EL REPTE ENERGÈTIC

• Per una estratègia energètica de transició cap a models sostenibles de producció i consum energètics. 
• Per una nova cultura de l’energia. 
• Elaboració d’un Pla Energètic Valencià, basat en les energies renovables, en l’eficiència i l’estalvi energètic; amb mesures per a reduir l’emissió de gasos que provoquen el canvi climàtic, i per a fer possible el tancament de la central nuclear de Cofrents. 
• Pel suport i desplegament de les energies renovables: energia solar, eòlica i biomassa, atenent a criteris racionals i a objectius d’idoneïtat ecològica i no en funció de les pressions de les grans empreses del sector. 
• Pel compliment del protocol de Kyoto al nostre país. 
• Per una Llei Valenciana d’Energies Renovables i Eficiència Energètica.

L’actual model energètic valencià és d’absoluta dependència de fonts exògenes d’energia i de les formes d’energia no renovables i més contaminants. Un 97,5% de la nostra demanda energètica es cobreix amb fonts que hem d’obtindre de fora del nostre territori. Aproximadament el 96% de l’energia primària consumida és de caràcter no renovable, fonamentalment combustibles fòssils, com el petroli.

A més, al País Valencià, patim la xacra d’una central nuclear, la de Cofrents que, en els últims anys, ha patit nombroses avaries i problemes creixents de seguretat, la qual cosa suposa un risc permanent per a tots els valencians. Cada any afegeix noves quantitats de residus d’alta activitat (més de 360 tones) que s’emmagatzemen de manera provisional en la pròpia central; residus que suposen una enorme font de problemes ambientals que no tenen solució definitiva. Ara com ara, els residus d’extremada perillositat es troben en una situació transitòria sense que existisca cap solució per al seu emmagatzemament definitiu. Fins i tot amb l'aprovació del cementeri nuclear de Villar de Cañas (Castella-la Manxa), veïns nostres.

El futur increment de les energies renovables s’ha canalitzat quasi exclusivament en l’energia eòlica, per mitjà d’un Pla Eòlic de grans parcs que, d’altra banda, ha retardat considerablement la introducció de l’energia eòlica en la nostra comunitat. L’escassa participació ciutadana en l’elaboració del pla eòlic no ha permés buscar solucions consensuades per a la seua ubicació, de manera que els grans parcs eòlics han estat projectats en la seua totalitat en zones de muntanya interior, afectant, en molts casos, paratges d’enorme valor ecològic i paisatgístic, mentre que formes més descentralitzades d’obtenció d’energia eòlica, el possible desenvolupament de l’energia eòlica marina, el desenvolupament a gran escala de l’energia solar, tant tèrmica com fotovoltaica, l’ús de la biomassa per a la producció d’electricitat o els combustibles ecològics com biodièsel o bioetanol no han estat pràcticament considerades. Cal destacar l’absència d’un Pla Energètic Valencià que fixe objectius raonables de consum i de substitució de les energies no renovables i contaminants per les energies netes i renovables, així com la inexistència d’una Llei Valenciana d’energies renovables i eficiència energètica.

En els últims anys el consum energètic valencià ha anat creixent de manera continuada i accelerada en una nova manifestació d’insostenibilitat (un increment de més del 90% en els últims 20 anys). Cada nou rècord de consum energètic es presenta com un avanç social, quan hauria de considerar-se un fracàs en la política (quasi inexistent) d’estalvi, eficiència i racionalització en l’ús d’un recurs limitat i contaminant. 
Este creixement continuat, insostenible, ens allunya cada vegada més de les exigències del tractat de Kyoto. En efecte, el 2004, el País Valencià havia augmentat la producció de gasos causants de l’efecte hivernacle un 75e, 2% respecte a 1990, sent la CA que més ha augmentat després de Canàries (amb un augment del 81%) superant àmpliament la mitjana espanyola del 45e, un 6%. El principal contribuent a l'augment ha estat el transport. És urgent un pla per al compliment al País Valencià del protocol de Kyoto que, recordem, ens permet augmentar un màxim del 15% fins al 2012.

El consum d’energies primàries convencionals és el següent: El 43% procedeix del petroli, el 19% de l’urani, el 8% de l’electricitat importada, el 27% del gas natural, menys d’un 1% del carbó, i un 2% d’energies renovables. L’aportació de les energies renovables és molt poc significativa. Açò és realment greu si es considera que no tenim petroli ni urani ni carbó ni gas natural.

Com es pot veure, la principal font d’energia primària és el petroli, que aporta quasi la meitat del total. Més del 90% de l’energia consumida en el sector del transport, procedeix del petroli, ja que s’afavoreix el transport per carretera i s’abandona el ferrocarril convencional.
D’altra banda, l’electricitat generada per la central nuclear de Cofrents (la Vall d'Aiora), aporta una quarta part del total, a pesar que encara s’importa electricitat de fora. El gas natural va implantant-se a poc a poc, el carbó tendeix a reduir-se i la hidràulica es manté en uns nivells molt reduïts.

Des d’EUPV proposem el trànsit cap a un model energètic diferent, basat en l’estalvi i l’eficiència energètica, i la substitució progressiva de les actuals fonts d’energia per energies renovables tal com s’estan plantejant els països més avançats d’Europa.

Per això, PROPOSEM l’elaboració d’un “Pla Energètic Valencià” que aborde:

• La creació d’un “Institut d’Estalvi i Eficiència Energètiques i Energies Renovables” amb competències reals en el sector energètic.
• El compliment, a nivell valencià, del Protocol de Kyoto d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.
• Potenciar i desenvolupar una nova cultura de l’energia basada en l’ús d’energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica.
• Introducció dels temes energètics en els temaris escolars des de l’ensenyança primària fins a la universitat i postgrau.
• L’increment en la producció i desenvolupament de tecnologia en energies renovables per arribar a una participació del 25% del total en energies renovables l’any 2015.
• Potenciar el desenvolupament de les energies eòlica, solar a baixa temperatura, termosolar, així com l’ús dels combustibles biològics o l’hidrogen en aplicacions particulars.
• Millorar l’eficiència energètica, exigint uns rendiments mínims i establint una normativa específica tant per als processos industrials, com per a cotxes i la resta de vehicles, habitatges, electrodomèstics, etc.
• Afavorir i dur a terme campanyes per a promoure els sistemes d’estalvi domèstic i urbà, com la utilització bombetes de baix consum, depenent menys de la calefacció elèctrica i incorporant-ne la solar o el gas, i fent ús d’electrodomèstics de baix consum, etc.
• Establir com a objectiu d’eficiència energètica la reducció del consum energètic en un 20% des d’ara fins a l’any 2015.
• Estimular la cogeneració i la producció descentralitzada i eficient d’energia elèctrica i tèrmica en els propis punts de consum.
• Afavorir l’Arquitectura Bioclimàtica (materials ecològics, aïllament tèrmic, aigua sanitària solar, etc.). Modificar la normativa sobre edificació per a la incorporació de l’energia solar en els edificis de nova construcció i en aquells rehabilitats.
• Redacció d’un programa d’“Exemplaritat de les Administracions Públiques” en l’ús de l’energia, començant per l’obligació de la utilització d’energia solar en els edificis públics, centres sanitaris, centres esportius i centres educatius.
• Tancament anticipat de la central nuclear de Cofrents i control rigorós de la seua seguretat.
• Elaboració d’un Pla de “Sostres solars fotovoltaics”. Amb l’objectiu d’aconseguir la instal·lació de 15 MWp de potència fotovoltaica descentralitzada, equivalents a unes 8.000 instal·lacions domèstiques de 2 KWp a l’any.
• Utilització dels residus agrícoles i forestals per a plantes d’elèctriques de biomassa.
• Ús dels residus d’olis vegetals per a la producció de biodièsel.
• Aprofitament energètic del biogàs i de la biometanització de plantes de compostatge i residus de ramaderia.
• Moratòria a la posada en marxa de noves centrals tèrmiques de manera que, abans d’autoritzar la construcció de qualsevol central de combustibles fòssils, caldrà estudiar la utilització d’energies renovables.
• Proposta d’una reforma fiscal sobre els preus dels combustibles fòssils que grave les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte d’hivernacle.
• Planificar i gestionar la demanda energètica, adequant-la als criteris ambientals d’eficiència energètica i estalvi, en contraposició a l’actual model de gestió de l’oferta. Desenvolupament de la recerca i desenvolupament (R+D) en energies renovables i eficiència energètica.