martes, 10 de julio de 2012

LA MURALLA MEDIEVAL DE LLÍRIA AGUANTA COM POT



Luis Martí Ferrando, en la seua Historia de la muy ilustre ciudad de Liria, escrivia:

"La muralla tenia el traçat següent: tallant el carrer de la Sang s'alçava una porta denominada "el Portal de la Presó". D'ací, per davant del Forn de la Vila enfilava tot el trajecte del carrer de Viriat fins al de Pompeu, on hi havia una segona porta, al costat de l'Alcàsser de Reixuixena. Del carrer de Pompeu s'enllaçava amb el de Sant Joan de Mata, enmig del qual s'obria un portalet denominat "de la Traïció", que desembocava al "Pont de Vidre", anomenat així per l'existència en ell d'un forn de vidre des de l'any 1562 [aprofitant el pas de la Séquia Major pel carrer actual d'Andoval]. Des d'este punt, continuant pel carrer de Sant Joan de Mata [antigament anomenat de la Tira de les Oliveres] arribava la muralla fins a la placeta de la Santíssima Trinitat, abans de l'Almidó, on hi havia un tercer accés al poblat amb la "Porta Ferrissa" ["de ferro"] o "Portal de Mura". Pel Birlet, vorejant el monticle, tendia cap a l'actual plaça Major, tallant pel mig l'església arxipestral. Es redreçava, finalment, cap a l'actual Casa Abadia, coronant el cercle novament la "Porta de la Presó", anomenada així per trobar-se a prop d'ella la presó de la vila antiga.
Estes muralles estigueren flaquejades per torres [...]. En l'actualitat encara queda un llenç emmerletat de les muralles amb una torreta, al costat del qual han edificat diverses vivendes."



Algun merlet encara es pot vore, però el que sobretot es pot vore és la desídia de les administracions públiques amb un llegat arquitectònic tan important per a Llíria. La solució que planteja el PEPRI, el pla de reforma de la Vila Vella, és carregar-se unes quantes de les cases erigides al costat de la muralla, igual que han fet en tirar avall l'illa de cases que hi havia davant del Pont de Vidre o les del costat de Ca la Vila Vella. Per tal de regenerar, embellir i realçar elements arquitectònics cal carregar-se la trama urbana?


Cantó dels carrers de Viriat i Pompeu.

Tros de muralla que es veu des del carrer de la Mare de Déu.


Visió des del carrer de Viriat.

Això almenys ens ensenya el cas del Cabanyal de València. A València, per cert, hi ha un pla paregut per a deixar a la vista la muralla àrab de Balensiya, carregant-se la trama urbana, expropiant i desarrelant el veïnat. Pensem que hi ha altres maneres. Amb tot, la situació precària en què es troba el llenç que encara resisteix el pas dels segles i dels governs sempiterns del PP podria millorar sense solucions tan salomòniques. És qüestió de voluntat política i de respecte pel patrimoni de tots. Però sembla que els del PP, tot i ser el partit conservador, no entenen de conservació monumental. De fet, només saben regenerar les zones degradades arrasant-les i alçant-les de nou.  
Les fotos, sense truc, demostren quina és la cura que el PP de Llíria té per les joies de la Vila Vella. Esta, la muralla, n'és una de tantes...

Tram del carrer de Viriat des del d'Edetània. Al fons es pot observar una de les torretes.
Les cases de la banda esquerra limiten amb la muralla.

Continuació per l'esquerra de la foto anterior.
Cases del carrer de Viriat que, segons el PEPRI, van avall.












Cables, antenes, adificacions mal adherides, fumerals...
Vista des de l'encreuament del carrer de Pompeu amb el de la Torre de la Reina. 

No només està per restaurar i per adecentar. Damunt, hi ha un merder contigu que fa un temps s'incendià.

Una casa abandonada i un solar-femer.


6 comentarios :

  1. si ho arregla el psoe ja sabeu quina classe de merdaes faran, tal com veem al museu arqueològic o en la vila vella...... i si ho arreglen els del pp, ho deixaran com el pati de sant francesc, que ja ni és pati ni és res.

    millor que caiga a pedaços, no?, millor a la manera romàntika......

    ResponderEliminar
  2. SI EN LA MURALLA NO APAREIXEN PAREIDOLIES DE LA MAEDÉU, NO N'HI HA RES A FER, XICS

    ResponderEliminar
  3. NO MÉS URBANISTES QUE NO SABEN ON TENEN EL NAS!11 de julio de 2012 a las 16:41

    Les solucions adoptades per molts dels urbanistes i planificadors en la nostra època passen per enviar-ho tot a fer la mà i reconstruir. S'estilen les intervencions dures sobre el patrimoni i els voltants. Exemples en tenim a cabassos. Però s'han de conciliar moltes coses, i més si tenim en compte que hi viuen persones.
    És com si tiràrem avall tot el monestir de Sant Miquel, perquè com sabem que baix hi ha restes d'alguns temples més antics... I quin deixaríem a la vista? El temple romà o l'ibèric? Tant han estudiat estos destructors? Per a quan tirar avall el Mercadona del Pla de l'Arc, on sabem que hi ha restes romanes que foren soterrades per a poder alçar el supermercat?

    ResponderEliminar
  4. Pero si son cuatro piedras. Desde luego los de izquierda unida ya no sabeis de que acusarnos.

    ResponderEliminar
  5. pum pum quien es es? alguien del pp? no rehabilites la muralla.........

    ResponderEliminar

Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.