LA RUTA DELS SOCARRATS (I)

Vista del Bardinal (la Concòrdia, Llíria)

LA SERRANIA I EL CAMP DE TÚRIA: LA RUTA DELS SOCARRATS

Este estiu el foc ha acabat amb el pulmó verd de la Serrania i el Camp de Túria. El malson començà el mes de juny amb l’incendi de Benaixeve, on es cremaren 670 ha. Després, a principi de juliol, un horrorós incendi baixà des d’Andilla, el Villar, i Alcubles a Llíria cremant més de 20.000 ha. I el passat diumenge 23, cap a les 16h, començà el foc a Xulilla, on es cremà tot, fins i tot els pins centenaris de La Pelma, que se’n havien lliurat del foc de 1994. De Xulilla l’incendi s’estengué per totes les direccions: cap a Gestalgar, Bugarra, Pedralba, Casinos, Vilamarxant, etc., calcinant més de 5.500 ha de bosc amb els porcs senglars, conills i resta de fauna corresponent.

Més de dues mil persones van ser desplaçades de les seues vivendes i acollides en els municipis del voltant: el Villar, Vilamarxant, Requena… mentre s’empobrien i quedaven marcades per sempre.

Què hi resta de tot açò? La desesperació impotent de les víctimes i un canvi paisatgístic que ens afecta a tots els habitants de les citades comarques i més enllà.

En l’incendi de juliol feia calor però no vent. Amb calma deixaren que s’estenguera el foc sense enviar quasi efectius d’extinció. L’hidroavió tirava l’aigua que s’evaporava quasi instantàniament i no arribava a banyar la terra. Sense brigades professionals que ajudaren per baix deixaren anar les flames fins que arribaren a la Serra Calderona i intervingué l’exèrcit. Un incendi és molt difícil d’apagar si abans no s’han pres mesures de prevenció netejant els boscos i els camins, cultivant les terres i fent tallafocs. L’efectivitat depén també de la rapidesa de la intervenció i últimament mai compten amb aquest factor a favor.

Serafín Castellano ha declarat que tenim un modern sistema europeu per atendre aquestes catàstrofes. Li demanen des d’ací que especifique més a què es refereix. Nosaltres tenim constància que de 74 brigades forestals que hi havia l’any 2010 enguany sols hi ha 46, hi ha més de mil persones menys treballant en els serveis forestals i ha suprimit la Línia Pamer on 2.100 persones aturades s’ocupaven de netejar les muntanyes. El diumenge passat alguns afectats deien que la intervenció tardà més d’hora i mitja. L’exèrcit acudí també però el foc ja campava famolenc ajudat pel vent de ponent de 40 i fins i tot 70km/h.

Ara tenim més de 26.000ha socarrades a la Serranía i el Camp de Túria, està plovent i la fusta cremada i les cendres baixen pels barrancs al riu Túria contaminant l’aigua i els aqüífers, a més del sòl que queda descarnat i erosionat per l'aigua que no troba obstacles ni planta que fixe la terra.

Les repoblacions forestals de la II República van augmentar espectacularment la superfície forestal de tot l’Estat, però la manca de polítiques agràries, ramaderes i forestals adequades des de fa trenta anys ens han portat a la desolada situació actual. 

Les transferències autonòmiques que haurien d'haver facilitat l’ordenació del territori i la prevenció dels incendis han fet tot el contrari: retallar recursos de la lluita contra el foc, empobrir el camp i construir sense planificació. Les comarques de l’interior del País Valencià han vist com el desert s’obri camí entre els bancals i el guaret. Com deia una dona de Pedralba entrevistada: “Hi ha diners per a la Fórmula 1, però els pobles agrícoles som els grans oblidats”.

Retallades en educació, en sanitat, en serveis socials i sense promoció agrària. Tot al turisme. Doncs ara que no tenim boscos, ni quasi parcs naturals, per fer turisme rural proposem explotar la Ruta dels Socarrats.