Ara resulta que un municipi de 4.999 habitants no és sostenible econòmicament. Però fa deu, vint, trenta, quaranta anys, és a dir, fa no res, crear ex professo municipis de nova planta de 100 i 200 habitants era una de les maneres de "tornar la dignitat als desplaçats" per les obres dels grans embassaments, de "resarcir l'autonomia municipal" d'aquells que estaven expropiats a la força de la terra dels seus ancestres, de "fer justícia amb els sentiments majoritaris" dels nous nuclis poblacionals.
Tot indicava que aleshores era "eficient" i "sostenible" crear municipalitats d'estes característiques. A dia de hui, l'excusa de la crisi deixa clar que eren arguments que no es creien ni ells. On estava el negoci era en fer i desfer com el matalafer. Però una vegada feta l'empastrà calen sol·lucions a l'hora de fer viable un bon servei de les administracions públiques més properes a la ciutadania. I la comarca, que seria una molt bona via per a la cogestió de la majoria de les matèries municipals, no ens ni tan sols una qüestió embrionària. Per una raó o per altres, això de "comarca" del Camp de Túria no passa de ser, només, una forma geogràfica traçada dins del mapa de la "província" de València que, esta sí, té forma legal i jurídica, la Diputació, la qual serveix de cementeri d'elefants polítics i de colador indispensable de bescanvis i parenteles.
Tot indicava que aleshores era "eficient" i "sostenible" crear municipalitats d'estes característiques. A dia de hui, l'excusa de la crisi deixa clar que eren arguments que no es creien ni ells. On estava el negoci era en fer i desfer com el matalafer. Però una vegada feta l'empastrà calen sol·lucions a l'hora de fer viable un bon servei de les administracions públiques més properes a la ciutadania. I la comarca, que seria una molt bona via per a la cogestió de la majoria de les matèries municipals, no ens ni tan sols una qüestió embrionària. Per una raó o per altres, això de "comarca" del Camp de Túria no passa de ser, només, una forma geogràfica traçada dins del mapa de la "província" de València que, esta sí, té forma legal i jurídica, la Diputació, la qual serveix de cementeri d'elefants polítics i de colador indispensable de bescanvis i parenteles.
El Pla Nazional de Reformes (2012-2015) que el Govern de Rajoy ha enviat a la Unió Europea inclou la previsió d'estalviar uns 10.500 milions d'euros a través de la reducció de bona part dels 8.116 ajuntaments que hi ha a l'Estat. Per a això el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques estudia la xifra d'un mínim de 5.000 habitants com a una de les opcions per a agrupar ajuntaments per tal d'estalviar despeses en la prestació dels serveis a la ciutadania.
Panoràmica d'Ademús. Dels del Racó, pobres Tomasos, només se'n recorden que per a suprimir-los |
En l'escala comarcal s'aprecia molt més la magnitud del pla que ultima el Govern, ja que tots els municipis de cinc comarques de l'interior del País s'haurien d'agrupar. En esta situació es troben les demarcacions de l'Alt Maestrat, els Ports i l'Alt Millars, així com les nostres comarques veïnes del Racó d'Ademús i la Serrania.
Però si agrupant tots els municipis del Racó no es passen ni dels 3.000 habitants, què en pensen fer d'ell? Annexionar-lo a Aragó o a Castella? En la Serrania, els municipis propers i interconnectats de Xestalgar, Bugarra i Pedralba, agrupant-se tampoc arriben a la xifra exigida. Què passarà? És eficient, lògic i sostenible que totes les poblacions serranes formen part d'un únic municipi? Qui li assegurarà a un veí de Sot la reparació de la vorera de davant de sa casa si la decisió l'han de prendre en Xelva o el Villar? Quin pes tenen la història i el desig d'aquells que volen que continue la seua autonomia? Cap, perquè la tecnocràcia ja ha recorregut mitja Europa suprimint municipis i territoris autònoms i ara ens toca a nosaltres.
La determinació de les competències que poden exercir les corporacions locals, així com a partir de quin llindar d'habitants es podrà exercir cadascuna d'elles, és una de les qüestions clau a resoldre en els pròxims dies ja que, donada l'autonomia municipal, no es pot obligar els ajuntaments a fusionar-se. No obstant això, sí que es pot fer per la via dels fets, és a dir, que el Govern podria decidir que les competències de les localitats més menudes siguen exercides per una altra entitat, per exemple les diputacions, i que estos ajuntaments, en no tindre competències, es vegen obligats a associar-se.
Diuen les males llengües que faran un referèndum en Benissanó amb la pregunta Voleu ser llirians o poblans? Serafín ja està imprimint les paperetes |
En el Camp de Túria, nou municipis passen del límit dels 5.000 habitants (Llíria, Nàquera, Bétera, l'Eliana, Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, Vilamarxant, Benaguasil i la Pobla de Vallbona), però huit municipis no arriben a eixa xifra (Casinos, Domenyo, Benissanó, Loriguilla, Serra de Portaceli, Gàtova, Olocau de Carraixet i Marines).
Segur que en més d'un despatx ja s'estan traçant línies als mapes: "a vore què et quedes tu i a vore què em quede jo". Exactament igual que feien els colons ianquis en arribar a les terres de l'oest nord-americà i haver de repartir-se el pastís. A aquells els empenyia la febre de l'or, exactament igual que a estos contemporanis nostres.
Per cert, i parlant de colons, la nostra comarca és una bona mostra d'un procés colonitzador ben planificat i ben ocultat, però que a la vista dels resultats és ben palpable i ha donat fruits a qui li'ls havia de donar. Amb el treball fet amb Google Maps anomenat Els processos colonitzadors portats a terme al Camp de Túria al llarg del segle XX farem un recorregut pels municipis de la comarca valenciana del Camp de Túria, tant dels valencianoparlants com dels castellanoparlants.
Domenyo en quin sac caurà? Formarà part del futur municipi de Xelva? |
Ens fixarem
concretament en el cas de les cinc poblacions castellanoparlants:
llevat de Gàtova, que es troba en la nostra comarca perquè canvià de provínicia als anys noranta, les altres quatre són fruit d'un procés
colonitzador portat a terme per l'estat al llarg de la segona meitat
del segle XX. Enmig de territori catalanoparlant, l'Instituto
Nacional de Colonización (actualment anomenat IRYDA) va construir
quatre nous pobles; tres d'ells perquè van construir embassaments
als seus llocs originals (els embassaments de Benaixeve i Loriguilla)
i Marines perquè va veure's afectada per uns despreniments de la
muntanya en què s'assentava (amb tot, a dia de hui, hi continuen vivint, amb la qual cosa ens trobem en la situació de tindre dos grups poblacionals anomenats "Marines").
A
banda, ressenyarem la ubicació antiga d'estos quatre pobles
traslladats a la força (Loriguilla, Domenyo, Sant Antoni de
Benaixeve i Marines) i ens fixarem en trets reveladors de la història
d'estos pobles: l'arquitectura de les seues respectives esglésies
i edificis administratius, les trames urbanes, el tipus de pobladors,
les noves ubicacions en zones de regadiu i ben comunicades...
Ajuntament de Sant Antoni de Benaixeve, adés terme de Paterna (l'Horta), i ara municipi independent dins del Camp de Túria |
A mí me parece mu8y bien el agrupar municipios que en realidad están juntos, pared con pared, pero no aquellos de la serranía que distan por ejemplo más de cinco kilómetros. No es operativo para la ciudadanía. Otra cosa es que lo pidan ellos. Para poner a dieta el Estado, entiendo que lo primero es hacer desaparecer las Diputaciones y disolver la Federación de Municipios y Provincias. Las Mancomunidades que actúen asumiendo tareas de esos organismos caducos, porque son el lugar de toma de decisiones más cercano al municipio que se ocupa de servicios que le superan y afectan a los municipios vecinos. De ahí, a los gobiernos autónomicos y después al estatal.
ResponderEliminarEl modelo de Estado Federal me parece el más apropiado, basado en las comarcas.
Organismos internacionales también sobran bastantes, para el rendimiento que dan, si los evalúan suspenderían todos.