LES RUÏNES DE L'ESGLÉSIA I LA IMMATRICULADA POSSESSIÓ

Faria falta una nova desamortització a l'Església. Però mentre no arribe el valent que ho faça, per caritat cristiana amb el patrimoni de tots, els retorots podrien desfer-se de moltes de les propietats que acaparen en Llíria i de les quals no poden fer-se'n càrrec. Els llirians no fem més que invertir en patrimoni, però l'Església continua sent la que té la clau i la que decideix qui entra, quan i com. Els monuments rehabilitats pel poble que l'Església no pot finançar, han de quedar a nom del poble. Què és això de pagar amb diners de tots la costosa rehabilitació de l'església de la Sang i que el temple encara siga de propietat seglar?
Mentre dura la desídia de l'Església catòlica, el patrimoni de Llíria es ressent.

Ca la Maedéu (s. XVIII) 

Església del Bon Pastor, antic hospital medieval (s. XIII)

IMMATRICULA BÉ I NO MIRES EL QUÈ:
L'ESGLÉSIA NO VOL RUÏNES

L'Església no vol ruïnes. No donen diners, més prompte al contrari. L'arquebisbat de Navarra ha retornat a l'Ajuntament de Leoz tres esglésies que tenia al seu nom a canvi que el consistori li perdone el deute contret amb ell, que al cap de diversos mesos ja sumava 45.000 euros. Una solució peculiar per la qual el poble aconsegueix per a si els tres temples, és a dir, les tres ruïnes. L'Ajuntament el conformen 12 pobles i un senyoriu, però no arriben a 300 habitants. Un bon dia es va decidir comprovar l'estat de tots els edificis del mas i diversos van ser declarats ruïnosos, alguns de particulars, altres del propi Ajuntament i diversos de l'Església. "Se'ls va informar a tots del que havien de fer, per començar, tancar-ho, per qüestions de seguretat, i els demanàrem que li donaren una solució. Tothom va fer el que devia, menys l'Església. Fins i tot la tanca l'haguérem de posar nosaltres al principi", diu l'alcalde, Ramon Muruzábal.

Els navarresos ja estan familiaritzats amb les picabaralles entre els Ajuntaments i el bisbat i se saben de memòria este mot: immatriculació. Significa posar al teu nom una cosa que mai va tindre propietari registrat. Un ciutadà ha de demostrar que esta cosa li pertany, però els bisbes tenen prou donant una ordre i el funcionari deixa constància de la seua nova propietat. Li ho permet la llei des de temps franquistes, perquè els equipara a un fedatari públic. 


Durant dècades, els prelats han posat al seu nom finques, horts, cases rectorals, escoles, cementeris, patis, terres i immobles que, en molts casos, els veïns consideraven seus perquè els havien construït pedra a pedra amb les seues mans i sense demanar res a canvi. El 1998 el president Aznar va ampliar estos privilegis als temples de culte. Des de llavors, la diòcesi navarresa ha posat al seu nom més de mil i escaig immobles de tot tipus, centenars de temples, alguns dels quals s'han venut després, fins i tot als mateixos ajuntaments, que, enxampats per sorpresa, no els ha quedat més remei que pagar per alguna cosa que era seua quan l'han volgut recuperar. 

Encara hi ha plets ací i allà, però a Navarra una plataforma s'ha encarregat de documentar cas a cas. No hi ha un clevill per al dubte. La desobediència administrativa els ha costat un expedient sancionador a raó de 3.000 euros al mes per cada església. "Quan ja acumulaven un forat de 45.000 euros en total ens van enviar una carta perquè anulàrem el deute i ens quedàrem a canvi amb les tres esglésies, la de Bezquiz, Amunarrizketa i Uzkita", segueix l'alcalde.

Ara, en plena crisi, l'Ajuntament busca solució a les pedres i les teulades vingudes avall que queden allà. A Navarra hi ha moltes esglésies així, és difícil restaurar-ho tot. "Volíem fer un alberg a la d'Uzkita, potser, però no tenim pressupost, potser recorrerem als camps de treball per a anar aixecant-ho tot", aventura l'alcalde. Ja no hi ha molt de valor. En l'anterior alcaldia "van arribar a un acord amb el bisbat per a consolidar el que seguia en peu d'una d'elles, els arreglàvem la capella i la resta passava a propietat pública. Hi havia una pila baptismal que sí que tenia algun valor, però una paret li havia caigut a sobre. Vam dir que si al descombrar seguia en bones condicions li donaríem un espai decent allà, per a conservar-la millor. I es va recuperar perfecta, però va desaparéixer. Ara la tenen al castell d'Ujué ", relata l'alcalde. Se senten enganyats? "No, no és que ens en sentim, és que ens van enganyar". La pila baptismal no estava en ruïnes. Les esmentades esglésies de Leoz no van ser una excepció: "Ho han immatriculat tot", diu l'alcalde. Però els bisbes no volen ruïnes. Així responen a la diòcesi de Navarra, per escrit, a una pregunta d'este diari sobre una polèmica semblant, la de l'església d'Abaiz: "La diòcesi no acostuma a inscriure les ermites en ruïnes, si es va inscriure la d'Abaiz va ser perquè ho va sol·licitar l'Ajuntament de Eslava...". 
Diuen també, sobre preguntes referides a Abaiz, que un temple cristià és un bé de l'Església. Però si es tracta "d'un edifici abandonat que no té culte, ni en tindrà, no té sentit la discussió". Encara que això no lliga amb escoles, cementeris i altres immobles i finques que han immatriculat.

Ruïnes de l'església de Bezquiz, pertanyent a l'ajuntament de Leoz (Navarra).

Notícia apareguda a El País.