L'ESCOLA PRIVADA, MAJORITÀRIA, NOMÉS ATÉN EL 10% DE L'ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

Ens trobem en una situació de profunds canvis, marcats per l’obsessió de reduir el dèficit públic i un afany de privatització de serveis per a poder complir els criteris de convergència establits en el Tractat de Maastricht que estan influint negativament sobre els sectors més desafavorits.

A pesar d’haver avançat en la comprensió col·lectiva de contemplar la normalització com un fet necessari, veiem no obstant això que aquest avanç és en molts casos purament teòric, quedant un llarg camí per recórrer en aspectes culturals i estructurals i en les actituds socials.

Les polítiques educatives d’estil neoliberal practicades pel PP i el PSOE, en l’àmbit econòmic i normatiu, estan propiciant la privatització dels serveis essencials i un fort impuls a l’escola privada, que ens encamina cap a l’establiment d’una escola dual amb la progressiva implantació d’un model liberal. En l’escola privada, sostinguda amb fons públics, s’escolaritza a menys del 10% dels xiquets i les xiquetes amb necessitats educatives especials encara que, paradoxalment, hi ha més centres específics de caràcter privat. Mereix aquest fet una anàlisi social i ideològica bastant profunda.

Des d’EUPV pensem que l’escola pública, plural i democràtica és l’única institució que pot garantir la igualtat d’oportunitats i la compensació de les desigualtats, ja siguen per situacions psíquiques, sensorials o físiques; per qüestions de tipus social o familiar; o per ser xiquets i xiquetes superdotats (que segons certes informacions podrien aconseguir el 2% de la població infantil), a través d’una educació que garantesca la pluralitat EN els centres, que res té a veure amb la pluralitat DE centres que alguns defensen des de concepcions liberals i de competència de mercat, acollint-se per descomptat al finançament públic.

Els problemes que dia a dia han de resoldre les famílies, els docents, els propis afectats i els professionals que estan actuant amb xiquets i xiquetes que requereixen tractaments especials, són innumerables: falta de mitjans, falta d’informació, incomprensions i, fins i tot, actituds insolidàries; problemes que es van solucionant més a base d’entusiasme i solidaritat que de suports i reconeixement dels seus drets.

Des d’EUPV pensem que tant els centres Específics com els Ordinaris són recursos necessaris i complementaris dins del sistema educatiu en una educació de qualitat. L’escolarització en uns o altres ha de ser decidida de forma individual amb cada alumne en funció de les seues necessitats educatives, de les seues circumstàncies personals i familiars i dels recursos requerits i disponibles.

L’alumnat amb NEE, membre de ple dret de la comunitat educativa

Tots els centres sostinguts amb fons públics atendran alumnat amb Necessitats Especials (NE). Els processos de matriculació a tots els centres han de ser idèntics i s’hauria d’evitar l’existència de diferències significatives tant en el nombre d’alumnes com en el de dotacions.

Un Centre Escolar serà integrador no en funció de la seua "classificació", sinó del seu projecte educatiu, de la plena acceptació de la integració per tota la comunitat educativa i dels recursos de què dispose.

Una de les garanties de futur que es pot oferir a tots els xiquets i les xiquetes, però molt en especial als xiquets i les xiquetes amb necessitats educatives especials, és la generalització de l’Educació Infantil. Perquè es produesca de veritat una atenció primerenca i una estimulació precoç ha de procurar-se el prompte reconeixement de les dificultats específiques de cada xiquet o xiqueta, perquè la resposta a aquestes necessitats especials subjacents siga més eficaç. Açò difícilment pot aconseguir-se sense la col·laboració dels metges pediatres, la preparació de la qual en aquest camp resulta en general insuficient.

En els casos en què el trastorn no és clínicament evident, les Escoles Infantils es converteixen en centres de diagnòstic essencials. Açò reforça la necessitat de generalitzar l’educació en el cicle 0-3 i 3-6 anys, i de comptar amb plantilles adequades: si aquesta etapa educativa és important per a tot l’alumnat, ho és encara més per als xiquets i les xiquetes amb necessitats educatives especials.

Les Escoles Infantils, a més de la seua importància en la detecció exerceixen un paper fonamental en el procés educatiu de l’infant, en la normalització de la seua escolarització futura. Els xiquets i les xiquetes xicotets són els millors integradors, fonamentalment perquè no han establit encara filtres socials. Aquesta etapa compleix un paper essencial no sols en l’estimulació precoç, també ho fa en l’acceptació de la diferència; en definitiva, en la socialització —"l’infant s’interrelaciona millor amb els seus pars"— i en l’èxit de la futura integració en centres ordinaris.



A més, és menester:

• Aconseguir una millor coordinació entre els diferents estaments que intervenen en la primera etapa de la vida: SALUT, ATENCIÓ PRIMERENCA I ESCOLA; donant pas a un treball interdisciplinari que impedesca la sectorialització de les actuacions. 
• Coordinació enfront del treball aïllat dels diferents professionals que intervenen en l’entorn dels xiquets/es amb necessitats educatives especials, que suposa, d’una banda, un malbaratament de recursos i, d’altra, una demora en la presa de decisions i execució de mesures pertinents. 
• No menys important resulta la coordinació entre pares i professionals. Pares i professionals han de formar un equip, intercanviar informació i resoldre problemes de la manera més adequada per a la família i l’alumnat.
• Realització d’un mapa escolar d’alumnat amb NE que haurà de contenir els recursos humans i materials necessaris.
• Aprofundir i millorar en el diagnòstic i tractament de tots els nens i nenes amb NE. Millorar la formació dels docents.
• Estabilitat dels equips docents. La interinitat o "curta estada" d’alguns dels professionals que formen l’equip docent i de suport en els centres, constitueix un tret negatiu en la continuïtat i estabilitat de l’atenció dels infants amb necessitats educatives especials. Per a evitar-ho es proposa l’estabilitat dels equips almenys durant la durada dels cicles.
• Desaparició de les barreres arquitectòniques i de comunicació de tots els centres escolars.
• Adequació del transport escolar.
• Integració dels xiquets i les xiquetes amb necessitats educatives especials en les activitats extraescolars amb la creació de jocs i esport sense barreres.
• Reestructuració dels Centres Específics perquè puguen abordar la gran diversitat de situacions que arrepleguen i puguen ser centres de recursos, assessorament i atenció puntual a centres ordinaris, famílies i alumnat amb NE.
• Tots els Centres sostinguts amb fons públics tindran, d’acord amb els principis marcats en la Llei, unitats i personal especialitzat en necessitats educatives especials.
• Incorporació de l’assistència sanitària als centres específics (metges, ATS...).
• Dotació tecnològica de sistemes de comunicació alternatius (ordinadors interactius, pantalles...) i aquells recursos i ajudes tècniques que permeten un major i millor accés al currículum.
• Recursos suficients als Centres perquè puguen dotar les aules d’acord amb les necessitats especifiques (en l’actualitat el material que es demana és estàndard).
• Reconeixement dels educadors de necessitats educatives especials com a personal educatiu amb plens drets de participació en els òrgans de gestió del centre.
• Selecció més rigorosa dels emplaçaments físics i funcionals per als alumnes i alumnes que s’integraran en centres ordinaris i especificació de criteris prioritaris.
• Formació del professorat i un major assessorament tècnic al professor ordinari, al de suport, al logopeda i al fisioterapeuta….
• Seguiment i assessorament per part dels equips psicopedagògics de les adaptacions curriculars individuals i els Programes de Diversificació Curricular.
• Programes de Garantia Social suficients i adaptats a les necessitats reals, sense que hi haja desistiment per part de les administracions educatives en altres entitats.
• Major implicació dels pares i mares dels alumnes amb necessitats educatives especials en els programes i activitats dels Centres. Proposem també que es reconega, a efectes laborals, com a deure públic inexcusable, l’assistència de pares i mares o tutors a les reunions dels Consells escolars, comissions d’escolarització o altres òrgans anàlegs, així com a les activitats programades pels centres sobre l’educació dels seus fills.
• Equips multiprofesionales per a necessitats especials visuals, auditives, motores i intel·lectives, amb vista a garantir un diagnòstic més fiable, realitzar un seguiment més assidu en el centre on s’integra l’alumne o l’alumna, i assegurar la Formació Permanent del Professorat i el seu assessorament.
• Incorporació de professorat i intèrprets especialistes en el llenguatge dels signes en el cas de xiquets hipoacúsics i xiquetes hipoacúsiques escolaritzats.
• Garantir el procés educatiu dels xiquets i les xiquetes que no poden estar en l’escola i obligatòriament han d’estar en un Centre Sanitari o a casa amb Professors Itinerants.
• Regular les adaptacions de la prova d’accés a la Universitat (mentre aquesta no desaparega) i els plans d’ensenyança posteriors que permeten un accés als ensenyaments universitaris del col·lectiu de persones amb necessitats educatives especials.

En aquests últims temps hi ha hagut una obsessió compulsiva per legislar en l’aplicació de programes, sense avaluar aquests processos per a reconduir o millorar dimensions viciades per la rutina o realitzades sense una justificació conceptual sòlida. Reflexionar sobre el que fa i la seua repercussió serà la millor manera de millorar-ho.

Avaluar les experiències dutes a terme pels centres del País Valencià, tant en Centres Específics com en Ordinaris, del tractament dels xiquets i xiquetes amb NE és, doncs, prioritari de cara a millorar i superar de cara al futur no sols el seu procés escolar, sinó els drets fonamentals que els assisteixen, el seu espai en la societat. Aquesta avaluació hauria de dur-se a terme amb i des de tots els sectors implicats, també des del propi alumnat, tant el que és susceptible de rebre ajudes especials —en la mesura que siga possible— com dels companys i companyes que han compartit la seua escolarització.