PER UN MODEL ECONÒMIC AL SERVEI DE TOTES LES PERSONES

PER UNES NOVES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ
Per a EUPV, l’objectiu prioritari de la política econòmica, ara més que mai, és la generació de llocs de treball estables i de qualitat, mobilitzant així la força de treball dels valencians i valencianes per a la creació de riquesa social. Els actuals nivells d’atur i precarietat que patim els treballadors i les treballadores al País Valencià, mostren la gran virulència amb què la crisi econòmica (o el que és el mateix: la GRAN ESTAFA) està castigant el nostre País, víctima de la crisi d’un model insostenible econòmicament, social i ambiental.

Des d’EUPV, considerem que el sector públic ha d’assumir el protagonisme tant en la generació directa de llocs de treball estables, en el disseny de les polítiques actives, a més d’assentar les bases d’un nou model productiu capaç de crear ocupació de qualitat. Aquestes polítiques hauran de ser concertades amb els agents socials, especialment amb els sindicats de classe.

Som sabedors que l’àmbit autonòmic no té capacitat legislativa en la normativa laboral, tasca que correspon a l’Administració central. Encara així, la Generalitat pot, i ha de tindre, un paper protagonista en la lluita contra la desocupació i la precarietat. La necessitat de majors recursos s’haurà d’obtindre amb una reordenació de la despesa, i amb un reforma fiscal que dote de major suficiència i progressivitat el nostre sistema.

En aquest sentit, les mesures proposades per EUPV en matèria laboral són:

• Una política econòmica orientada a la mobilització de la força del treball.
• Dirigir la política pressupostària a la lluita contra la desocupació. Generació directa de llocs de treball en activitats com l’educació, la sanitat o l’ajuda a les persones dependents, reforçant l’ocupació pública, per a enfortir els serveis públics.
• Eliminació de les limitacions de reposició de l’ocupació de llocs de treball públics en els serveis socials (especialment dependència, salut i educació) i en els serveis tributaris; justícia, aplicació i vigilància de la legislació laboral; polítiques d’ocupació i suport a l’economia real.
• Una redefinició de les polítiques de sectors econòmics (indústria, turisme i agricultura) que trenquen la tendència actual, reforçant aquelles estratègies sectorials de base tecnològica generadores d’innovació i valor afegit. La política de subvenció empresa a empresa no ha tingut èxit ni tampoc els plans sectorials; es fa necessari enfortir la cooperació empresarial i promoure la producció pròpia de béns d’equip per a la indústria, en tal de reduir la seua dependència exterior.
• Una reordenació de les actuacions que reconduïsquen l’activitat del sector de la construcció. En aquest sentit s’han de realitzar polítiques de millora del parc d’habitatges, la innovació en els materials sostenibles per la construcció, o la reactivació d’infraestructures socials en educació, sanitat, medi ambient o serveis socials.
• Elaboració i execució d’un Pla Estratègic de Prevenció de Riscos Laborals propi per al País Valencià.
• Redissenyar i potenciar les polítiques actives de treball.
• Millorar la formació i qualificació dels treballadors i treballadores, incrementant, ordenant i dirigint els recursos cap a una formació professional de caràcter modular, flexible i adaptable que, a més de formar, acredite la competència professional.
• Millorar l’ocupació a l’Administració pública valenciana.
• Establir un pla de lluita contra la temporalitat laboral a l’Administració pública valenciana.
• Establiment d’un salari mínim en el sector públic equivalent al 60% del salari mitjà.
• Regulació de salaris màxims i altres retribucions en l’Administració.
• Desenvolupament mitjançant la negociació col·lectiva de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i consolidació de la carrera professional en l’Administració.
• Reducció de la jornada ordinària de treball a 35 hores setmanals sense pèrdua de retribució. Adopció de mesures especials de conciliació per a les persones amb menors o dependents a càrrec i/o persones majors dependents.
• Garantir els drets dels treballadors i les treballadores, així com el compliment de les obligacions legals de les empreses que intervenen en els processos de subcontractació i externalització, establint el compliment conjunt i solidari de les obligacions salarials i del conjunt de les derivades de la negociació col·lectiva, de cotització a la Seguretat Social i fiscals.

 

PER UNES NOVES POLÍTIQUES FISCALS

EUPV propugna un sistema de finançament del País Valencià amb suficiència financera, progressivitat, autonomia, capacitat normativa, agència tributària valenciana, concertació i solidaritat dins d’un Estat espanyol que volem republicà i federal. A aquest efecte, la recaptació de tots els impostos s’haurà de realitzar per l’Agència Tributària Valenciana, federada en l’Agència Tributària Federal a l’efecte d’inspecció i redistribució, assegurant que tota persona o empresa aporte segons el seu nivell de renda, amb independència del territori de residència, que el Govern Federal reba la part que corresponga a les seues competències i que el País Valencià, com la resta de territoris, reba el fons corresponent a les seues necessitats amb criteris equitatius i objectius, com la de la grandària de la població, concertats federalment de forma multilateral dins d’un marc de solidaritat territorial entre els pobles dins de l’Estat espanyol.

La política fiscal proposada per EUPV es basa en els principis de progressivitat i suficiència del sistema fiscal. D’acord amb els plantejaments d’IU, EUPV planteja que la Generalitat Valenciana ha d’augmentar la contribució fiscal, mitjançant iniciatives legislatives que possibiliten una reforma fiscal progressiva que, a més, incloga un pla de lluita enfront de l’economia submergida i el frau fiscal.

El País Valencià, després de 16 anys de governs del PP, ha esdevingut una de les comunitats autònomes amb menor contribució fiscal, ja que en aquells tributs on la decisió recau en el Consell la pràctica generalitzada ha estat la “baixada d’impostos”, fet que ha perjudicat greument la capacitat d’intervenció en l’economia per part de la pròpia Generalitat Valenciana.

A més, aquesta errònia política fiscal, junt amb el malbaratament de recursos, ha generat un extraordinari endeutament públic per part del conjunt de la Generalitat Valenciana (en percentatge sobre el PIB autonòmic, el mes elevat de l’Estat). Aquest endeutament no ha estat adreçat a enfortir la presència pública de la Generalitat Valenciana ni a millorar els serveis públics de qualitat i gratuïts, sinó al contrari, per dur endavant una sèrie de projectes econòmics amb nul·la rendibilitat social, ambiental, territorial i econòmica.

Juntament amb l’increment de la contribució fiscal de manera progressiva, també EUPV planteja tota una sèrie d’iniciatives polítiques per racionalitzar la despesa pública, prioritzar aquells sectors econòmics estratègics i que possibiliten un nou model productiu. Així mateix, la racionalitat en la despesa pública mai haurà d’anar en contra del conjunt de serveis públics i drets econòmics i socials del conjunt de la ciutadania.

En aquest sentit, les mesures proposades per EUPV en matèria fiscal són:

- En el tractament del tram autonòmic de l’IRPF:

• Reducció d’un punt del tipus aplicat al tram inferior d’aquest impost (17.707 €).
• Creació de dos trams diferenciats, amb increments dels tipus aplicats: de més de 90.000 euros, amb un increment de dos punts percentuals en el tipus aplicat; i de més de 120.000 euros, amb un increment de quatre punts percentuals en el tipus aplicat.

- En l’Impost de Successions i Donació:

• Reforma integral de les actuals deduccions i bonificacions, que han fet, de facto, l’eliminació d’aquest impost.
• Establir un nou sistema de deduccions i bonificacions en funció de la renda i del patrimoni de les persones que són objecte d’aquest impost, afavorint exempcions a aquelles amb les rendes més baixes.

- En matèria de racionalitat i reordenació en la despesa pública per part de la Generalitat Valenciana, cal el disseny i desenvolupament de plans de control intern de la despesa pública i de la qualitat i eficiència de la mateixa amb els següents elements:

• Centralització de les despeses de promoció, publicitat etc. a nivell de Conselleria, Departament, Organismes o empreses dependents o vinculades.
• Memòria anual justificativa, cas per cas, de totes les despeses de manteniment, reparacions, energia, material fungible, viatges, dietes, etc.
• Limitació de les despeses d’assessoria i consultoria, informes i estudis externs, articles i publicacions (excepte publicacions d’investigació i anàlisi).
• Creació en cada departament, institució, organisme, empresa, ens, etc., d’una Comissió de Control i Seguiment de la Despesa de la què hauran de formar part almenys dos representants dels treballadors i treballadores. Serà competent per a examinar i dictaminar sobre el control de la contractació pública, de la subcontractació de serveis i projectes, despeses de promoció i publicitat, obres de reforma, serveis de manteniment, despeses en consultoria i assessoria i tots els altres especificats en les propostes anteriors. Els seus dictàmens seran públics i enviats d’ofici, si és el cas, a la Sindicatura de Comptes.
• Creació d’una Agència Valenciana per al Control de la Qualitat de la Despesa.
• Desenvolupament de línies de finançament adreçats als municipis del País Valencià per possibilitar una política econòmica orientada a l’ocupació i el desenvolupament econòmic. A més, aquestes línies de finançament inclouran transferències sense caràcter finalista, permetent així el desenvolupament de polítiques municipals pròpies.

Davant el govern de l’Estat, EUPV proposa que:

• Siga reestablit l’Impost del Patrimoni, possibilitant un increment en la capacitat de despesa de la Generalitat Valenciana, i contribuint a una major progressivitat i suficiència del sistema fiscal valencià.
• Que el tractament fiscal de les rendes del capital siga el mateix que el de les rendes del treball en l’IRPF.
• Realitzar una reforma de la fiscalitat de les SICAV, que genere que aquestes societats contribuïsquen fiscalment com altres societats mercantils.
• Introducció de mesures de fiscalitat ecològica que graven les activitats que perjudiquen el medi ambient i incentiven les que tinguen efectes favorables sobre aquest.
• Reorientació de l’IVA, incentivant el gravamen sobre aquells béns i serveis que tinguen la consideració de luxe.
• Definició i posada en marxa d’un Pla de lluita contra l’economia submergida i el frau fiscal, tant amb la implicació del govern de l’Estat com per part del Consell.