EXPLICACIONS A LA BASCA

Si és que... havia de vindre un de Bilbao a explicar-nos tot això de la crisi!

Maritxu és la propietària d'un bar a Bilbao, que ha comprat amb un préstec bancari. 
Com és natural, vol augmentar les vendes, i decideix permetre que els seus clients, molts dels quals són txikiters (aquells que van de taverna en taverna bevent vi) en atur, beguen hui i paguen un altre dia. Va anotant en un quadern tot el que consumeixen cada un dels seus clients. Esta és una manera com una altra qualsevol de concedir préstecs. Però en realitat, no li entra en caixa cap diner físic.

Molt prompte, gràcies al boca a boca, al bar de Maritxu es comença a omplir de més clients. Com els seus clients no han de pagar a l'instant, Maritxu decideix augmentar els beneficis pujant el preu de la cervesa i del vi, que són les begudes que els seus clients consumeixen en major quantitat. El marge de beneficis augmenta vertiginosament. Però en realitat, és un marge de beneficis virtual, fictici; la caixa segueix estant buida d'ingressos comptants.

Un empleat del banc més proper, molt emprenedor, i que treballa dedirector en la secció de servei al client, s'adona que els deutes dels clients del bar són actius d'alt valor, i decideix augmentar la quantitat del préstec a Maritxu. L'empleat del banc no veu cap raó per preocupar-se, ja que el préstec bancari té com a base per a la seua devolució els deutes dels clients del bar. Aneu agafant la dimensió del castell de cartes?

A les oficines del banc els directius converteixen estos actius bancaris en "beguda-bons", "alcoh-bons" i "vomita-bons" bancaris. Estos bons passen a comercialitzar-se i a canviar de mans en el mercat financer internacional. 

Ningú comprén en realitat què signifiquen els noms tan rars d'estos bons; tampoc entenen què garantia tenen estos bons, ni tan sols si tenen alguna garantia o no. Però com els preus segueixen pujant constantment, el valor dels bons puja també constantment. El castell de cartes creix i creix i no para de créixer, però tot és una enganyifa, no hi ha darrere solidesa monetària que ho sustente.

Tot són "bons", és a dir, paperets que "representen" tindre valor sempre que el castell de cartes se sostinga. No obstant això, encara que els preus segueixen pujant, un dia un assessor de riscos financers que treballa en el mateix banc (assessor al qual, per cert, acomiaden prompte a causa del seu pessimisme) decideix que ha arribat el moment de demanar a Maritxu el pagament del seu préstec bancari, i Maritxu, al seu torn, exigeix ​​als seus clients el pagament dels deutes contrets amb el bar.

Però, és clar, els clients no poden pagar els deutes. Maritxu no pot retornar els seus préstecs bancaris i entra en fallida. I Maritxu perd al bar. Els "beguda-bons" i els "alcoh-bons" pateixen una caiguda d'un 95% del seu valor. Els "vomita-bons" van lleugerament millor, ja que només cauen un 80%. Les companyies que proveeixen al bar de Maritxu, que li van donar llargs terminis per als pagaments i que també van adquirir bons quan el seu preu va començar a pujar, es troben en una situació inèdita. El proveïdor de vins entra en fallida, i el proveïdor de cervesa ha de vendre el negoci a una altra companyia de la competència. Per què? Perquè els proveïdors de vins i cerveses també li fiaven a Maritxu, creient que estaven segurs que cobrarien amb escreix al cap del temps. Com que no han pogut cobrar donat que els diners no existeixen, el deute de Maritxu se'ls ha menjat a ells.

El govern intervé per salvar el banc, després de converses entre el president del govern i els líders dels altres partits polítics. Per poder finançar el rescat del banc, el govern introdueix un nou impost molt elevat que pagaran els abstemis. Que és el que de veritat ha passat. Amb els impostos dels ciutadans innocents, els governs han tapat el forat financer creat per l'estupidesa dels bancs.

Com diria un basc, "Hòstia, per fi! Una explicació que s'entén!".