CULPAR DE LA CRISI A (TOTA) LA POLÍTICA ÉS UN DISCURS FEIXISTA

Per tal que el feixisme aterre cal, en primer lloc, desprestigiar la política i acusar a tots els polítics per igual de ser "la mateixa cosa". 

I ja desfent-nos de polítics, quins penseu que seran els primers a caure? La nostra única regidora que cobra vora 300 euros al mes o la cúpula del PP de Llíria que està en la cadira de l'Ajuntament per saecula saeculorum?

Intuïm que des sinistres talaies s'ha disparat la següent consigna: la culpa de la crisi correspon als polítics i a la política, "els polítics ens han ficat en això", etc, així com altres tòpics. Doncs bé, sabem que els tòpics són el recurs més fàcil per a qui vol eludir l'angoixa inherent a la reflexió...

ELS VERTADERS CULPABLES

Lamentablement estos llocs comuns comencen a calar. I això ens resulta molt sospitós ja que ens trobem immersos en una crisi d'origen financer (fins al president dels EUA ho ha reconegut) on la fuga de capitals arriba, a Espanya, a la xifra de 163.185.000 d'euros, només fins al maig. 

A més, el frau fiscal s'eleva a 90.000 milions d'euros a l'any, equivalent a més de 60 vegades el pressupost total del Ministeri de Justícia, més de mil vegades el suposat estalvi que la comtessa Esperanza Aguirre pretenia "vendre" amb l'acomiadament de milers de professors interins de l'ensenyament públic.

Doncs bé, este robatori a les arques públiques és perpetrat, en quasi un 75%, per empreses agrupades al voltant de la CEOE. Convé ressaltar que el 25% del nostre producte interior brut no es declara a Hisenda, es perd en els forats del diner negre. I els reis d'estes fosses sèptiques són de nou les grans fortunes i empreses, les quals, per cert, a penes generen ocupació.

Mentrestant es distrau a l'opinió pública amb les dietes dels diputats, cotxes oficials, etc. Assumptes que bé es podrien revisar, però que constitueixen la xocolata del lloro enfront de l'anterior i que serveixen per a amagar els vertaders causants de l'actual situació.

Les coses no han canviat massa...

COM DEIA MANUEL FRAGA IRIBARNE...

Després d'això hem d'afegir, per més que moleste a amics amb responsabilitats polítiques, que el nivell mitjà dels polítics espanyols sembla decréixer vertiginosament des de fa anys. No obstant això, com ensenyava Manuel Fraga, "la política és i ha de ser la més noble de les ocupacions".

I citem a este polític conservador per tres motius: 

• No desitgem ser titlats de sectaris
• També opinem que la política és i ha de ser la més noble de les ocupacions.
• I el tercer motiu és el que ens sembla més important: la majoria de les veus que clamen per la reducció de la política i els polítics entonen, sense saber-ho, un discurs simplement feixista. Això és el desprestigi de la política en la presa de decisions. D'ací al sorgiment d'un führer o un cabdill disten pocs centímetres...

Però si el que necessitem, com el cos a la sang, és més política i polítics (de qualitat, òbviament) per a embridar a les finances, la banca, el frau, el capital especulatiu ...!

NO ENS DEIXEM MANIPULAR!

Difícilment aconseguirem passar per l'adreçador els qui ens arruïnen (bancs, especuladors, grans empreses defraudadores, fortunes que evadeixen capitals, etc.) si es desprestigia la política. Sobretot quan la denigració es basa en mitges veritats. Per exemple: "A Espanya hi ha més de 400.000 polítics, mentre que bombers, metges, professors...". Sí, pot ser que això siga cert, però per què no es compta tota la veritat? És a dir: "A Espanya hi ha més de 400.000 polítics... dels quals més del 80% no només no cobra ni un cèntim, sinó que l'activitat política els costa temps, diners i energies!

Certament, arribistes, trepes, pillos, corruptes i professionals de la xuplopteria han desprestigiat la política. Cal, doncs, preguntar-se: s'ha de millorar el nivell dels polítics? Sens dubte. Han de restringir les despeses i eliminar els gatos superflus? Per descomptat. Haurien els polítics, especialment els d'esquerra, haver frenat la cobdícia dels "mercats"? L'única resposta és sí.

Ara bé, per què les canonades apunten cap a la política i els polítics quan ens trobem davant d'una crisi econòmica, especulativa i financera?

Entenem que per dos motius. 

• El primer és evident: les forces polítiques, especialment les d'esquerra, no han pogut, no han sabut o no s'han atrevit a plantar cara al capital (anomenat ara "els mercats") i han transitat per un pastitx de socialisme-liberalisme abocat al fracàs a mitjà termini. Bé, ja hem entrat en el mitjà termini.
• El segon motiu, lamentablement, roman maliciosament eclipsat després del marasme de veus i opinions contraposades: als poders financers especulatius els destorba la democràcia. Odien la transparència i la llei que impedeix o limita els seus abusos als febles. Abominen de la participació ciutadana en ajuntaments, comunitats autònomes, estats, i volen reduir esta participació a una mida fetal.

LA POLÍTICA ÉS L'INSTRUMENT PER A CANVIAR I MILLORAR LA SOCIETAT

El desprestigi a la política, amb la coartada de les actituds indesitjables d'alguns polítics, forma part del full de ruta de banquers, especuladors, defraudadors, grans empresaris sense ànima i, per desgràcia, este itinerari infame és secundat per normes i ingènues masses de ciutadans.

Doncs bé, des d'ací volem proclamar que mai aconseguiran enganyar-nos i que des de les nostres modernes trinxeres mediàtiques intentarem desemmascarar-los. Mai ens doblegaran i no hi ha prou or al món que puguen comprar.

I això és així perquè gràcies a la política i a polítics abnegats es va aconseguir tot el que tenim: el sufragi universal, els drets humans, les vacances pagades, la jornada de huit hores, la supressió del treball infantil, el dret a la sanitat i educació pública, gratuïta i universal, l'accés a la cultura i el coneixement, els drets de dones, ancians i xiquets...

Gràcies a la política i a polítics valents s'ha aconseguit tot el que permet que la vida siga viscuda. Hui, la cobdícia d'uns pocs i la ingenuïtat de molts pot demolir les pedres del sagrat edifici del benestar construït amb la sang, l'angoixa i la suor de polítics de foc i d'una política com la més noble de les activitats.

Però, sabeu una cosa? Parafrasejant al premi Nobel maçó Rudyard Kipling: "Si veus que les coses per les quals vas donar la teua vida s'han desfet, ajupeix-te i comença a construir-les de nou".  I, sabeu una altra cosa? Això, justament això, és el que farem.

Article de Gustavo Vidal.