PROU DE ROSARIS ALS NOSTRES OVARIS!

L'última de la Rana Gustavo, del ministre de Justícia, és llevar la possibilitat d'avortar per malformació del fetus. Els antiabortistes i els més beatos han tirat traca, però ni s'han parat a pensar que el supòsit de l'embarassada que al·legue "problemes psicològics" continuarà vigent. Serà el supòsit que utilitzaran les avortistes, que ja no tindrem un altre motiu per a avortar. Tot continarà igual que amb la llei socialista dels 80, però fent una miqueta més la mà. 
Estem davant d'una nova cortina de fum, i ja sabran els del PP el que realment volen tapar, perquè ni atrauen votants (el 80% dels espanyols està en contra de la nova reforma del PP en matèria d'interrupció voluntària de l'embaràs) ni ha sentat bé en les mateixes bases del PP. Les de l'Opus continuaran parint com a conilles, però les filles de les de l'Opus hauran de tornar a dir que estan desequilibrades.
Nosaltres, per la nostra banda, no haurem de tornar a Londres a avortar, però les coses tornaran als 80, és a dir, a la situació en què nosaltres les dones som màquines de procreació al servei del patriarca. Este és el progressisme del PP en matèria reproductiva.


Per la seua banda, l’il·luminat de Juan Cotino, president de les Corts Valencianes, ha dit recentment que s’ha d’obligar a vore la seua pròpia ecografia a aquelles que van a avortar. Creu així, el molt borinot, que les embarassades  “s’adonaran del valor de la vida que porten dins”.

Que no l’avortaríeu?

PELS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS DE LES DONES

Des d'EUPV apostem per uns serveis públics de qualitat que afavoresquen el desenvolupament integral de totes i tots.

Patim un important deteriorament del sistema sanitari que, amb el fals discurs que el sistema públic no funciona, justifica la introducció de mesures privatitzadores, suposadament destinades a salvar allò que s’ha deteriorat intencionadament. La Sanitat Pública és vista com un negoci, amb una privatització dels serveis auxiliars i serveis mèdics i clínics. Els beneficis són, per descomptat, privats, encara que si tenen pèrdues sempre recorren a l’Administració pública.

Des d’Esquerra Unida del País Valencià, defensem la necessitat d’una xarxa sanitària pública forta i un Pla Integral de Salut que coordine recursos i planifique el treball a realitzar, incorporant els col·lectius que, actualment, són tractats de forma deficitària. I incorporant, sens dubte, una necessària visió de gènere, que corregesca la invisibilització a què les dones han estat sotmeses.

És una realitat que la manca de perspectiva de gènere en la recerca mèdica fa que s’apliquen a les dones patrons masculins, amb extrapolació automàtica de resultats. A més, les dones que pateixen la medicalització de la seua vida i de la seua salut són tractades com a éssers imperfectes que poden ser millorats (un exemple és la medicalització d’un procés natural com és la menopausa i el seu tractament amb la Teràpia Hormonal Substitutiva) i, al mateix temps, hi ha un desconeixement de les manifestacions clíniques pròpies, com les malalties cardiovasculars o l’impacte que té la tasca de l’atenció informal en la salut de les dones.

Enfront de la medicalització sistemàtica a què una medicina androcèntrica sotmet les dones, seria necessari repensar alternatives no invasives, que passen per la prevenció, la necessitat d’una alimentació adequada i l’exercici físic. En definitiva, hàbits de vida saludables.

Un altre punt important és la demanda històrica de les dones d’una maternitat lliure i un avortament segur. Maternitat lliure per recuperar el protagonisme del part, i avortament segur per deixar de ser considerades xiquetes amb necessitat de tutela. La Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, és una llei que s’ha quedat curta, des del període d’interrupció de l’embaràs per voluntat de la dona (14 setmanes), el període de reflexió obligatori, el manteniment de la tipificació de l’avortament com a delicte dins del Codi Penal, etc. A més, al País Valencià, on el conseller de Benestar Social defensa la creació de “registres de fetus”, s’ha de témer que el dret a l’avortament no estiga garantit en la xarxa sanitària pública i açò perjudicarà especialment les dones que estiguen en situació més precària.

Defensem que el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos i la seua maternitat és fonamental. Cap dona ha de ser sotmesa a cap pressió o coacció que limite aquest dret.

Un col·lectiu que és tractat de forma deficitària en la xarxa sanitària és el de les dones lesbianes i bisexuals. Per exemple, en les consultes ginecològiques, on es produeix una invisibi-lització que ha d’acabar. Es dóna per fet l’heterosexualitat de totes les dones (en els qüestionaris, en l’atenció, en les campanyes de prevenció), es desconeixen les pràctiques sexuals, la realitat de les dones lesbianes i bisexuals no es té en compte en els estudis, registres ni estadístiques de salut comunitària… i una de les conseqüències de tot açò és la falta de coneixement sobre la incidència i la repercussió de les Infeccions de Transmissió Sexual, el VIH i el càncer en les dones lesbianes i bisexuals.

Un tema sagnant, per la situació de vulnerabilitat de les dones que ho pateixen, és el de la realitat de les dones drogo-dependents i la violència de gènere. Aquestes dones es queden en la xarxa de drogodependències, no acudeixen als serveis d’atenció a la violència de gènere. La seua problemàtica de maltractament de parella, o de qualsevol altre tipus de maltractament pel seu sexe, es queda sense treballar i és un element que té influència en l’abandó del tractament. No hi ha una identificació de les situacions de violència cap a elles i, moltes vegades, la seua drogodependència és conseqüència de la situació de violència patida.