La notícia dels préstecs de l'Estat als ajuntaments per a pagar el deute amb els proveïdors té lletra xicoteta: les entitats locals hauran de tirar a bona part de la seua plantilla i/o rebaixar el seu sou. Els alcaldes que s'han acollit al pla de pagament a proveïdors hauran d'escometre acomiadaments a empleats públics municipals o abaixar-los el sou, segons afirma el diari El País.
Així, a més de minvar els salaris públics per a reduir costos, els 4.622 ajuntaments que s'han acollit al pla podran contemplar acomiadaments procedents del personal de les plantilles públiques igual que la reforma del mercat de treball aprovada pel Govern de Mariano Rajoy consagra per primera vegada els expedients de regulació d'ocupació en les administracions públiques.
El formulari també contempla les noves implicacions de la reforma laboral i una de les mesures d'estalvi que figuren és si els ajuntaments preveuen aplicar la regulació de les clàusules indemnitzatòries d'acord amb la reforma laboral en procés, donant així per fet que el nou cost per acomiadament és inferior després de la reforma. És a dir, des d'ara els empleats públics podran ser despatxats amb la mínima indemnització compensatòria donada la coneguda insuficiència pressupostària dels ajuntaments i corporacions locals.
Estos ajuntaments estan obligats a presentar abans del 30 de març al departament de Cristóbal Montoro un pla d'ajust en què han de detallar els ingressos i els gastos previstos fins a l'any 2022 i demostrar que els seus comptes seran viables fins llavors.
Els edils també hauran de quantificar l'impacte de "la reducció del número de personal de confiança", "salaris de l'alta direcció" o l'estalvi que suposarà "la regulació del règim laboral i retributiu de les empreses públiques", segons diu el document publicat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques en el Boletín Oficial del Estado (BOE).
Figuren, a més, altres mesures d'estalvi de gasto com la reducció del nombre de consellers d'administració de les empreses del sector públic, reducció del número de personal de confiança, contractes externalitzats que poden ser prestats pel personal municipal actual, dissolució d'aquelles empreses que presenten pèrdues, reducció de celebració de contractes menors o la reducció en la prestació de serveis de tipus no obligatori, informa Europa Press.
Des del costat dels ingressos, els ajuntaments han d'especificar si tenen previst elevar els impostos, suprimir exempcions o bonificacions voluntàries, adoptar mesures per a reforçar la recaptació executiva i voluntària o potenciar la inspecció tributària per a descobrir fets imposables no gravats.
També hauran de publicar anualment en les memòries de les empreses les retribucions que perceben els màxims responsables i directius, així com una estimació realista dels drets de cobrament dubtós.
Finalment, Hisenda demana en el pla d'ajust que hauran d'enviar els ajuntaments el detall del finançament dels serveis públics prestats fins a l'any 2022, com l'abastiment d'aigua, servei de clavegueram, d'arreplega de fem, de tractament de residus, sanejament, serveis hospitalaris, socials i assistencials, educatius, esportius o culturals, entre altres.
Aparegut a insurgente.org
Ja no soc tant solidaria i, malgrat que crec en el dret al treball, tinc mala llet i certs acomiadaments de gent que havia estat enxufada, egoïsta i mamona fins i tot m'agrada que es produeixquen. A fer la mà, perquè de tota manera la majoria ni així van a la vaga. A les manis pot ser alguna, però a la vaga mentre tinguen treball ni pensar-ho.-
ResponderEliminarDret o obligació al treball? Ja ho deia la Bíblia: "et guanyaràs el pa amb la suor de la teua front". El treball és un castic, com a mínim des que pariren el judeocristianisme. Però són tan retorçuts que ens han fet que no tindre'n siga encara un major castic.
ResponderEliminar