PER QUÈ ES CREMEN LES MUNTANYES VALENCIANES?

Tornem a plorar per la nostra terra. Sentiments de ràbia, de profunda tristesa, s'instal·len en els nostres cors i la raó ens diu que cal actuar, que cal canviar este model capitalista devastador que acaba amb les persones retallant els seus drets fonamentals i que destrueix la naturalesa per a l'enriquiment d'uns quants. Una vegada més assistim al trist espectacle de veure com es cremen les nostres muntanyes, el nostre patrimoni natural, les terres que un dia haurien de gaudir els nostres fills i filles. Milers i milers d'hectàrees calcinades, que en el cas hipotètic que volgueren recuperar-se, tardarien anys a tornar a ser este espai de bellesa i harmonia que només la natura verge és capaç d'oferir-nos.

Es cremen els boscos i les pèrdues econòmiques són incalculables, minva de reserves hídriques, ja de per si escasses, reducció d'emissions d'oxigen a l'atmosfera i contaminació creixent, danys a l'agricultura, cases destrossades, risc de vides humanes, risc nuclear (sort que van funcionar els generadors de gasoil perquè si no estaríem en l'escenari de Fukushima), desaparició d'espècies vegetals i animals, etc.

I què lectura fem d'este lamentable escenari? Una vegada més es pretén disfressar amb bastes mentides una realitat evident. Per què anomenem accident a la conseqüència d'unes polítiques nefastes i incapaces de previndre, ni d'actuar amb rapidesa, eficàcia i eficiència quan és necessari? Això que ara passa és sens dubte una tragèdia, però que ningú vulga enganyar-nos, perquè senyors i senyores, la catàstrofe que ara s'està produint, no era inevitable. Ací hi ha una responsabilitat política que la ciutadania ha de denunciar i reclamar amb contundència si d'una vegada per totes. Hem d'assumir la responsabilitat que com a éssers socials ens corresponen.

Qualsevol persona mitjanament sensata sap que la prevenció dels incendis forestals es basa, d'una banda, a evitar que es produïsquen i, per una altra, en minimitzar les seues conseqüències una vegada que s'han iniciat. Per a evitar que es produïsquen són necessàries, d'una banda, campanyes educatives i informatives dirigides a la població en general i a determinats sectors en particular, perquè eviten situacions de risc. D'altra banda, i esta és la fonamental, és imprescindible una bona planificació de les masses forestals i de la seua cura. Tothom sap que no és el mateix repoblar amb pins, planta "piròfita" que multiplica els efectes del foc, que amb arbres i plantes autòctones (carrasca, etc.) molt millor adaptats al clima propi de la zona i amb menys poder combustible. També és de domini popular que cal obrir tallafocs i pistes forestals i que cal netejar periòdicament els boscos. Totes estes mesures ajudarien a previndre i minimitzar la velocitat i propagació d'un incendi forestal.

És clar, per a tot això calen diners, com també és necessari preveure fons per a extingir-los. Diners per formar personal especialitzat, amb recursos suficients, planificar una bona coordinació entre tots els organismes que han de participar en les tasques d'extinció, organitzar a la societat civil i un llarg etcètera més.

Ja estan apareixent en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials denúncies d'alcaldes i persones que participen de prop, sobre la manca de mitjans i mancances de

organització.

Doncs sí, els nostres governants també ho saben, però els importa un rave. L'estiu passat, EUPV va denunciar en les Corts i en tots els Ajuntaments amb sengles mocions, que el Govern del PP anava a reduir les plantilles de les brigades forestals d'emergència en un 70% (de 445 treballadors/es a 100, i estos més amb caràcter discontinu). Ningú ens va fer cas, ací a l'oposició seriosa no se la té en compte. La crua realitat és que la conservació del patrimoni natural els importa molt poc.

La Fórmula 1, el Circuit de Xest, la visita del Papa, etc, eren i continuen sent molt més importants per a uns governants que han perdut la dignitat i la vergonya i que després de 17 anys al govern ens deixaran un País Valencià completament arruïnat i devastat. Les nostres costes i voltants estan plenes de construccions horribles i deshabitades la major part de l'any, fruit d'una especulació immobiliària que ens està portant a tots a la ruïna, mentre uns pocs guarden quantiosos capitals en paradisos fiscals. I els nostres muntanyes calcinades, sense vegetació, sense fauna, sense vida.

Podem endeutar i demanar ajuda per a rescatar la banca, però ni tenim ni busquem recursos per conservar la nostra terra, font de riquesa natural i economia sostenible, únic element base de la vida que ens posa en contacte amb el nostre ser i estar en el món. Aquells que presumeixen de valenciania i que ens governen des de fa 17 anys, estan propiciant amb les seues polítiques la destrucció del major patrimoni d'estes terres valencianes, la immensa riquesa que es deriva d'una terra incommensurable en la varietat i bellesa de paisatges naturals, i en la de jardins i animals que la poblen. Fins quan ho permetrem?

M ª Ángeles Llorente Cortés

Responsable de les Comarques de l'Interior d'EUPV

Coordinadora d'Àrees EUPV