EL NUDISME ÉS UNA MÉS DE LES NOSTRES LLIBERTATS

Ara que ja fa bon oratge, parlarem del nudisme, que ja abelleix.

Des de 1978, amb l'entrada en vigor de l'actual Constitució, ja es podia deduir que el nudisme passava a ser una més de les nostres llibertats. Amb tot, a dia de hui, l'heteropatriarcalisme i la moral catòlica encara fan de les seues.

Però al principi de la democràcia encara arrossegàvem legislació contrària a la nuesa en públic, heretada del període franquista. Així, existia encara el delicte d'escàndol públic, en el Codi Penal, que penalitzava el nudisme. 
Esta situació va portar que s'establiren zones autoritzades, on el nudisme podia practicar-se lliurement sense por de ser sancionat. Este delicte va ser modificat en 1989 suprimint les consideracions d'índole moral, de manera que s'ajustara a la Constitució. És per això que totes les autoritzacions de platges o zones naturistes es basen en una legislació contrària a la Constitució que va ser corregida en 1989 i que posteriorment va desaparéixer en 1995 amb la derogació de l'anterior Codi Penal i l'aprovació de l'actual, en què ja no està arreplegat este delicte. D'esta manera, totes les autoritzacions (i prohibicions) són contràries a la Constitució i constitueixen una discriminació. 

És sorprenent que les autoritzacions que van permetre als primers nudistes disfrutar d'espais en els quals no s'arriscaven a xocar amb la justícia, posteriorment són el principal argument que s'utilitza en contra del nudisme, ja que es pretén que com hi ha zones o platges autoritzades, en la resta de platges no està autoritzat, és a dir, que està prohibit. I això és fals. En este moment el nudisme és lliure en qualsevol espai públic i no requereix de cap autorització. 

Són espais públics les platges, rius, llacs, camins, carreteres, carrers, places, parcs, etc. Amb tot, no són espais públics locals comercials oberts al públic (bars, botigues, etc.). Estos són espais privats que poden tindre les seues normes internes. Sent totes les platges espais públics, totes les platges són de lliure ús. Una altra qüestió és el grau d'acceptació social que açò tinga, i els problemes que amb la pràctica del nudisme ens podem trobar, derivats de l'opressió a què el nudisme es veu sotmés des d'una societat majoritàriament tèxtil.

El que és important que tinguem clar és que segons la legislació espanyola actual, el nudisme no pot ser limitat, ni sancionat i molt menys prohibit. Per descomptat, açò pot canviar, ja que bastaria que es fera una llei perquè pogueren aplicar-se estes mesures, encara que esta seria contrària als drets fonamentals arreplegats en la Carta Magna i també col·lidiria amb els reconeguts en la Declaració Universal de Drets Humans. 

Hem de prendre consciència que el nudisme és una filosofia de vida, una ideologia, que som un grup, i a més som un grup fortament discriminat; hem de ser conscients que és una més de les nostres llibertats i està totalment ajustada a la legislació vigent. El nudisme no pot ser multat, i si ho és, eixa multa és recurrible; hem d'estar atents per a denunciar i recórrer qualsevol sanció a la nuesa i a qualsevol desenvolupament legislatiu que es realitze amb intenció de retallar les nostres llibertats. 

Som un grup social que, inclús estant en democràcia, pateix una gran discriminació al no poder expressar-nos amb llibertat. 

El nudisme s'empara en els pilars bàsics de la democràcia i l'estat de dret: 

• en la llibertat d'idea, 
• en la no discriminació per raó d'idea 
• o de circumstàncies personals, 
• en la llibertat d'expressió, 
• en la llibertat de deambular per tot el territori sense restriccions, 
• en el no retallar llibertats basant-se en opinions, 
• en el dret a educar els nostres fills segons la nostra moralitat (mentre esta s'ajuste a llei... i el nudisme ho fa), 
• en el dret a la pròpia imatge i indumentària o a l'absència de la mateixa, 
• i en la no consideració d'il·legal al no regulat; la consideració que tot és il·legal excepte allò que s'ha declarat en contra és propi de dictadures i no d'estats democràtics. 

Fins al dia de hui ningú ha donat ni un sol argument real en contra del nudisme. S'ha apel·lat a l'estètica, a l'elegància... que són arguments que s'anul·len per se. I fonamentalment s'argumenten raons morals, estant la moral arreplegada en la Constitució, i protegida... Concretament s'establix la igualtat de moralitats i que cap ha de prevaldre sobre una altra excepte, clar està, que una d'elles contravinga la pròpia llei, i el nudisme no ho fa. 

Nosaltres tenim llibertat d'expressió, i podem expressar el nostre nudisme, la nostra ideologia i filosofia de vida mentre no actuem en contra de la llei. Com no hi ha llei que vaja en contra del nudisme, podem expressar la nostra nuesa lliurement. 

Ara el nudisme és legal sense necessitat autorització, i esta argumentació s'ha d'utilitzar al nostre favor, però si apareix la policia i vulneren els nostres drets, açò és el que cal fer:

La policia pot anar i demanar que vos vestiu sense que això constituïsca cap infracció. Vosaltres vos podeu negar sense que tampoc constituïsca cap infracció. En el cas que vos demanen que vos vestiu vosaltres vos podeu negar però sense crits ni amenaces ni res paregut.

Si estàs en el teu domicili no et poden dir res. El domicili és inviolable. Si estàs en un espai públic no estàs tan protegit com en ta casa, però és igual. En este cas, quan vos negueu ells poden insistir, els podeu demanar que s'identifiquen i ells tenen l'obligació d'identificar-se (si no ho fan els podeu posar una denúncia només per això). Després els podeu indicar que no vos vestireu i que segons la legislació vigent el nu és una de les vostres llibertats. Els demaneu basant-se en quina legislació vos estan indicant que vos vestiu. Si no vos la donen, insistiu. 

En el cas que insistisquen podeu indicar-los que no vos vestireu i que si volen que vos detinguen. Heu d'estar disposats a passar per això, però això ho ha de valorar cada u. 

Si opten per detindre-vos: els heu de deixar detindre-vos sense resistència, i una vegada en comissaria exigir que s'òbriguen diligències i vos donen una còpia. Tenen obligació de fer-ho, així que heu d'insistir. Si es neguen, podeu cursar una denúncia per eixe motiu. Si vos donen les diligències, estes serveixen per a cursar una denúncia contra els agents que vos han detingut, per detenció il·legal. 

Este plantejament és molt dur perquè heu d'estar disposats a passar per tot el tràngol, de la mateixa manera que van haver de passar-lo, per exemple, les feministes per a aconseguir una mínim d'igualtat. El negar-se a vestir-se no és sancionable com a falta de desobediència. 

També potser t'indiquen que hi ha algun tipus de legislació, que, si és cert que existeix, segurament serà algun tipus de legislació municipal. En este cas ells tenen l'obligació de procedir, però eixa legislació és irregular i pot recórrer-se la sanció en el cas que n'hi haja, o tot el que facen. És necessària habilitació legal dels municipis per a establir sancions. Per a establir una sanció ha d'haver-hi una Llei que així ho indique, i l'Ajuntament no és mai qui per a establir una multa en absència d'una llei habilitadora. En el cas del nudisme no hi ha eixa llei. 

També poden amenaçar-vos de denunciar-vos per escàndol públic. Eixa figura ja no existeix. Demaneu que vos indiquen en quin article del codi penal està. Els indiqueu que no hi ha tal delicte i que no teniu per què fer-los cas. 

Poden amenaçar-vos amb un delicte que sí que existeix, que és el d'“Exhibicionisme i Provocació Sexual” (Art. 185 del Codi Penal) argumentant que hi ha menors presents. Perquè fóra aplicable s'haurien de donar diverses coses: 

• Que estiguéreu davant de menors o de deficients mentals. 
• I que hi haguera una intenció sexual, bé de provocar a tercers o bé d'excitar-vos vosaltres mateixos. Però no val que siga només una, s'han de donar les dos. Com no hi ha cap intenció sexual, no és aplicable. 

En cas de multa, poseu-vos en contacte amb l'associació naturista més pròxima. 
L'adreça de la de València (ANVA, Associació Naturista Valenciana) és

a_n_va@hotmail.com