UNIVERSITAT I INVESTIGACIÓ SENSE ELITISMES NI MERCANTILISMES

Els últims anys de govern del PP en la Generalitat Valenciana han sigut un autèntic desastre per a les universitats valencianes. Si l’Estat espanyol subfinança la universitat pública, al País Valencià, la Generalitat del PP ha exacerbat aquest subfinançament, fidel al seu model econòmic “neoliberal” i tercermundista que consisteix a fomentar un “creixement” basat en sous baixos, sol, platja i urba-nitzacions, en compte de promoure un desenvolupament sostenible que es fonamente en una mà d’obra cada vegada més qualificada i inversions en els avanços científics i tecnològics. El menyspreu del PP cap a la universitat no és casual: forma part de la seua política econòmica.

Enfront d’aquesta situació, des d’Esquerra Unida proposem una política universitària alternativa, basada en un finançament suficient que garantesca la qualitat de la universitat com a servei públic arrelat en l’entorn socioeconòmic i cultural del País Valencià, obert a la cooperació internacional i solidària amb universitats d’altres països i compromesa amb la difusió lliure dels coneixements i dels resultats de la investigació finançada amb fons públics.

Entenem que una universitat pública de qualitat exigeix la substitució de l’actual LOMLOU (que, encara que deroga les pitjors propostes de la LOU del PP, continua sent insuficient) per una llei que fomente una Universitat pública, democràtica, autònoma, crítica i de qualitat, llei que haurà de comptar amb la participació activa en la seua elaboració de les organitzacions socials i, en especial, de les pròpies universitats.

Prendrem les mesures perquè el sistema universitari valencià siga un servei educatiu gratuït i universal cohesionat amb les etapes preuniversitàries i amb la formació professional superior. D’altra banda, fomentarem l’extensió dels serveis formatius de les universitats valencianes perquè estiguen a l’abast de tota la ciutadania.

Propostes d’actuació:

• Proposem una planificació de l’oferta de places de l’ensenyament superior d’acord amb les necessitats socials i culturals del nostre país i amb les aspiracions de formació de la nostra joventut.
• Cal organitzar aquesta oferta per zones geogràfiques i fer que l’oferta tendesca a cobrir el conjunt de les àrees de coneixement i dels títols de grau, de manera que els desplaçaments siguen els mínims per part dels estudiants, sense excloure la possibilitat d’arribar a acords amb altres comunitats autònomes.
• Promoure una Llei Valenciana d’Universitats que regule el Sistema Valencià d’universitats Públiques, assegurant el finançament públic, de manera que atenga plenament les necessitats socials de formació universitària al País Valencià i impulse una investigació no condicionada pels poders polítics i econòmics.
• Dins d’una política general de promoció del coneixement i de l’ús de la nostra llengua, cal posar en marxa un pla específic per a fomentar la docència universitària en valencià fins a aconseguir els nivells de les universitats del nostre àmbit lingüístic.
• Assegurar un finançament públic suficient per a una dotació de mitjans materials i humans que permeta una docència d’acord amb les directrius europees, que faça possible una docència teòrica i pràctica participativa, assegurant la formació del professorat en mètodes actius, limitant el nombre d’estudiants per grup a 50 i evitant la privatització de serveis.

• Cal que aquest finançament públic garantesca una recerca bàsica de qualitat com una activitat central de les universitats públiques valencianes. Establirem una política clara en matèria d’R+D+I amb definició de les línies prioritàries d’actuació atenent a les característiques del País Valencià, amb una major coordinació de tots els sectors implicats (centres d’investigació, sectors productius i societat).
• Açò implicarà un augment considerable de l’assignació pressupostària i de la quantitat dels investigadors i de personal de suport en condicions dignes, la qual cosa comportarà, entre altres, la transformació de les beques actuals en contractes laborals d’investigador/a en formació, amb perspectives de promoció, bé en centres públics de recerca o bé en empreses.
• Cal contribuir a equiparar amb la UE les despeses per estudiant, la qual cosa requereix la generalització de les beques-salari i altres ajudes a l’alumnat universitari, per a ampliar, estendre i millorar el nostre sistema universitari. En aquest sentit, s'ha de promoure la gratuïtat i la universalització dels estudis universitaris i, com que la universitat és un servei públic i els estudis universitaris són una activitat socialment necessària, s'ha d'assegurar que ningú en quede exclòs per obstacles relacionats amb el seu origen social o econòmic d’acord amb el comunicat de Bergen.
• Propugnar la plena integració en la Universitat de les Ensenyances Artístiques superiors, que en tenir el foment de la creativitat com un tret essencial, requereixen la vinculació entre docència i recerca.
• S'ha de derogar la “Llei de Creació de L’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva” i cal crear una nova Agència Valenciana d’Avaluació i Qualitat. L’agència s’haurà de constituir com un organisme autònom regit pel dret públic i, entre els seus objectius principals, estaran la consecució dels màxims nivells de qualitat en el sistema universitari públic valencià i la seua adequació a les demandes socioeconòmiques i culturals del País Valencià.
• Dins del marc de la LOMLOU, fomentar la contractació estable del professorat i un contracte laboral per al professorat i investigadors en formació, substituint així la figura actual de “becari d’investigació”. Quant al professorat, la Generalitat ha d'introduir únicament categories contractuals de caràcter estable, amb contracte laboral indefinit, i equiparades a alguna categoria del funcionariat. L’única diferència amb les categories funcionarials serà la possibilitat d’accedir a les figures laborals amb una acreditació d’àmbit autonòmic. No hi han d'haver diferències retributives. La Generalitat ha d'assegurar, per mitjà d’un nou decret, l’equiparació salarial i l’accés a l’equivalent dels sexennis i quinquennis.
• Contribuir a configurar una carrera professional per al Personal d’Administració i Serveis (PAS) de les universitats valencianes, per tal que les universitats tinguen una plantilla de PAS cada vegada més qualificada, condició indispensable per a la qualitat de l’ensenyament i de la recerca. En aquest sentit, caldrà promoure plans de formació específics i posar a l’abast del personal els mitjans educatius de les nostres universitats.
• EUPV pensa que cal una Agència Pública General de Recerca Valenciana, amb una plantilla d’investigadors que puga proporcionar un servei públic a tot tipus d’entitats i empreses, buscant solucions als seus problemes. El resultat de les seues recerques hauria de ser, com a norma general, públic i gratuït, i difondre’s lliurement per Internet perquè puga ser utilitzat per qualsevol. En contraprestació a tal servei gratuït es podrien requerir contrapartides, com l’estabilitat laboral en les empreses que se’n beneficien, a fi que la innovació consegüent no redunde en una reducció de plantilla.
• Crear un Consell Interuniversitari. En el País Valencià, hi haurà un Consell Interuniversitari amb representació de l’administració autonòmica, de les universitats, de l’assemblea legislativa, dels estudiants i dels agents socials. Aquest Consell establirà un mapa amb l’oferta de titulacions que, a nivell autonòmic, i tenint en compte els recursos existents, done resposta, des de les universitats públiques, a la demanda social. Igualment, els ajuntaments en què es troben enclavades les universitats hauran d’incorporar polítiques actives, i financeres, per als centres universitaris, a través dels seus representants en els consells socials.
• Derogar la Llei de creació de la VIU com a universitat virtual privada finançada amb fons públics i potenciar en el seu lloc l’articulació d’estudis universitaris a distància de caràcter públic en col·laboració amb la UNED i les universitats públiques valencianes.
• Potenciar el Campus Universitari que integre totes les universitats públiques valencianes com a instrument de col·laboració entre aquestes, superant el model de Campus d’Excel·lència Internacional elitista i mercantilista.