la pràctica, en molts casos, es converteix en perpetuadora de la desigualtat social. Des d’EUPV, apostem per un sistema educatiu que contribuïsca a canviar les injustícies i a possibilitar éssers crítics i reflexius, amb fi al progrés humà.

Pensem que estem lluny d’una escola coeducativa, capaç de corregir les asimetries de gènere i de contribuir, en conseqüència, a evitar la desigualtat sociocultural. L’escola mixta només ha incorporat alguns efectes de les lluites per la igualtat, però encara continua sent un escenari en què l’ordre simbòlic és masculí. Convé tornar a repensar els àmbits de socialització de les persones (família, escola, grup d’iguals, mitjans de comunicació, Internet...), perquè, actualment, es continua perpetuant el sistema rol-gènere i segregant, verticalment i horitzontal els mons “masculins” i “femenins”, una cosa que es podria superar per mitjà d’una vertadera pràctica coeducativa que vaja més enllà de l’educació mixta. En aquest sentit, proposem:

• La necessitat d’un pacte social i polític per a l’elaboració d’una legislació per una ensenyança pública, de qualitat, laica i gratuïta, que contemple un enfocament radical coeducatiu, és a dir, basat en l’eliminació de barreres estructurals i que aposte per una igualtat educativa entesa com a igualtat de resultats, que aborde la desigualtat entre sexes i que faça un especial èmfasi en els valors i l’ètica feministes enfront dels valors competitius característics de l’androcentrisme. Per tant, no ha de compensar, com a model educatiu, la desigualtat d’oportunitats, sinó combatre la base d’aquesta desigualtat.
• Un món educatiu amb espais de participació i decisió horitzontals, on l’alumnat se senta part integral de la seua educació i no víctima d’ella.
• Una educació integral que revise tots els models androcèntrics i etnocèntrics per recollir la diversitat humana, amb un professorat format en la diversitat i no en la unicitat dels estereotips. Així mateix, la necessitat de revisar tots els currículums educatius, per donar veu i entrada a totes les persones protagonistes que, fins ara, n’han estat excloses (per exemple, les dones, les persones LGTBI ―lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals).
• La incorporació de la perspectiva de gènere en l’oferta formativa de persones adultes.
• Incrementar el pressupost públic en matèria educativa, garantint els plans educatius que aposten per models de coeducació.
• Garantir espai físic i recursos a totes les organitzacions estudiantils que caminen en defensa de la igualtat i l’equitat.
• Desenvolupar polítiques per contrarestar la segregació vertical i horitzontal que es dóna en l’àmbit educatiu, reproduint-se posteriorment en el laboral.
• Garantir una dotació pressupostària suficient per a les Unitats d’Igualtat de les universitats, per a permetre el desenvolupament de treball d’aquestes.

Polítiques d’ocupació que garantisquen la igualtat d’oportunitats

Davant de la crisi econòmica estructural, les polítiques d’ocupació han de garantir més que mai la igualtat d’oportunitats en l’accés a una ocupació digne i estable. Per això, com a condició indispensable, les polítiques d’ocupació i el desenvolupament del model productiu, han de realitzar-se amb alternatives a l’ordre patriarcal i al sistema capitalista.

Des d’EUPV proposem una política d’ocupació alternativa vertebrada entorn dels eixos següents:

• Eradicar l’economia submergida.
• Repensar l’ús dels temps, tant en el treball com en la llar, de cada un dels sexes, valorant el treball reproductiu i d’atenció no professional en l’entorn familiar i fomentant la coresponsabilitat.
• Eliminar les diverses discriminacions, vetlant per la igualtat d’oportunitats en l’accés i en la qualitat de l’ocupació.
• Eradicar l’economia submergida. En els últims anys, el Ministeri de Treball i Seguretat Social ha valorat que l’economia submergida suposa aproximadament un 20% del PIB. L’actuació de la Inspecció de Treball, per sectors, presenta els percentatges següents: en hostaleria: 27%, comerç: 24%, construcció: 23%, serveis: 21% i en agricultura: 5%. D’altra banda, l’Agència Tributària assegura que l’economia submergida no es pot estimar i planteja que només es pot combatre a curt i mitjà termini, amb la lluita contra el frau immobiliari i el blanqueig de diners.

Observem una vegada més, que tant per al PP com per al PSOE, el sector de l’ocupació domèstica no és una qüestió estratègica, sinó més aviat la garantia de mantenir milers de dones treballant en precari i sense cobertures econòmiques ni socials dignes a curt i mitjà termini. Ni tan sols l’aprovació de la Llei per a la Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, ha suposat un avanç normatiu i legislatiu en matèria laboral, més aviat ha contribuït que la societat assumisca un marc legislatiu flexible que permet l’explotació de les persones dedicades no sols a les tasques de l’atenció de les persones en situació de dependència, sinó que, a més, han d’assumir diferents tasques com la de netejar, cuinar, planxar, etc., en les condicions més precàries.

A més, segons l’Enquesta d’Ocupació del Temps 2009-2010 de l’INE el 92,2% de les dones realitza tasques de llar i familiars. Les dones dediquen 4 hores i 4 minuts diaris a tasques domèstiques i familiars (manteniment de la llar, compres, atenció de fills i ascendents), la qual cosa suposa 2 hores i quart més que els homes.

Propostes d’EUPV:

• Generar polítiques actives d’ocupació per a abordar i acabar amb l’economia submergida, en els sectors tradicionals del País Valencià, en el treball domèstic i en el sector agrari. Generar recursos normatius, legislatius i econòmics per a abordar tota la problemàtica que suposa treballar en economia submergida, perquè les polítiques actives d’ocupació revertisquen en les arques públiques i generen drets i cobertura social a les dones.
• Equiparar en drets el treball reproductiu i de l’atenció no professional:

• L’atenció a la infància actualment recau, de forma indiscutible, en les dones, ja siga des de l’exclusió del món laboral o des de la reducció de jornada i/o excedència per guarda legal ―el 2009, el 95,9% de les excedències per atenció de fills/es van ser utilitzades per dones. D’altra banda, l’envelliment de la població i l’allargament de la vida es vinculen a un augment de les situacions de dependència i, per tant, redunda en l’augment de prestació de serveis de l’atenció i atenció a aquestes persones, que també recau majoritàriament sobre les dones. 

• El Desplegament de La Llei per a la Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, al País Valencià, no ha estat una prioritat per al Govern del PP, tal com es reflecteix en el IV dictamen de l’Observatori Estatal per a la Dependència, publicat al desembre del 2009. Al País Valencià, la taxa de receptors de prestació sobre el total de la població se situa en el 0,47%, quan la mitjana espanyola està en l’1%. A més, s’incompleixen les expecta-tives de creació d’ocupació. En ple segle xxi, on plantegem nous models productius, el treball reproductiu i de l’atenció, ha de contemplar-se com un jaciment d’ocupació digne, que revertesca en un bé econòmic i social per a la ciutadania i, en especial, per a les dones.

No podem obviar que la coresponsabilitat en l’assumpció de les tasques domestiques, de criança i de l’atenció, continua sent una assignatura pendent de la Llei efectiva entre Homes i Dones. Encara que la Llei és de rang estatal, és evident que aquesta realitat social cal transformar-la, i les comunitats autonòmiques tenen un treball pendent a realitzar.

Les nostres propostes:

• Assignació de recursos per a la creació d’escoles públiques infantils de 0 a 6 anys.
• Aposta contundent, perquè l’atenció a la diversitat funcional i la situació de dependència, es realitze des de l’àmbit públic, generant recursos necessaris, amb pressupost suficient i prioritzant el foment i la creació d’ocupació.
• Programes d’ocupació específics i integrals, dirigits a dones amb càrregues familiars amb escassos recursos, amb especial atenció al medi rural. En l’elaboració d’aquests programes d’ocupació, es tindran en compte els factors socioeconòmics del territori, així com orientar els esmentats programes a activitats d’R+D+I.
• Facilitar l’accés de les dones a la formació ocupacional i contínua. Elaborar plans per la formació i l’ocupació amb perspectiva de gènere, on un dels objectius siga, necessàriament, eliminar la segregació horitzontal per raó de sexe, incentivant la inserció de les dones en professions masculinitzades (mesures d’acció positiva). Considerem que l’accés a la formació per a accedir a un lloc de treball i per millorar la seua qualificació professional és prioritari.
• Impulsar mesures que fomenten la coresponsabilitat en l’assumpció de les tasques de la llar i de les atencions familiars, així com advocar per la implantació de permisos iguals i intransferibles per naixement i adopció.
• Eliminar discriminacions i treballar per la igualtat d’oportunitats en l’accés i la qualitat de l’ocupació

L’accés al treball digne i retribuït és un dret de les dones. És evident que, perquè aquesta afirmació es faça realitat, el govern autonòmic ha de generar i exigir eines capaces d’eliminar discriminacions i vetllar per la igualtat d’oportunitats en l’accés i la qualitat de  l’ocupació.

Propostes:

• Elaborar un full de ruta per aconseguir la coordinació de tots els serveis públics implicats en les polítiques d’ocupació, que faciliten la incorporació de les dones en el món laboral, amb una ocupació digna i en igualtat de condicions.
• Continuarem treballant en iniciatives per a la derogació del Règim Especial de Treballadores de la Llar, i aquest sector quede regulat pel Règim General de Seguretat Social, així com per a elaborar propostes d’incentius fiscals a la contractació d’aquestes treballadores.
• Desenvolupament de polítiques d’acció positiva per aconseguir la igualtat i l’equitat en l’àmbit laboral.
• Impulsar l’Observatori Autonòmic de Gènere en l’Àmbit Laboral.
• Exigir l’ampliació del cos d’Inspecció de Treball per a perseguir: el frau, la discriminació, la problemàtica derivada de la salut i la higiene en el treball, l’elaboració i implementació dels Plans d’Igualtat en les empreses que estiguen obligades a executar-los i el seguiment dels protocols d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe.
• A més, es crearà la Unitat d’Igualtat en la Inspecció de Treball, per abordar els incompliments de la legislació vigent: situacions derivades de la maternitat, assetjament sexual, assejatment per raó de sexe, situacions provinents de la discriminació per raó de sexe o orientació sexual, així com l’incompliment de la Llei Orgànica de Violència de Gènere.
• Polítiques dirigides a transformar la valoració i distribució dels temps, a més de la jornada laboral, a fi d’eliminar la precarietat, l’elevada contractació temporal ―el 28,1% de les dones tenen contracte temporal― i l’ús abusiu del contracte a temps parcial que les dones suportem ―el 28% de les dones tenen contracte a temps parcial, mentre que tan sols el 8% dels homes. Que no es fomente la contractació a temps parcial exclusivament entre les dones.
• En tots els programes i plans d’ocupació, així com en l’adjudicació de projectes a empreses, en la concessió d’ajudes i subvencions, obligatòriament es mantindrà el criteri de contractació de dones, la inclusió de plans d’igualtat, i en les seues memòries s’inclourà un estudi de l’impacte de gènere.

Sanitat, drets sexuals i reproductius

EUPV aposta per uns serveis públics de qualitat que afavoresquen el desenvolupament integral de totes i tots.

Patim un important deteriorament del sistema sanitari que, amb el fals discurs que el sistema públic no funciona, justifica la introducció de mesures privatitzadores, suposadament destinades a salvar allò que s’ha deteriorat intencionadament. La Sanitat Pública és vista com un negoci, amb una privatització dels serveis auxiliars i serveis mèdics i clínics. Els beneficis són, per descomptat, privats, encara que si tenen pèrdues sempre recorren a l’Administració pública.

Des d’Esquerra Unida del País Valencià, defensem la necessitat d’una xarxa sanitària pública forta i un Pla Integral de Salut que coordine recursos i planifique el treball a realitzar, incorporant els col·lectius que, actualment, són tractats de forma deficitària. I incorporant, sens dubte, una necessària visió de gènere, que corregisca la invisibilització a què les dones han estat sotmeses.

És una realitat que la manca de perspectiva de gènere en la recerca mèdica fa que s’apliquen a les dones patrons masculins, amb extrapolació automàtica de resultats. A més, les dones que pateixen la medicalització de la seua vida i de la seua salut són tractades com a éssers imperfectes que poden ser millorats (un exemple és la medicalització d’un procés natural com és la menopausa i el seu tractament amb la Teràpia Hormonal Substitutiva) i, al mateix temps, hi ha un desconeixement de les manifestacions clíniques pròpies, com les malalties cardiovasculars o l’impacte que té la tasca de l’atenció informal en la salut de les dones.

Enfront de la medicalització sistemàtica a què una medicina androcèntrica sotmet les dones, seria necessari repensar alternatives no invasives, que passen per la prevenció, la necessitat d’una alimentació adequada i l’exercici físic. En definitiva, hàbits de vida saludables.

Un altre punt important és la demanda històrica de les dones d’una maternitat lliure i un avortament segur. Maternitat lliure per recuperar el protagonisme del part, i avortament segur per deixar de ser considerades xiquetes amb necessitat de tutela.  La Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, és una llei que s’ha quedat curta, des del període d’interrupció de l’embaràs per voluntat de la dona (14 setmanes), el període de reflexió obligatori, el manteniment de la tipificació de l’avortament com a delicte dins del Codi Penal, etc.  A més, al País Valencià, on el conseller de Benestar Social defensa la creació de “registres de fetus”, s’ha de témer que el dret a l’avortament no estiga garantit en la xarxa sanitària pública i açò perjudicarà especialment les dones que estiguen en situació més precària.

Defensem que el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos i la seua maternitat és fonamental. Cap dona ha de ser sotmesa a cap pressió o coacció que limite aquest dret. 

Un col·lectiu que és tractat de forma deficitària en la xarxa sanitària és el de les dones lesbianes i bisexuals. Per exemple, en les consultes ginecològiques, on es produeix una invisibi-lització que ha d’acabar. Es dóna per fet l’heterosexualitat de totes les dones (en els qüestionaris, en l’atenció, en les campanyes de prevenció), es desconeixen les pràctiques sexuals, la realitat de les dones lesbianes i bisexuals no es té en compte en els estudis, registres ni estadístiques de salut comunitària… i una de les conseqüències de tot açò és la falta de coneixement sobre la incidència i la repercussió de les Infeccions de Transmissió Sexual, el VIH i el càncer en les dones lesbianes i bisexuals.

Un tema sagnant, per la situació de vulnerabilitat de les dones que ho pateixen, és el de la realitat de les dones drogodependents i la violència de gènere.  Aquestes dones es queden en la xarxa de drogodependències, no acudeixen als serveis d’atenció a la violència de gènere. La seua problemàtica de maltractament de parella, o de qualsevol altre tipus de maltractament pel seu sexe, es queda sense treballar i és un element que té influència en l’abandó del tractament. No hi ha una identificació de les situacions de violència cap a elles i, moltes vegades, la seua drogodependència és conseqüència de la situació de violència patida.

Violència de gènere

L’arrel del maltractament i la violència contra les dones no és un problema individual o privat, sinó una manifestació derivada de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones.  Després de l’aprovació d’un marc jurídic que se suposa camina cap a l’eradicació de la violència de gènere, continua havent-hi tantes llums com ombres. Denunciem la manca d’aplicació i desenvolupament a nivell autonòmic de l’actual marc legal, per part del Partit Popular, així com una dotació pressupostària insuficient.

Des d’EUPV proposem:

• Dissenyar campanyes de sensibilització a fi de prevenir la violència de gènere, específiques en l’àmbit educatiu i en la societat en general.
• Donar màxima difusió als serveis i recursos contra la violència de gènere, en especial, considerant els obstacles per a les dones immigrants i amb diversitat funcional. 
• Creació d’una Conselleria d’Igualtat, entre les competències de la qual es trobe la coordinació, aplicació i seguiment de les polítiques d’igualtat a desenvolupar pel Consell.
• Dotar de pressupostos suficients per abordar la problemàtica i les necessitats que originen les situacions de violència de gènere, tenint en compte que els ajuntaments són les institucions més pròximes i amb la responsabilitat de resoldre aquestes situacions de violència.
• Redistribució pressupostària suficient a les administracions públiques depenents de la Generalitat Valenciana per al desenvolupament d’accions encaminades a eradicar la violència de gènere i a la protecció efectives de les víctimes (en especial als ajuntaments).
• Denúncia i eliminació de la publicitat sexista. Controlar que els mitjans de comunciació autonòmics utilitzen la informació i difusió de missatges cap a la “tolerància de gènere” respecte a la violència cap a les dones.
• Cases d’acollida: enfront del tutelage i paternalisme de l’actual model de cases d’acollida, proposem un model alternatiu per a dones víctimes de violència de gènere, i els seus fills i les seues filles: organitzant una xarxa integral, multidisciplinària i coordinada. L’objectiu és fomentar l’autonomia plena de les dones i no fer-les dependents de forma permanent del sistema de serveis socials. És fonamental que les persones que treballen en les cases d’acollida tinguen formació en igualtat i que es fomente la participació, l’apoderament, l’ajuda mútua entre les dones i les xarxes socials de suport. La violència contra les dones és un fenomen estructural i com a tal ha de tractar-se.

Explotació sexual

Creació d’un protocol d’identificació de víctimes d’explotació que puga prestar ajuda efectiva a les dones víctimes d’explotació sexual. Per a la identificació de les víctimes d’explotació és fonamental la formació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i la creació de programes d’acostament a les dones, línies d’atenció telefònica i unitats mòbils. 

L’objectiu és abordar de forma prioritària i urgent les necessitats de les dones i véncer els obstacles per a arribar a elles (por, aïllament, falta de llibertat, idioma, desconfiança, desconeixement, etc.). Enfront de la política de deportacions, la principal preocupació d’Esquerra Unida del País Valencià és la protecció i la reparació del dany de les dones que han estat víctimes d’explotació.