Inútil
cosmonauta el que contempla estreles per a no vore les rates.
Manuel
Vázquez Montalbán
Amb una llesca de pa suquem el sambarot. Olorem la flor del taronger i alcem la mirada. Una xirivita ens saluda i ens dóna l'alegria de viure mentre contemplem, al fons, la majestuosa Concòrdia, amb uns pins altius que ens saluden en la llunyania moguts per un vent suau i tendre...
En
Esquerra Unida sabem que Llíria és bonica en qualsevol moment,
plena d'alegries, de joies, de virtuts, d'excel·lències, de
garrofes, d'arquitectures singulars i de composicions poètiques que
canten la seua magnanimitat. Però amb l'arribada de la tardor se'ns
ompli, més encara, el cor de primaveres, perquè la nostra
benvolguda ciutat, la d'il·lusions perpètues i somnis
enlluernadors, s'engalana per a rebre milions de visitants encisats
per la fe i la festa. Els edetans i edetanes som gent devota,
treballadora i humil que ofrena totes les glòries que facen falta, i
tots a una veu, proclamem càntics d'amor i himnes de goig. No
debades, les nostres bandes, lloades en tot lo
món i cobertes pel llorer de la victòria, són els estendards més
admirats per tots nosaltres, i la fama que atresoren és fruit de la
suor constant dels nostres incansables músics. Els nostres
paisatges, motiu d'enveja en tota la contornada, ens animen a
treballar-los i a traure'ls tota classe de profit, perquè d'ells ha
crescut la soca que ens fa forts i ens arrela a unes nits màgiques
de danses i balls al ritme de guitarra cristiana. La nostra aigua,
tant quan brolla de la terra com quan ix de l'aljub, ho fa amb
l'elegància de les fonts més exquisides i fresca com les parles que
els nostres avantpassats ens relegaren amb tanta gràcia i
virtuosisme. Les nostres edetanes, belles com el gesmil acabat de
florir i perfumades amb les roses més fines, fan tapissos d'amor i
punt de ganxo i pengen arracades a les palmeres enèrgiques de la
nostra entrega per esta nostra ciutat.
Visca
Llíria, la Séquia Major i els guarets argilosos.
Visca
la ciutat de la música, la cultura ancestral i l'arròs amb bledes.
Visca
qui no s'envisca.
Visiteu-nos
en la nostra web i en les xarxes socials i col·laboreu en esta tasca
de convertir nostra Edeta antiga en la terra de la glòria i la
virtut quotidiana:
www.eulliria.blogspot.com
www.facebook.com/eulliria
www.twitter.com/eulliria
La
propaganda intenta forçar una doctrina sobre la gent [...] i opera
sobre el públic general des del punt de vista d'una idea i els
prepara per a la victòria d'esta idea. [...] Tota acció de
propaganda ha de ser necessàriament popular i adaptar el seu nivell
intel·lectual a la capacitat receptiva del més limitat d'aquells
als quals va destinada. D'ací que el seu grau netament intel·lectual
haurà de regular-se més quant més gran siga el conjunt de la massa
humana que s'haja d'abastar. [...] La capacitat d'assimilació de la
gran massa és summament limitada i no menys xicoteta la seua
facultat de comprensió, en canvi és enorme la seua falta de
memòria. Tenint en compte estos antecedents, tota propaganda eficaç
ha de concentrar-se en molt pocs punts i saber-los explotar com
apotegmes, fins que l'últim fill del poble puga formar-se una idea
d'allò que es persegueix.
Adolf Hitler, Mein
Kampf
mira q me'n riguí a gust!!!!! molt divertit....gastant el llenguatge florit dels peperos es pot fer molt bona critica de la manera de fer dels ppeperos!!!!!! ja ho creC!!! l´enhorabona!!!!!!
ResponderEliminar