JOVENTUT, EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ

Les mancances de la política juvenil valenciana en temes econòmics s’estenen a tot el seu conjunt, fins al punt que podem afirmar no sols la seua inexistència a nivell municipal i autonòmic, sinó, fins i tot, l’actuació conjunta de les institucions per a impedir la seua aparició, com s’ha pogut observar en les contínues retallades i pràctiques d’asfíxia econòmica dutes a terme per l’IVAJ i la Generalitat respecte de les associacions juvenils valencianes. L’IVAJ és, sense cap dubte, un dels òrgans que majors retallades està realitzant, a pesar d’estar dirigit a un col·lectiu d’un caràcter tan precari com és el juvenil, fent pagar al món associatiu i no associatiu juvenil el cost de la crisi general i la crisi particular en què es troba la Generalitat per la nefasta gestió dels últims anys. Així, el 2010, l’IVAJ ha aprovat un conjunt de retallades per a polítiques juvenils que sumen més d’un milió i mig d’euros, desapareixent, per exemple, l’ajuda al lloguer jove, les beques per a realització de cursos d’idiomes o el foment del voluntariat juvenil local.

Tot això combinat, a més, amb una contínua política de persecució dels moviments associatius discrepants, sotmetent al món associatiu i als consells de Joventut a un ofegament econòmic sense precedents, retardant els pagaments anuals de subvencions concedides i justificades. Això alhora que realitza una nefasta gestió de la, durant anys reivindicada, nova Llei de Joventut, que donada l’actuació del Govern valencià naix pràcticament morta i a esquenes del món associatiu juvenil. Davant de tot això, només esperem que el canvi al País Valencià comporte l’urgent i necessari canvi en l’IVAJ, una institució que va nàixer per a donar suport a la joventut i que, actualment, s’ha convertit en un simple gestor de viatges turístics, els únics que no pateixen retallades de pressupost, i en una eina de control del moviment associatiu juvenil en la nostra comunitat.

Però, a més de l’absència d’una política juvenil favorable als i les joves, el principal problema a què continua enfrontant-se la joventut valenciana és el de l’educació. A un model d’educació formal completament fracassat pel seu abandó i boicot continu des del Govern valencià, s’afegeix un bloqueig global a qualsevol intent d’aprofundir en l’educació no formal i en l’autogestió educativa i participativa per part de les persones joves. L’escola no és ja el principal focus de socialització dels i les joves, ni tampoc el mitjà per a abordar la realitat complexa a què dia a dia ens enfrontem com a ciutadans i ciutadanes. Aspectes tan importants com l’educació sobre la diversitat (ja siga ètnica, cultural, sexual o funcional), sobre la relació amb el medi ambient, l’educació sexual i la sexualitat, les relacions de gènere o la participació, queden completament fora no sols dels seus plans d’estudi, sinó també de les seues capacitats i competències.

Fins ara la política juvenil valenciana i els discursos que l’acompanyen han oscil·lat i oscil·len sempre entre dos extrems: el paternalisme desmesurat, que ens considera menors d’edat continus i ens recompensa amb viatges a la neu; i la criminalització contínua, que nega els aspectes positius d’aquesta etapa vital per a convertir tot jove actiu en susceptible de ser delinqüent, rebel sense causa o antisistema.

Així, les actuacions en política juvenil cerquen bé el control i la repressió, bé la recompensa a la submissió. Però MAI la participació activa dels i les joves en el seu disseny, els seus objectius i el seu abast. Aquest problema no és només de la joventut valenciana o espanyola, sinó que s’estén a tots els àmbits de la nostra democràcia, cada vegada més malalta i cada vegada menys participativa, responent al missatge indirecte de prohibit participar que ens envia el Govern valencià.

La participació, la cultura democràtica de l’acció i intervenció directa en la presa de decisions és la base de qualsevol vertadera democràcia. I el món juvenil és un dels espais privilegiats de desenvolupament d’aquesta consciència. D’ací les clares i interes-sades limitacions a la participació i a l’associacionisme construïdes des de les no-polítiques de joventut valencianes, ja siguen municipals, ja siguen autonòmiques. Des de Joves d’Esquerra Unida del País Valencià, volem respondre a aquest model socialitzador que consisteix a reduir els espais públics de les persones joves a la casa, l’escola, el parc, el centre comercial i el bar, pub o discoteca. Se’ns expulsa progressivament de tots els espais públics, comuns, compartits i gratuïts, i quan els ocupem col·lectivament ens convertim en susceptibles de delinquir.

Així, creiem que el món juvenil associatiu i no associatiu ha de ser potenciat, facilitant la formació integral de les persones més enllà dels dèficits que ofereix l’escola. Necessitem nous espais públics que ara no existeixen, i potenciar els ja existents (com els Consells de Joventut o les cases de joventut), reforçant la joventut com a etapa no sols formativa, sinó també molt activa políticament i socialment.

Propostes des d’EUPV:

• Un ensenyament públic, de qualitat, laic, no sexista, multicultural, antipatriarcal, participatiu, connectat amb la història i la cultura del País Valencià, respectuós i inclusiu de totes les diversitats i opcions diferents de les persones joves. Una ensenyança a què tot el món puga accedir, sense discriminació de cap tipus, a què tots i totes puguen accedir en condicions d’igualtat i total gratuïtat, i fent possible la compatibilitat de l’estudi i del treball.
• Introducció en els currículums escolars de l’ús de les noves tecnologies com a mitjà d’aprenentatge, així com la formació en els drets i deures laborals bàsics del mercat del treball, la cultura de la prevenció de riscos laborals i l’educació per a la salut com a elements claus que han d’abordar-se respecte a la formació professional futura de les persones joves.
• Incloure en els currículums escolars determinades competències especialment claus en l’actualitat, com són l’educació intercultural, el respecte a la diversitat (funcional, sexual, nacional, ètnica…), les qüestions de gènere i igualtat, i el desenvolupament d’una cultura participativa com a element essencial del desenvolupament sociopolític de la persona. Potenciació de l’educació no formal com a mecanisme reforçador de l’educació en valors. Apostar per incloure en l’educació obligatòria una formació dirigida a respectar el medi ambient i els animals, incloent la lluita antitaurina com a exemple de lluita. Tot això ha de fer-se també per mitjà d’una important revisió dels llibres de text.
• Supressió progressiva de l’educació privada i dels concerts escolars en el conjunt del País Valencià. Augment de la plantilla docent per garantir les ràtios legals.
• Establiment d’un Mapa Escolar que garantesca que la xarxa pública cobreix, en condicions de qualitat i plena gratuïtat (transport, llibres, menjador), totes les necessitats d’educació entre 0 i 16 anys. Dins d’aquest mapa educatiu ha d’incloure’s el desenvolupament i millora de la xarxa d’escoles d’idiomes públiques i dels centres de formació d’adults (EPAS).
• Impulsar l’educació en valencià-català, posant en marxa programes d’immersió lingüística en tots els nivells educatius.
• Establir una estratègia per a una educació més participativa, propiciant la generació de xarxes i fomentant l’exercici de la ciutadania. Disseny de campanyes informatives específiques per al seu desenvolupament en els centres educatius (per mitjà del desenvolupament de jornades, xarrades, tallers…), que busquen la sensibilització de la població estudiantil enfront de problemes com ara el racisme, la degradació mediambiental, la pobresa… i afavorir la cultura per la pau. Realització de campanyes informatives en els centre educatius sobre el coneixement de les diverses opcions sexuals, promovent valors com el respecte i la no-homofòbia. Una ensenyança de qualitat per a poder formar-se dins d’uns valors que caracteritzen l’esquerra: solidaritat, no sexisme, antimilitarisme... La docència, a més d’oferir una educació especialitzada, tècnica i científica, no pot deixar de costat una formació global, crítica i ètica de les persones.
• Dedicar una especial atenció a totes aquelles persones que expulsa el sistema educatiu actual per aconseguir la seua integració en el mercat laboral en condicions de qualitat.
• Garantir l’autonomia universitària i la no-ingerència de la Generalitat Valenciana en el lliure funcionament de les Universitats Públiques. Supressió de les universitats privades i desaparició de la VIU. Compliment de la Generalitat amb les seues obligacions econòmiques amb el sistema universitari públic valencià. Garantir una inversió pública creixent i constant en les universitats públiques, impedint la seua submissió als interessos del capital privat. Revisió de les taxes acadèmiques, reduint-les de manera progressiva fins a la seua eliminació.
• Retirada de la LOMLOU i el pla Bolonya, així com les seues derivacions, que tenen com a objectiu un evident avanç cap a la privatització de l’ensenyança universitària, una reducció de la qualitat formativa, l’eliminació de la consciència crítica i la construcció d’un model educatiu superior, guiat exclusivament per principis econòmics i atenent als interessos exclusius del mercat i el pensament neoliberal. Enfront d’això, el paper del Govern valencià ha de ser impulsar una reforma real de les universitats, a nivell estatal i europeu, on tots els membres de la comunitat universitària estiguen representats amb veu i vot. S’ha de democratitzar la universitat en totes les seues estructures, especialment en les referents a l’alumnat.
• Obertura de les instal·lacions dels centres d’estudi a tot el món, per al seu ús social.
• Ampliació de les beques educatives en l’educació pública per part de la Generalitat, basant-se en criteris socioeconòmics. Oferta de beques-salari per motivació socioeconòmica en l’ensenyança universitària.
• Foment i assessorament per al desenvolupament de l’associacionisme estudiantil en ensenyances mitges i superiors. Increment de la capacitat de decisió de les esmentades associacions dins dels Consells Escolars i el Consell Escolar Valencià. Retirada de la normativa aprovada al maig de modificació de les funcions i composició d’aquest òrgan. Garantir i difondre, des del Consell Escolar, els drets i deures dels alumnes.
• Reconeixement del dret de vaga, de reunió en horari lectiu i d’organització estudiantil, per mitjà de la negociació de l’Administració amb els i les representants estudiantils. Eliminació de la figura del professor/vigilant en els descansos dels instituts d’ensenyança secundària.
• Obligatorietat del coneixement del valencià per a totes i tots els aspirants a formar part del cossos de mestres i professors/es de Secundària de la Generalitat. Compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Per això, la Generalitat ha d’impulsar programes obligatoris d’actualització lingüística per a assegurar que el total del professorat siga bilingüe.
• Adequació dels centres que imparteixen Cicles Formatius a les necessitats específiques d’aquests estudis, acabant amb la precarietat en què s’imparteixen moltes assignatures.  
• Les pràctiques que es duguen a terme, tant en empreses com en l’Administració, d’estudis universitaris i dels Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, seran controlades pels sindicats i remunerades amb un salari i cotització equiparable a la mitjana de la categoria professional en la qual s’està treballant.
• Fomentar en tots els centres d’educació pública i privada les jornades complementàries extraescolars, des d’un plantejament pedagògic no sexista ni discriminatori.
• Ampliar els programes de batxillerat nocturn en els centres, facilitant així la possibilitat d’estudiar per a aquells i aquelles joves que, especialment, per motius laborals no tinguen possibilitat de fer-ho en un altre horari.
• No a la instal·lació ni al trànsit de material militar nuclear al País Valencià. Rebuig ple, com a hereus d’un país radicalment amenaçat des del punt de vista mediambiental, de qualsevol possible cementeri nuclear a Zarra. Desaparició de les instal·lacions militars al País Valencià.

Vivim en un món on la violència és el principal mecanisme de resolució de qualsevol conflicte. Cal potenciar mecanismes i institucions que treballen per la resolució pacífica dels conflictes, altres polítiques són necessàries i hem d’apostar per la construcció d’alternatives i per la solidaritat, per una línia d’acció política juvenil que es caracteritze per:

• La solidaritat entre pobles, exigim l’abolició del deute extern i el reconeixement del deute ecològic.
• La solidaritat entre persones; apostem per globalitzar els drets socials i laborals, en totes les parts del món, sense cap discriminació, de gènere, d’origen (nacionals o immigrats) o de qualsevol altre tipus.
• La solidaritat entre generacions, cal una economia sostenible basada en la cultura de la prevenció i la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables amb un model agroalimentari respectuós amb l’equilibri ecològic, que, a més de proveir d’aliments a tot el món, garantesca la seua qualitat per al consum.

Quant a la participació, proposem fer-ne l’eix central de l’educació formal i no formal. Cap reforma no té sentit si no s’hi implica plenament la ciutadania. Cap canvi pot avançar si no avancem en la participació de les persones joves.

Propostes:

• Millora i perfeccionament de l’actual IVAJ, dotat de suficients i adequats recursos econòmics, socials i humans com per poder elaborar i aplicar una autèntica política de Joventut al País Valencià. Reedició del “Pla Jove”, però transformant per complet els seus mecanismes de redacció i especialment d’avaluació. Modificació del Consell rector de l’IVAJ per evitar que siga un mer espai de fotos i de control polític.
• Fomentar una nova relació dels i les joves i les seues associacions amb el món públic. Reducció dels tràmits burocràtics per al naixement d’associacions i moviments, així com per a la concessió d’espais. Actualment, cal una autèntica formació quasiprofessional per a generar associacions i aconseguir espais de joventut i participació.
• Concepció de la joventut no com una oposició a l’edat adulta, sinó com una etapa de transició a aquesta. Abandonament del discurs de rebuig de la participació en favor d’un nou discurs de participació activa i coresponsable. Generar espais juvenils municipals i autonòmics de decisió i autogestió que generarien major participació i coresponsabilitat en les persones joves.
• Garantir la implicació pública per mitjà de recursos i subvencions. Dissenyar una política juvenil conjunta entre les institucions polítiques i el moviment associatiu juvenil, així com els espais i representants de joves no associats però actius. Potenciació pública de l’associacionisme, facilitant espais comunicatius d’aquests amb les persones joves (xarrades municipals, consells i cases de joventut, televisions, ràdios...).
• Manteniment, sense retallades (és més, invertint més en la seua conservació i promoció) de l’actual xarxa d’albergs de l’IVAJ, cedint-los gratuïtament a associacions i entitats juvenils sense ànim de lucre i per a fins formatius. Creació d’una xarxa d’albergs municipals de joventut, que, a més, servesquen com a centres d’informació juvenil, espais de distribució gratuïta d’anticonceptius de qualitat, i que contribuesquen amb la cessió d’espais al desenvolupament en les persones joves d’una vida sexual més plena.
• Utilitzar mecanismes participatius per a la distribució dels pressupostos en matèria de joventut. Seguint la màxima d’un “jove un vot”.
• Impulsar la participació estudiantil representativa amb veu i vot en tots els organismes de decisió en matèria educativa i associativa.
• L’administració pública ha de reconèixer i establir una interrelació obligatòria amb el Consell de la Joventut del País Valencià (i consells locals de joventut) per a la coparticipació en l’elaboració de polítiques públiques que tinguen com a destinataris preferents les persones joves.
• Creació d’una Xarxa de Cases de Joventut independents o integrades en centres cívics. Espais oberts a les iniciatives juvenils, propiciant l’associacionisme i la relació assembleària entre els col·lectius. Centres cogestionats pel Consell Local, la Regidoria i els col·lectius juvenils. Informació i assessorament juvenil.
• Implicar la ciutadania en el procés de disseny de les polítiques públiques d’habitatge a través de fòrums de participació ciutadana on es treballe per un model de ciutat més habitable i sostenible d’acord amb les especials necessitats de les distintes persones i col·lectius.
• Accés de les organitzacions juvenils a la programació dels mitjans de comunicació públics que han de crear-se. Suport econòmic als mitjans de comunicació alternatius creats per joves.
• Reconéixer el dret i facilitar els mitjans per exercir l’accés a Internet per mitjà de punts de connexió i aules habilitades suficients. Hem d’avançar cap a una societat amb millor connexió a la xarxa, on Internet aparega com una eina clau de comunicació.

En resum: desenvolupar models de participació juvenil adaptats a la realitat local i autonòmica. Els mencionats models han de ser transversals (incidir en tots els àmbits de la intervenció municipal que afecten els joves); universals (garantir la representació de tots els sectors, especialment la participació dels col·lectius més exclosos o menys informats); flexibles (el format escollit ha d’adequar-se a les demandes dels propis joves i tenir en compte la trajectòria anterior, treballar sense excessiu formalisme i basat en la “tasca”, permetre la participació de joves no associats…); autònoms (haurien d’estar capacitats per a exercir diferents funcions respecte a la seua interacció amb la institució: pressió, control, col·laboració); demandats (haurien de respondre a una iniciativa dels propis implicats).