LA VESSANT "SOCIAL" DELS FATXES

Ultres amb pell d'ONG

L'extrema dreta valenciana acull a indigents espanyols als que ofereix menjar amb fons europeus. S'inspira en el model dels fatxes grecs d'Alba Daurada.

José Luis Roberto, dirigent d'España 2000

Una càmera apunta al cor d'un atrotinat xalet. Un cartell avisa. Zona vigilada. La seu social del partit ultradretà España 2000, al costat de la plaça del Cedre de València, es confon entre la cridòria del carrer. Famílies senceres recalen en aquest refugi a per queviures. La formació atén als desesperats, com els extremistes d'Alba Daurada, que reparteixen aliments entre els grecs tenallats per la misèria.

Són les cinc d'una calorosa tarda. El fundador d'España 2000, l'empresari José Luis Roberto, supervisa des del seu quarter general de València l'engranatge de la seua pròpia ONG, Hogar Social Patriota María Luisa Navarro, creada fa dos anys i que pren el nom de sa mare. La seua furgoneta recull els queviures procedents de fons europeus de les naus del Banc d'Aliments a València. Amb aquest dinar, l'ONG del grup ultra abasteix cada dos mesos a 36 famílies en la misèria. Jaume Serra, president del Banc d'Aliments a València, un organisme que es defineix d'"apolític i aconfessional", assegura que aquests lots provenen d'una subvenció comunitària autoritzada fa més d'un any pel Fons Agrari (Ministeri d'Agricultura), que el Banc només tramita i que beneficia unes altres 300 organitzacions.

El menjar de la UE (pasta, arròs, conserves) es reparteix entre tots. "Estrangers inclosos", precisa Roberto. No obstant això, altres iniciatives de l'ONG d'Espanya 2000, com la donació de queviures a punt de caducar que arriben de grans superfícies o l'allotjament d'indigents a les set places del seu alberg, es regeixen per una singular discriminació positiva.

• Si ve un marroquí a dormir l'atén?
• No, mentre hi haja llista d'espera d'espanyols.

I així és. Sis de les set places de l'alberg patriota de València estan ocupades per espanyols. L'excepció és un rus afiliat a España 2000 des de fa huit anys. Tots combreguen amb el credo ultra. Dos exemples: José Gómez, de 58, dues filles, va treballar en la construcció fins fa tres anys, quan va baixar al pou de l'exclusió. Es defineix d'extrema dreta. Al seu costat, Cristóbal Cárdenas, de 47, relata que el seu activisme falangista el va sentenciar a l'atur. "Si et veuen amb una bandera d'Espanya, encara que siga sense res més, et miren malament".

Esgrimint la repatriació d'immigrants, España 2000 va emergir el passat any en passar de dos a cinc regidors. Va aconseguir quatre regidors al País Valencià (Onda, Silla i Dosaigües) i va desembarcar amb un en Alcalá de Henares, la tercera ciutat més poblada de Madrid. Es va convertir en la segona força extremista del país per darrere de Plataforma per Catalunya (67 regidors), que pilota l'ex de Fuerza Nueva Josep Anglada.

España 2000 rebutja l'Islam. S'atribueix la paralització d'una mesquita a Alcalá de Henares i es va manifestar i va recollir 1.150 signatures per demanar el trasllat d'una altra a Onda (Castelló), que ha patit intents d'incendi. 

És Espanya 2000 un partit xenòfob? "No", respon el seu president, José Luis Roberto, que afegeix que la seua dona és lituana i la del seu fill, veneçolana. El seu discurs sobrepassa la línia de la ultradreta de la Transició per carregar contra les esquerdes del sistema. Dispara als desnonaments i banquers. El "perill" separatista, pedra angular del radicalisme de dretes de fa tres dècades, és ara un segon plat. Des de la seua ONG de València, on l'any passat els seus enemics "d'extrema esquerra" van encastar un cotxe i van estampar còctels Molotov, es teixeixen els vímets d'una revolució "social patriota". De baix a dalt.

Desgranar l'ADN d'aquest partit ultradretà exigeix ​​visitar Silla (19.213 habitants). La població valenciana és la pedrera d'España 2000. Un de cada deu veïns d'aquest antic feu de l'esquerra governat hui pel PP vota l'extrema dreta, que va obtenir dos regidors el passat any i concentra la militància radical en el País Valencià. Té 500 afiliats. La majoria, joves aliens a l'arquitectura de partits tradicional.

Silla manca dels nutrients del caldo ultra

El seu atur (25%) està tres punts per sota de la mitjana del País Valencià. No hi ha problemes greus d'inseguretat. I la integració dels immigrants és bona. El fenomen es diu Andrés Vicent, portaveu d'España 2000 en aquesta localitat valenciana, que encara la seua segona legislatura. Als seus 35 anys, aquest agricultor que treballa també en la companyia de seguretat de Roberto, Levantina, revoluciona el poble amb el seu populisme. Demana baixar l'IBI i carrega contra el "gueto d'estrangers" del col·legi públic local Lluís Vives. Poc importa que només el 13% de la població siga immigrant. Com els seus camarades, refusa l'esquema ideològic tradicional. El seu lèxic, però, aflora termes de la ultradreta històrica. "Estem molt implicats en la croada social". I en aquesta obstinació, tramita repartir menjar a través d'una ONG creada per simpatitzants d'España 2000. "Volem que els pobres es mengen el torró", afegeix l'aficionat al gimnàs.

Va ser precisament entre peses i abdominals on Vicent reclutar al seu parròquia, una legió de desencantats. El seu carisma va seduir als joves del gimnàs, segons l'únic regidor d'Esquerra Unida (EU) a Silla, Valentí Mateos, que defineix com "astut" a qui va ser el seu company de col·legi. Una altra font vincula l'èxit extremista amb el veto municipal a España 2000 en els consells escolars municipals. La decisió de l'anterior alcalde socialista va presentar al grup ultra com a màrtir de la democràcia. I aquests van aprofitar la jugada per doblar els seus resultats. Alejandro Serrador, El Silla, el segon regidor extremista, es va colar a l'Ajuntament el 2011. Aquest edil està imputat des de 2005 en l'operació Panzer, una presumpta xarxa neonazi desmantellada a València, que disposava d'un llançagranades i que difonia la seua ideologia nacionalsocialista per Internet.

Panzer és només una engruna dels seus embolics judicials. España 2000 va arribar a tenir en la seua antiga web una secció que exhibia els seus trofeus en els tribunals. Les seues controvèrsies acaparen els focus. Des passejar per València amb una furgoneta similar a la de l'Equip A per a denunciar la "invasió" d'immigrants a organitzar un combat de boxa a Gandia patrocinat per l'Ajuntament del PP. 

Pitjor sort va córrer el regidor d'EU a València Amadeu Sanchis, que va ser condemnat a pagar 500 euros a Roberto per qualificar el 2010 als ultres de "bandes terroristes". Les seues declaracions van coincidir amb una qüestionada manifestació contra la immigració d'España 2000 al barri valencià de Benimaclet.

La ultradreta avança silenciosa a Catalunya i València, on s'ha reinventat amb populisme davant de Madrid, segons l'historiador Xavier Casals. Aquest expert recorda que l'ascens de líders com l'austríac Jörg Haider va ser possible gràcies al vot obrer del descontentament. I és precisament en els barris més depauperats de València, com Benicalap o la Fontsanta, on el partit de Roberto recull la seua clientela. Casals compara la fragmentada ultradreta espanyola amb l'alemanya, que acull forces com el Partit Nacionaldemocràtic (NPD), un dels més radicals d'Europa.

L'emergir d'España 2000 suscita una pregunta: A qui vota la ultradreta? "Per descomptat no al PP, una formació que defensa la integració d'immigrants a la Comunitat", explica la diputada popular Alicia de Miguel. Una altra font del seu partit admet que els conservadors acaparen una part de l'electorat d'extrema dreta. El percentatge fregava el 2010 el 90%, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

El camuflatge social no és exclusiu d'España 2000. Democràcia Nacional (DN) reclama combatre la desocupació. I el Moviment Social Republicà (MSR) assessora a aturats i reparteix aliments. "Ens encanta que el 15-M coincidisca amb les nostres propostes. Ells també són d'ultradreta?", es pregunta Juan Antonio Llopart, president del MSR, que ha organitzat a Madrid unes jornades amb el responsable de relacions exteriors d'Alba Daurada i el llibreter condemnat per distribuir material neonazi Pedro Varela. Llopart rebutja el qualificatiu d'ultra. I al seu bloc apareix en la presentació d'un llibre sobre Lleó Degrelle al costat de la vídua de l'oficial belga de les Waffen SS.

El radicalisme sacseja Europa. El Moviment contra la Intolerància destaca el florir extremista a la UE i els delictes d'odi. "Anem camí de Grècia", adverteix el seu president, Esteban Ibarra, que comptabilitza 2.000 webs nazis i 4.000 atacs anuals a Espanya contra sense sostre, homosexuals i immigrants. Sosté que l'ou de la serp ja s'incuba.

Aparegut a ELPAÍS.