I SI FÓRA ALEMANYA LA QUE ABANDONARA L'EURO?

En tots els debats sobre els beneficis i perjudicis d'una eixida de Grècia de l'eurozona mai he escoltat a ningú plantejar-se si una sortida d'Alemanya podria ser millor per a tots.

Llevat que a partir d'ara es prenguen mesures radicals, s'ha demostrat que en tot este temps, l'adopció i posada en marxa de moltes mesures no han tingut efecte i tot apunta que si se segueix pel mateix camí, la Unió Monetària s'encamina cap a la desintegració.

Els problemes de Grècia, Irlanda i Portugal s'han estés a Xipre i a Espanya, que és la quarta major economia de la zona euro. I tot apunta que Itàlia serà la següent a tindre seriosos problemes. El problema és tan gran, que la resta de països de la UE no poden permetre, ni poden, rescatar-los a tots.

La concessió de més crèdits només accentuarà el problema fonamental que suposa l'endeutament excessiu i augmentarà cada vegada més les diferències entre "les dos Europes". Sense creixement, diversos països estaran lligats de peus i mans i hauran de posar-se a treballar per a poder reestructurar els seus deutes sobirans. 


Com a paradigma del que espera a estos països hi ha la agonitzant situació de Grècia, que després de dos anys de reestructuració contínua, seguint els consells de la UE i de tots els organismes internacionals, no ha millorat la seua economia i les tensions socials s'han tornat insuportables, de manera que "les receptes" aplicades a Grècia i posteriorment projectades a la resta de països es mostren ineficaces. Vist el que està passant en els països amb problemes, als quals se'ls apliquen les mateixes mesures o pràcticament les mateixes, exemplifiquen que eixir d'esta situació a través d'estos mitjans és molt difícil, per no dir impossible.

Una eixida de Grècia de l'eurozona empitjoraria la situació fins a límits insospitats. El contagi a la resta de països és evident que es produirà i qualsevol d'ells podria ser el següent en "anar-se'n fora", es produiria un efecte dòmino. Si això succeïra estaríem davant del final de l'eurozona o en el pitjor dels casos estaríem davant del col·lapse de l'economia mundial.

La eixida d'Alemanya podria ser una de les opcions menys roïnes. Alemanya és una economia prou competitiva com per seguir per si sola. La seua eixida no encomanaria el pànic a altres economies més febles. Amb la seua eixida es podria depreciar bastant l'euro, però sense convertir-se en una moneda pràcticament inútil, com ara seria el dracma si Grècia isquera de la zona euro. Amb l'euro devaluat, una eixida de Grècia seria relativament inútil. Per tant, el risc de contagi s'esfumaria.

Amb l'eixida germànica hi hauria beneficis a curt termini i que repercutirien en totes les nacions restants de la zona euro. La depreciació de la moneda faria millorar fortament la competitivitat comercial, que és el que molts experts han assenyalat com a part de la solució dels problemes per als països amb problemes. Milloraria la balança de pagaments de la zona euro, que necessita fons desesperadament al servei del seu deute extern.

Si  Alemanya se n'isquera, les seues exportacions es contraurien amb la resta de l'eurozona, ja que la nova taxa de canvi faria que els seus productes foren més cars. Per una vegada, Alemanya hauria de fer pinya i no pensar només en si mateixa i pensar el que és millor per a Europa. Fins i tot esta eixida podria ser només temporal, ja que esta marxa podria aprofitar-se per a establir un escenari per a la integració futura, aprenent dels errors del passat.

Article aparegut en Economía Eficiente.