L'ESPANYA AUTONÒMICA JA NO FUNCIONA, ÉS URGENT UN FEDERALISME MULTINACIONAL

Entrevista de Paco Cerdà al politòleg Alain-G. Gagnon

És viable l'actual Espanya de les autonomies?

No. Estem en el moment més important de la història recent d'Espanya: la fi de l'Estat de les autonomies. Ja no és possible reinventar-ho. Després del cacau de l'Estatut de Catalunya, dels errors del Govern central i de les manifestacions independentistes recents, hi ha senyals més que suficients que l'Espanya de hui no funciona. Necessitem un altre model que, probablement, serà federalista. I hi ha múltiples versions de federalisme. El federalisme territorial, com el dels Estats Units o Alemanya, el federalisme cultural, com el de Suïssa, o el federalisme multinacional, com el del Canadà, que és el que jo propose en el meu llibre per a Espanya.

En què consisteix?

Espanya es veu a si mateixa com una sola nació indissoluble, com la francesa o l'alemanya, i no entén que en el seu si hi ha altres nacions que tenen dret a existir i a projectar-se al futur. El federalisme multinacional ha d'atendre de manera individual a cada una de les seues nacions i regions.

No és el mateix "café per a tots"...

No, al contrari: no es pot imposar el café per a tothom. Cada u tindrà el seu propi café dins d'un Estat que ha de ser refundat. No es tracta d'imposar l'Estat central en totes les regions. L'objectiu del federalisme és respectar la unitat en la diversitat.

És el contrari del que vosté anomena la "Espanya única i indivisible hereva de la tradició borbònica".

Sí. Per a mi, este model centralista és el gran error històric. Necessitem un Estat que no propose l'homogeneïtzació, sinó que done suport a les seues nacions i regions.

Esta proposta de federalisme desactivaria l'independentisme?

No hi ha dubte que sí. L'independentisme no desapareixeria, però sí que es reduiria de forma molt important. Espanya necessita una cultura federal. El problema és que l'Espanya centralista no pot entendre la seua diversitat.

Espanya uniforme o constitucional, Espanya incorporada o assimilada, Espanya foral i Espanya colonial.
Dins de quina Espanya d'estes quatre situaven València? Voleu una pista?

En el seu llibre parla de la identitat nacional de Catalunya, el País Basc, Galícia, Canàries i Andalusia, però del grup identitari valencià no en diu res...

És una falta meua que en el pròxim llibre abordaré. En el cas del País Valencià, la contribució al debat territorial va ser l'anomenada "clàusula Camps", que pretenia igualar el café, fóra quin fóra, per a tots. No vaig a discutir la personalitat de Camps ni la seua contribució -o la no contribució- a la democràcia, però crec que esta clàusula és interessant, tot i que no s'aplica i no va passar de ser una cortina de fum.

Per què un territori com el valencià, amb llengua, cultura i passat d'independència política, té una sensibilitat identitària tan feble i sense aspiracions federals?

Hi ha una complicitat entre el País Valencià i Madrid, i esta és la carta que ha decidit jugar València. La conseqüència d'esta decisió és que Catalunya es veu com un rival. És una llàstima que esta oposició impedisca el suport mutu dels dos territoris. L'exemple de TV3 per a mi és increïble. És un error històric, perquè València i Catalunya es necessiten per a desenvolupar-se.

Sosté que hi ha fenòmens potencialment devastadors en els àmbits culturals i identitaris, que les minories nacionals estan més en perill que mai.

En esta època de l'imperialisme cultural nord-americà necessitem oposar resistència. Cal mobilitzar-se contra el corrent dominant. És més difícil de mantenir una llengua o una cultura hui que en les dècades anteriors. Este és el desafiament. L'espanyol és molt bonic, però no pot imposar-se sobre les altres llengües ibèriques.

Xoca una altra vegada amb les essències més borbòniques d'Espanya...

Sí, i és que encara s'arrossega. Ara mateix, amb l'excusa de la crisi, hi ha una tendència espanyola a la recentralització. Madrid s'imposa amb una actitud invasora en moltes ocasions. Esta agressivitat s'està intensificant.

Quines conseqüències nacionals tindria per a Espanya les possibles independències de Catalunya o el País Basc?

Es produirien unes conseqüències molt grans per a Espanya, perquè són regions riques. Per esta raó cal que Espanya desperte i propose un model respectuós amb la diversitat d'una manera urgent amb el federalisme multinacional. Espanya ha de reaccionar d'una manera democràtica.

Atreviu-vos amb un pronòstic: A Espanya hi haurà independències, es reformarà la Constitució per la via federalista o tot seguirà igual?

Depén de la manera com reaccionen els dirigents polítics. Si el Govern envia l'Exèrcit és un senyal que Espanya no mereix sobreviure com a Estat democràtic. Per això, han de respondre d'una manera responsable a qualsevol decisió democràtica que es produïsca a Catalunya i al País Basc. El gran desafiament és forjar un projecte comú que mantinga unides les nacions d'Espanya.

Entrevista apareguda al Levante.