El llunyà rumor d'unes veus a fosques em va tornar del somni i, quan vaig obrir els ulls, a l'altre costat del vidre de la finestra, una furibunda feminista m'encitaba a avortar. Ni tan sols li intimidava el risc que el meu dormitori estiguera a l'altura d'un quint pis. Aponada, sobre l'ampit de la finestra, se les enginyava per a conservar l'equilibri mentre em cridava: “Avorta i crida'ns… Avorta sense cap cost addicional… Avorta ja!”.
Una altra vegada la violència estructural que denuncia Gallardón, ministre de justícia espanyol, m'exhortava a l'avortament. Encara en pijama, em vaig precipitar escales avall buscant posar-me fora de perill de l'acaçament de la violència estructural. Un va afany el meu perquè, en el carrer, des que em van reconéixer, centenars de desequilibrades dones, portant pancartes en què m'exigien avortar, van començar a increpar-me, a agredir-me, a perseguir-me: “Avorta, i si no estàs conforme et tornem el teu fetus... Posa un avortament en la teua vida… Avorta amb nosaltres!”.
Afortunadament, vaig trobar refugi en una cafeteria. Això va ser, almenys, el que vaig pensar quan em vaig fer lloc en la barra, però tampoc la cambrera es va conformar a negar-me el café amb llet: “No permetes que ningú et diga quants avortaments pots fer, a quina velocitat has d'avortar, no permetes que ningú avorte per tu!”.
De nou en el carrer, desesperat, vaig córrer fins a arribar a la meua oficina. Vaig agafar l'ordinador i vaig començar a revisar els missatges pendents. Tots eren sobre el mateix: “Avorta ja… i si no poses a circular este missatge entre deu persones més, esta mateixa nit contrauràs la leptospirosi per beure un suc de pot de llanda que contenia rovell de rata i hauràs d'avortar sense anestèsia!”.
Desolat, vaig apagar l'ordinador i em vaig amagar en el bany. No podia més. La violència estructural m'estava matant. Quan va sonar el mòbil vaig resar perquè fóra el meu psiquiatre, però qui cridava era una d'eixes pertorbades dones encabotades a fer-me avortar, i el pitjor és que sí, que era veritat, eren elles una altra vegada: “Avorta i en tres dies recuperaràs la teua silueta… Avorta a termini fix en el nostre compte taronja… Avorta i et financem el teu pròxim embaràs!”.
Vaig tindre la precaució, abans d'afonar-me, d'apagar el mòbil, però tampoc el sòl, menys el d'un bany, és un bon lloc per a quedar-se quan t'acaça la violència estructural. Fins i tot en el paper higiènic m'acaçaven les seues consignes instant-me a l'avortament: “Avorta i ja estàs concursant… avorta i tria qui haurà d'avortar en l'Acadèmia… avorta i apadrina un avortament en el tercer món… avorta jaaa!”.
"Ja n'hi ha prou…", vaig cridar. "Ja n'hi ha prou! No m'acaceu més, per favor, detinguen eixa violència estructural! Jo també avortaré, sí, però no com vostés, no per les seues raons, sinó perquè no hi haja un parat més, un desnonat més, un miserable més, un emigrant més, un delinqüent més, un ministre de Justícia més…!
Jo avorte per la pàtria!"
Aparegut a rebelion.org
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.