Rescat imminent de la banca espanyola que suposarà més retallades, menys drets, pitjors serveis socials, més privatitzacions, menys educació i més desocupació.
El govern espanyol no desmenteix el rescat i deixa la decisió a l'FMI.
El Govern espanyol no s'atreveix a afirmar que no sol·licitarà el rescat de la UE. La seua vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va eludir ahir pronunciar-se fins que no es coneguen les dades de les auditories de l'FMI i dos consultores privades.
La UE recomana que esperen fins a estos dictàmens, encara que avisa que té els seus mecanismes llestos per a actuar si calen diners.
Fins en tres ocasions va eludir ahir la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, les preguntes directes sobre un imminent rescat de l'economia de l'Estat. Interrogada durant l'habitual roda de premsa després del Consell de Ministres, la portaveu de l'Executiu es va refugiar en els informes que estan elaborant l'FMI i dos consultores privades (Oliver Wyman i Roland Berger) sobre el veritable estat de les entitats bancàries espanyoles abans d'aventurar a desvetlar el seu pla.
D'esta manera, Sáenz de Santamaría deixava en mans de les institucions financeres internacionals el futur econòmic de l'Estat espanyol. Els números rojos de les caixes llasten a una administració que és vigilada de prop per Europa. L'administració comunitària, preparada per a una eventual injecció de liquiditat, hauria recomanat a Madrid que espere fins al dictamen de les auditories per a demanar ajuda. La data límit: el 31 de juny. Encara que agències com Reuters donaven per fet que el rescat podria arribar hui mateix.
«Estem a l'espera de les xifres, no hi ha cap decisió presa», va assegurar ahir una esquiva Sáenz de Santamaría, que va insistir que la seua idea és conéixer primer «quina és la situació financera». No va voler donar números ni tampoc especular sobre quin seria el límit marcat per a reclamar a Europa que intervinga. «No parlaré de xifres fins que no isquen les que importen i interessen», va asseverar. En la mateixa línia, va dir que no tenia constància que cap dels seus ministres anara a prendre part en una trobada "oficial" per a analitzar la greu situació econòmica. Diversos mitjans havien filtrat que la situació havia arribat a tal extrem que el dissabte o el diumenge es realitzaria una videoconferència entre els principals líders del continent. De fet, s'ha produït hui dissabte a la vesprada.
Potser per a pal·liar la incertesa generada pel forat de les entitats bancàries, el Ministeri d'Economia va fer pública una nota en què especificava el programa d'auditories per a este mes. Al marge de l'estudi de l'FMI, els resultats s'esperen per al dilluns (encara que el dijous ja es va filtrar una estimació de 40.000 milions d'euros), l'anàlisi està dividit en dos fases. La primera, fins al 21 de juny, queda en mans de les dos consultores internacionals. En la segona, entrarien Deloitte, PwC, Ernst & Young i KPMG, les quatre principals firmes de l'Estat. El seu dictamen ha d'estar llest per al 31 de juny.
Amb estos ingredients, el Banc d'Espanya, ja liderat per Luis María Linde (que prendrà possessió del seu càrrec el dilluns), tindrà una composició de l'estat real dels 14 principals bancs i caixes. Llavors, tal com va avançar el Ministeri que dirigeix Luis de Guindos, s'emprendrà una tercera ronda de sanejament.
La recomanació d'Europa és que el Govern espanyol hauria d'esperar a estes recomanacions abans del seu proper moviment. No obstant això, també avisa que està preparada per a intervindre. «Els instruments apropiats són vigents i llestos per a ser utilitzats», va assegurar ahir el portaveu d'Assumptes Econòmics de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, en referència al Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), una de les eines amb les quals es podria injectar liquiditat a la banca espanyola. Enmig de les filtracions i la incertesa, dilluns, amb l'informe de l'FMI, serà clau per a conéixer el futur d'un Estat que avança cap al rescat.
Per la seua banda, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va reconéixer ahir que l'entitat supervisora ha pogut equivocar-se en algunes ocasions, però va defensar que les decisions preses han estat sempre basades en criteris «exclusivament professionals». En el discurs pronunciat davant el Consell de Govern del Banc d'Espanya, el governador eixint ha confiat que el temps «col·loque a cada un al seu lloc» i que el treball de l'entitat siga reconegut i «justament valorat per tots». Es tracta del comiat de Fernández Ordóñez, que demà deixarà el càrrec després d'un mandat de sis anys, en què l'actuació de la institució s'ha posat en dubte, especialment per la seua gestió de la crisi financera.
Dilluns prendrà possessió del seu càrrec Luis María Linde, mentre que PP i PSOE continuen debatent sobre qui serà el seu segon al comandament, després que el Govern vetara a Soledad Núñez.
Adolfo Muñoz i Xesús Seixo, secretaris generals d'ELA i CIG, respectivament, van presentar ahir la querella davant el Tribunal Suprem espanyol per instar jutjar els principals responsables polítics i econòmics de l'Estat espanyol per la seua actuació en el «saqueig» de les arques públiques.
A més dels ministres d'Economia i els governadors del Banc d'Espanya, ELA i CIG van denunciar també per prevaricació al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i als seus predecessors José Luis Rodríguez Zapatero i José María Aznar.Segons va indicar als mitjans el secretari general d'ELA abans de presentar la denúncia, estes persones són responsables «per acció o per omissió» d'haver consentit el control de l'Estat per part del poder financer. «No poden dir que no sabien el que passava», va assegurar.
me pareix a mi q el rajoy ha canviat de marca i ja no gasta el just for men.
ResponderEliminar