Hisenda emprendrà una profunda reforma de l'Administració pública en els pròxims mesos. El ministeri pretén introduir l'avaluació de funcinonarios després de desenvolupar durant quatre anys un programa pilot que ha mesurat paràmetres d'eficiència i productivitat en diferents àrees del Govern.
Les retallades de costos entre els empleats públics són només el primer pas d'una reforma més profunda de l'Administració Pública que ja està preparant el Ministeri d'Hisenda. Segons han revelat a Vozpópuli fonts del departament, Hisenda prepara una profunda reorganització que inclourà trasllats de funcionaris i una reavaluació dels criteris amb què s'assignen els complements variables en les pagues del personal públic.
El sistema d'avaluació va ser posat en marxa per l'anterior govern socialista després de la reforma de la funció pública aprovada per Jordi Sevilla i ha continuat baix la supervisió del nou ministre. Esta informació de 40 direccions generals ha estat remesa a la Subdirecció General de costos de personal i pensions públiques, que haurà de plantejar ara una redistribució d'efectius, propostes de trasllats i la possibilitat de lligar els complements variables de les retribucions dels funcionaris.
De l'avaluació es poden derivar dos mesures concretes: la primera i més immediata serà determinar el trasllat de funcionaris al servei de l'Estat Central d'unes àrees a altres i d'unes regions a altres amb l'objectiu d'aconseguir "una assignació més eficient i adequada dels recursos humans". Així ho recull el Butlletí Oficial de l'Estat, que obri la porta a l'acomiadament dels funcionaris que es neguen a acceptar el trasllat.
La segona variable pot ser encara més polèmica: l'Executiu pretén ajustar els complements per productivitat al compliment de determinats objectius.
En l'actualitat, l'estructura salarial dels funcionaris la componen cinc elements classificats en conceptes "bàsics" (grup professional, antiguitat i destinació fonamentalment) i conceptes "variables" (específics i per productivitat). Amb el pla que maneja Hisenda, la paga per productivitat quedaria vinculada al compliment d'objectius. Segons els càlculs del ministeri, esta partida ronda els 900 milions d'euros anuals i podria patir una rebaixa en la mesura que els empleats públics no complisquen amb els nivells exigits.
En l'actualitat, l'estructura salarial dels funcionaris la componen cinc elements classificats en conceptes "bàsics" (grup professional, antiguitat i destinació fonamentalment) i conceptes "variables" (específics i per productivitat). Amb el pla que maneja Hisenda, la paga per productivitat quedaria vinculada al compliment d'objectius. Segons els càlculs del ministeri, esta partida ronda els 900 milions d'euros anuals i podria patir una rebaixa en la mesura que els empleats públics no complisquen amb els nivells exigits.
Tot i que la reforma és profunda, la manca d'oposició frontal pot accelerar els tràmits. Tant els sindicats com el Partit Socialista han mostrat el seu acord a un intent de modernització dels criteris pels quals es regeix l'Administració Pública. Jordi Sevilla critica un sistema en què "l'únic criteri per premiar els funcionaris més efectius es basa només en l'antiguitat".
L'exministre socialista que va intentar esta modernització el 2007, Jordi Sevilla, assegura que els empleats públics han de tindre assegurada "la faena però no necessàriament el lloc de treball" i critica un sistema en què "l'únic criteri per premiar els funcionaris més efectius es basa només en l'antiguitat ". Segons recorda l'exministre, la legislació que ell va introduir el 2007 ja contemplava esta intenció però va topar llavors amb el problema de fixar barems objectius per a mesurar la productivitat. Este problema pot estar resolt ja amb el mesurament de dades que des de 2007 ha acumulat Hisenda. No obstant això, Jordi Sevilla, conclou "seria un error fer-ho pel cost". Segons afirma "l'impacte net no s'ha de mesurar per l'estalvi sinó per la millora en el rendiment".
També els sindicats són "partidaris del desenvolupament de la productivitat", assegura en nom de la secció de funció pública de CCOO, Jesús Vicente, que reconeix que ara es produeixen pagaments fins a cert punt "arbitraris". No obstant això, els sindicats demanen criteris objectius per a esta mesura i una negociació que no s'ha produït ja que, segons recorden, no han estat cridats a una sola reunió fins a l'aprovació de les retallades la setmana passada.
Increible lo que se puede estrujar a las personas trabajadoras . Poca verguenza de unos dirigentes que no tienen la capacidad de organizar los recursos humanos desde cada oficina, desde cada Delegación, y van por la vía rápida del miedo que degrada a quien lo utiliza sobre todo y a quien lo sufre inmediatamente después. No es país ni para viejos, ni para nadie.
ResponderEliminar