EMPPASTRA, QUE ALGUNA COSA QUEDA

NO A LA RESIDÈNCIA CANINA EN LA LLOMETA DEL BOTICARI.

JA ESTÀ BÉ D’EMMERDAR EL TERRITORI!

Fa poc entrà en l’Ajuntament de Llíria una sol·licitud de Declaració d’Interés Comunitari per a ubicar en el camí de la Iessa, parcel·la 37 del polígon 128, en la Llometa del Boticari, una residència canina. El terreny es troba en l'encreuament del camí de la Iessa amb el barranc del Retor, a l'altura de la Mont-ravana i entre el Ferriol i el barranc Fondo, en el centre del terme municipal.

A Llíria hi ha quatre o cinc residències canines amb suficients equipaments, però des d'EUPV de Llíria no posarem pegues al fet que una altra persona amant dels gossos dedique la seua activitat a cuidar d'estos animals tan nobles. El que sí intentarem és que la sol·licitud d’obrir una residència canina en la Llometa del Boticari no prospere. Ho explicarem.
La parcel·la on volen ubicar la residència canina és de sòl rústic i, per tant, per a establir una activitat cal demanar la DIC, la Declaració d'Interés Comunitari, i açò ho dóna la Generalitat. Un pas previ que han de fer per a sol·licitar-ho és la participació pública, i per això han fet una enquesta, entre altres coses que es demanen, com un estudi paisatgístic del que parlarem en acabant. 
Ací adjuntem un plànol del lloc on volen fer la citada residència. Voreu que no hi ha construccions al voltant. La Conselleria hauria d'haver rebutjat immediatament eixa sol·licitud d’una activitat fora dels termes delimitats urbanísticament per als negocis. Per què cagar els voltants? Ha d'estar tot declarat d'interés paisatgístic amb la intenció que no ho toquen? Si és així, per què després es passen pel forro les "declaracions", com el de Bé d'Interés Cultural del Tossal de Sant Miquel, per on passarà la nova carretera al monestir? Per què la terra llaurada sense més o amb oliveres o garroferes no té valor per a ells? 

Ens sembla curiós que la persona que demana ubicar este lucratiu negoci en una parcel·la rústica de la seua propietat haja acudit directament a la Conselleria i que l’Ajuntament de Llíria s’assabente al notificar-li-ho esta i al posar en marxa una “enquesta” que arreplegarà la opinió pública al respecte i que és, segons la nostra opinió, una pantomima, a més d’una pèrdua de temps i diners. No hem vist mai una enquesta pitjor redactada, l’adjuntem a continuació per tal que contrasten la nostra opinió. És ambigua, poc directa i se’n va per les branques, però sobretot és anònima i no sabem com controlen que cada persona sols n'òmpliga una. 
Sempre que hem arreplegat signatures per a demanar alguna cosa a un organisme públic, ens demanen que conste nom, cognoms, DNI, lloc i data de naixement, adreça actual i signatura. Que algú ens explique per què la Conselleria, que és tan seriosa per a rebre propostes totalment identificades, envia este qüestionari tan feble, anònim, dubtós i poc fidedigne. Deurien acudir a la Universitat de València per tal que els dissenyen les enquestes professionals qualificats.

Parcel·la privada de la Llometa del Boticari on volen fer el negoci.

Llíria disposa de terrenys industrials i terciaris urbanitzats o a punt d’urbanitzar-se i una residència canina cal que tinga llum, aigua, clavegueram i bon accés, per tant, no tenim cap raó contrària a que s’òbriga una altra residència canina, però moltes raons per a oposar-nos a la ubicació en la Llometa del Boticari, paisatge agrícola ben conservat i amb interés arqueològic. És un terreny de cultiu de garroferes, ametlers, oliveres i tarongers a preservar intacte. En l’informe tècnic adjunt a la sol·licitud diu un arquitecte que ni hi ha zones habitades a prop, ja que l’urbanització de la Mont-ravana dista uns dos quilòmetres al sud-est. Esta és la raó més important per a mantindre el poc territori rústic que tenim intacte. Cal ordenar el territori i deixar de construir-ho tot sense control i sense infraestructures adequades. Per cert, l’arquitecte que ha fet l’informe d’història en sap ben poc, perquè diu que a la Mont-ravana hi ha restes ibèriques medievals (?) de gran interés. Senyor arquitecte, és cert que tenim un poblat ibèric molt important, ara bé, d'època medieval no pot ser. 
Continua explicant l’arquitecte que la serra Calderona està a 10 quilòmetres i que la residència canina no presenta elements degradants que distorsionen la vista sobre la serra, al contrari: milloraria el paisatge al respectar l'entorn complint la normativa del sòl no urbanitzable. Mire, senyor arquitecte, nosaltres entenem que complir la normativa del sòl no urbanitzable és no construir res, ni la residència ni el “jardí” que han previst al voltant de l’edifici. Per cert, serà bon arquitecte, però per a redactar informes no sua molt vosté. Diu, literalment: 

Restes arqueològiques ibèriques de la Mont-ravana que en l'estudi
paisatgístic d'"Arquitectos consultores" de Valeriano Jiménez de Laiglesia,
diu que són "asentamientos ibéricos medievales".
I es queden tan panxos els molt lletrats...

"Se delimita la zona de suelo catalogada por el PGOU del municipio como Suelo No Urbanizable Común, por lo que no se considera una zona de protección especial ni de interés paisajístico particularmente. Como podemos apreciar en el plano del PGOU del municipio de Llíria aun no estando en Suelo No Urbanizable Protegido si (SÍ, amb accent, deuria ser) está rodeado de zonas de dicha clasificación, algunas como al noreste por su interés paisajístico o natural como el barranco del Retor u otras por su interés cultural o histórico como la Mont-ravana, la cual cuenta con ruinas de gran interés histórico de asentamientos ibéricos medievales."

La Conselleria ha vist que consta al Pla General d’Ordenació Urbana com a “reserva de sòl no urbanitzable comú” i per tant no té protecció especial, però sí la tenen eixa protecció zones al voltant: el barranc del Retor, la Mont-ravana, l’aljub del Gordet... I una reserva de sòl no urbanitzable cal entendre que, com diu el seu nom, no pot admetre la construcció d’una empresa lucrativa.

Esperem que els polítics de l’Ajuntament de Llíria responguen unànimament de forma negativa al llest que vol fer negoci fàcil i li expliquen els llocs més adients per a dur a terme el seu projecte. Que mire per Carrasses, que hi ha moltes parcel·les lliures...