EL PP DESMANTELLA L'EDUCACIÓ PÚBLICA AL PAÍS VALENCIÀ

Arranca el curs escolar amb les ferides patents pel colp d'astral perpetrat pel govern del Partido Popular a l'educació pública. Al País Valencià, els sindicats han convocat els dies 7 i 14 de setembre en els 1.400 col·legis públics i instituts, concentracions contra la política de retallades de l'executiu autonòmic. A més, el 22 de setembre s'han convocat a València i Alacant manifestacions amb el lema "Per l'Ensenyament Públic: més inversió, més qualitat, més valencià i més dignitat".

La política de desmantellament de l'educació pública implementada pel PP s'accentua en un context de crisi i retallades. Un Decret Llei aprovat pel govern autonòmic el 5 de gener (convalidat per les Corts Valencianes 13 dies després) ja ajustava salaris i plantilles en l'àmbit docent. El Reial decret 14/2012 aprovat pel govern central, que tingué el seu correlat en un decret posterior aprovat per l'executiu valencià, materialitzava l'increment del nombre d'alumnes per aula en un 20% (de 35 a 42 a batxillerat, de 25 a 30 en infantil i primària i de 30 a 36 a l'ESO). L'increment d'estes ràtios és una de les reivindicacions històriques de l'escola privada.

A això es va afegir després un increment de les hores lectives que havia d'impartir cada professor: de 18 a 20 hores a l'ensenyament secundari i un mínim de 25 en educació primària i infantil. És a dir, més alumnes en menys aules i major càrrega d'hores lectives per als docents. És el que en l'argot neoliberal s'anomena "racionalització" i "reassignació" dels recursos per a aconseguir una major "eficiència". A la degradació de l'ensenyament s'afegeix la retallada de plantilles en escoles i instituts. Segons el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), el majoritari en l'educació pública valenciana, els ajustaments porten a una retallada de plantilla de 1.200 professors interins. En els últims tres anys, segons fonts sindicals, 4.500 docents han estat acomiadats.

La situació s'agreuja, a més, pel fet que la Conselleria d'Educació no ha cobert les jubilacions ni realitza ofertes d'ocupació pública. Però les retallades no afecten exclusivament als docents interins. Altres professors, funcionaris de carrera, han vist com se'ls desplaçava a altres centres per a continuar exercint la seua faena.

Així les coses, el curs 2012-2013 comença entre protestes i, en molts casos, amb els professors impartint les lliçons en barracons. Esta és una realitat que es repeteix any rere any al País Valencià. El 2012, 800 barracons o aules prefabricades acolliran entre 16.000 i 18.000 alumnes principalment en els trams d'infantil i primària. El problema és que moltes d'estes aules no tenen caràcter provisional (mentre es construeix un nou col·legi), sinó que amb el temps han esdevingut una realitat estructural: alguns barracons porten funcionant cinc anys, altres 20.

Els pressupostos del 2012 del Govern de Fabra ja van suposar un primer avís. Els gastos de personal en educació secundària es van reduir un 3% respecte a l'any anterior. Encara que el capítol d'inversions en el funcionament de centres públics estableix un increment, el STEPV critica que els centres "estan patint retards en el cobrament d'estes partides, que posen en perill el funcionament diari de l'escola". Mentre, la despesa en els concerts educatius amb centres privats va augmentar prop de 9 milions d'euros (1,5%) respecte al 2011.

A més, "les modificacions que es realitzen posteriorment a l'aprovació dels pressupostos fan difícil una anàlisi precisa de la inversió real en concerts educatius; esta estratègia de l'administració és totalment intencionada i calculada, per a evitar les crítiques a les polítiques de privatització de la educació que, des de 1995, porta a terme el PP valencià ", denuncia l'esmentat sindicat.

Reajustaments, reestructuracions, retalls, reassignacions.... Amb quin objectiu? Un molt evident, segons Vicent Mauri, portaveu de l'STEPV: "El desviament d'alumnes de l'educació pública a la privada". El 2012 ha augmentat en un 2% el nombre d'escolars matriculats en col·legis concertats (privats amb subvenció estatal). "És una xifra molt significativa", assenyala Mauri. "El que pretén el PP, al capdavall, és canviar la proporció 65% alumnes en centres públics-35% en privats, pactada en la transició, i anar a un model que implique el repartiment de l'alumnat a parts iguals entre col·legis públics i privats; ja ho va anunciar sense embuts Aznar en el seu moment, també Esperanza Aguirre en la seua etapa de ministra d'Educació i este estiu ho ha dit la consellera d'Educació, Maria José Català ", afegeix.

Ens trobem en el punt àlgid de l'ofensiva. Segons el portaveu del STEPV, "estan utilitzant la crisi com a pretext per a destrossar l'educació pública, sempre parlen de llibertat d'elecció de centres, però això és una mera excusa. Entenen l'educació com un negoci privat. Si no, per què es neguen a fer escoles públiques en zones d'interior o en el món rural? ".

Actualment, a València capital hi ha més alumnes matriculats a l'escola privada concertada que a la pública. A això no són aliens els postulats ideològics de l'alcaldessa del PP, Rita Barberá, qui en més d'una ocasió ha afirmat que la ciutat ja té moltes escoles públiques. Potser per això el consistori valencià no cedeix solars per a la construcció de centres escolars públics. No obstant això, es tracta de decisions polítiques de dramàtiques conseqüències. Escolars dels barris de Benimaclet, Algirós, Mestalla o Patraix han de matricular-se en col·legis privats o en públics d'altres barris, donada la manca d'equipaments públics a prop dels seus domicilis. Per contra, segons fonts sindicals, l'Ajuntament de València habilita sòl d'ús escolar, amb l'aprovació de la Generalitat Valenciana, per a la construcció de col·legis privats.

Tampoc l'educació constitueix una peça separada del model econòmic aplicat al País Valencià durant els últims anys, on la manca d'inversions en educació pública ha corregut en paral·lel al monocultiu del taulell i les inversions especulatives. "Res s'ha improvisat -assenyala Vicent Mauri-, deliberadament s'ha fomentat l'abandonament de les escoles perquè els joves anaren a treballar en la construcció o l'economia informal". De fet, l'índex de fracàs escolar ha augmentat al País Valencià un 11% en l'última dècada (un dels registres més elevats en el conjunt de l'estat, de fet, en la majoria d'autonomies s'ha donat una reducció del fracàs escolar ).

En resum, "el País Valencià constitueix des de fa 15 anys, juntament amb Madrid, el gran laboratori del PP per al desmantellament de l'educació pública. En els últims cinc anys això s'ha fet més evident. Un exemple. El País Valencià i Madrid són les úniques autonomies que tenen concertada l'educació infantil i de batxillerat, cosa a la qual la llei no els obliga", explica Vicent Mauri. També els ciutadans valencians han patit iniciatives que ratllen allò estrambòtic, com el Decret del plurilingüisme, que comença a aplicar-se este curs escolar, i pretén afegir l'ensenyament de l'anglés a les dos oficials, castellà i català, des de l'educació infantil.

El portaveu del STEPV explica que, tal com afirmen nombrosos pedagogs, "la metodologia d'ensenyament de diferents llengües ha de ser progressiva i esglaonada, amb grups reduïts i fomentant la participació de l'alumnat; es tracta, així mateix, d'una iniciativa populista i que atempta contra la llengua autòctona". Reducció de beques per a llibres de text, augment de l'IVA del 4 al 21% el material escolar (afegit a la minva salarial de les famílies), la inexistència d'una xarxa gratuïta de centres educatius infantils... s'afegeixen a un reguitzell de retallades que posen en almoneda l'educació pública, al País Valencià i al conjunt de l'estat.

Article d'Enric Llopis aparegut en Rebelion.