Enmig de les amenaces autoritàries del poder polític espanyol i de la sorprenent massa de mentides del sistema mediàtic monopolístic de Madrid i Barcelona, almenys, jo vull dir que molts ciutadans argentins que estimem Espanya ens sentim senzillament i estúpidament atropellats.
No parle en representació de ningú, però sé que represente un sentir generalitzat: més enllà dels seus nanos xovinistes i xenòfobs –com tota societat té–, l'Espanya moderna ha sigut, en els últims 35 anys, terra de refugi i oportunitats per a desenes de milers d'argentins, molts dels quals van formar famílies en la Península. De la mateixa manera que desenes de milers d'espanyols de totes les comunitats ho van fer en este país sempre obert i generós, en altres temps i ara mateix, quan per l'actual crisi europea estem rebent a milers d'espanyols que emigren i ací són rebuts sense vises ni humiliacions.
Eixa és l'Espanya que continuarem volent i respectant, no la d'estes bèsties autoritàries que no es ruboritzen al procedir, nèciament, com si nosaltres els argentins els estiguérem robant el nostre propi petroli.
A molts ací ens dol veure que l'Espanya dels nostres cors –la d'Antonio Machado, Federico i Alberti, almenys– hui només s'expressa en unes poques però honroses declaracions.
Per un costat em commouen, enmig de la fullaraca de brulots i acusacions, les paraules d'un poeta, Luis García Montero, en el seu Facebook: “Vull enviar un abraç als meus amics argentins. No em sent representat ni per este ministre d'Indústria ni per Repsol. Esta empresa no és espanyola, la majoria de les seues accions depenen de capital estranger i fa anys que el govern la va privatitzar. Així que es tracta d'una d'eixes feres dels mercats que fa especulació a costa de la sobirania i la vida dels ciutadans. Els desitge als amics argentins que la nacionalització els servisca per a consolidar el seu Estat i les seues propietats públiques i no es facilite el clientelisme i les prebendes privades, com va ocórrer amb la nacionalització de l'empresa espanyola”. Gràcies Luis.
L'altra declaració ve d'un diputat malagueny d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, el qual va precisar: “En este conflicte no estan enfrontats els interessos de dos nacions distintes, sinó els interessos nacionals d'Argentina i els interessos econòmics de subjectes privats de distintes nacionalitats, i entre elles, en menor grau, espanyols. Per tant, és una fal·làcia considerar esta mesura econòmica com un atac a Espanya. És una compra legal, que en tot cas podria estar menysvalorada, i que afecta els interessos d'uns subjectes econòmics (grans empreses i bancs) que no comparteixen beneficis amb la resta de la societat”. Gràcies Alberto.
La República Argentina només està recuperant, basada en la nostra Constitució i de manera absolutament legal, el dret a decidir una política hidrocarburífera que torne a garantir l'autoabastiment energètic que vam tindre durant tot l'últim segle. L'expropiació que esperem consagre el Congrés Nacional en estos dies declara d'interés públic nacional l'autoabastiment. I això, perquè l'administració Repsol, en 14 anys, es va emportar d'este país més de 9000 milions de dòlars de regalies mentres ens va condemnar, l'any passat i per primera vegada en la nostra història, a importar petroli i gas per igual quantitat en només un any.
Que ens diguen molts germans espanyols si per açò mereixem les amenaces i la prepotència del govern que encapçala el senyor Rajoy, amb l'acord del senyor Pérez Rubalcaba.
És més que obvi, encara que no ho diguen els diaris espanyols, que les amenaces de represàlies tenen més que veure amb l'Espanya de fa segles que amb el país modern que hem arribat a admirar i a voler. Tant de mostrar les dents només delata la debilitat extrema d'esta Espanya sumida en una crisi gravíssima pel pur mèrit propi de l'ajust salvatge que li apliquen els seus dirigents.
Nosaltres podem ajudar-los, i els tendirem sempre les mans com històricament ho vam fer setanta anys arrere. Però no serà per via de les amenaces ni l'autoritarisme.
Article de Mempo Giardinelli
A l'entrevista televisiva d'Alberto Garzon, ell va dir sense que ningú li rebatira que REPSOL no és de l'estat espanyol. Però, a mi com si fora. Ja està bé d'expoliar en païssos més pobre i pels segles dels segles. Serà que no li han tret prou suc, ni rendabilitat a REPSOL en Argentina?
ResponderEliminarEl capital és una gola de llop (amb perdó de l'animal), com un pou sense fons. Mai tenen prou beneficis. A fer la mà tots els "propietaris" de REPSOL!