LA POBLACIÓ DE 2012 AL CAMP DE TÚRIA

Benaguasil a penes augmenta la població en 3 veïns.

Segons les dades a gener de 2012, al Camp de Túria, la Pobla de Vallbona i Bétera encapçalen el creixement demogràfic comarcal, mentre que en l'altre costat es troba l'únic municipi que perd habitants, Gàtova. Així, la Pobla es consolida com el segon municipi amb més pes demogràfic al Camp de Túriua per darrere de Llíria (la diferència és d'uns 1.400 habitants).

Domenyo, Benaguasil, Marines i Serra són les municipalitats que menys augmenten el veïnat. Llíria incrementa la seua població en 145 nous veïns, una pujada molt moderada.

En total, a la comarca ja som més de 155.000 habitants. I amb tot, continuem sense hospital comarcal, seguim sense uns nous jutjats, continuem amb retallades en el servei de transport públic, seguim amb destrucció del paisatge...

EL CAMP DE TÚRIA	Habitants 2012 155.151	Habitants 2011 152.890	Diferència +2.261
BENAGUASIL	11.298	11.295	3
BENISSANÓ	2.305	2.274	31
BÉTERA	21.868	21.512	356
CASINOS	2.864	2.842	22
DOMENYO	723	714	9
L'ELIANA	17.292	17.061	231
GÀTOVA	429	460	-31
LLÍRIA	23.542	23.397	145
LORIGUILLA	1.827	1.686	141
MARINES	1.850	1.832	18
NÀQUERA	6.009	5.900	109
OLOCAU DE CARRAIXET	1.647	1.517	130
LA POBLA DE VALLBONA	22.197	21.708	489
RIBA-ROJA DE TÚRIA	21.349	21.094	255
St. ANTONI DE BENAIXEVE	7.104	6.856	248
SERRA DE PORTACELI	3.356	3.349	7
VILAMARXANT	9.491	9.393	98

De la gran ciutat cap als pobles: l'última revisió del padró revela que la ciutat de València perd més de 10.000 habitants respecte a l'exercici de 2008.

El Cap i Casal perd habitants.

Els anys de la bonança econòmica vingueren acompanyats d'una gran explosió demogràfica, que situà el País Valencià per damunt del llindar dels 5 milions d'habitants. Les grans ciutats concebudes com a llocs d'oportunitats- van acollir un creixement poblacional continu. No obstant això, l'arribada de la crisi va canviar el panorama.

Així, l'última revisió del padró municipal publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) -i datada per al'exercici 2012- confirma que la ciutat de València ha perdut més de 10.000 habitants per culpa de la crisi. En l'actualitat, 797.028 persones viuen a la ciutat del cap i casal. Un total de 807.200 ho feien el 2008. La caiguda de la construcció i l'augment de l'atur en tots els sectors han causat una minva global de 10.172 pobladors.

La dada no comporta una pèrdua de persones a la província de València, que compta amb 2.580.792 veïns. Fa quatre anys, el mateix registre arribava les 2.543.209 unitats: els petits municipis i els nuclis intermedis guanyen 37.583 pobladors en quatre anys.

El nord i el sud del País sí creixen

No obstant això, la recessió no colpeja amb la mateixa intensitat en les altres dues capitals de província. La ciutat de Castelló aglutina en l'actualitat a un total de 180.204 persones, enfront de les 177.924 inscrites en el padró del 2008. Les xifres avalen un augment de 2.280 persones. A la província de Castelló conviuen 604.564 pobladors. Aquesta xifra testifica un augment de només 230 residents en quatre anys.

Alacant, per la seua banda, acull actualment a 334.329 habitants. El 2008, eren 331.750 els veïns de la capital alacantina. La província compta actualment amb 1.943.910 ciutadans, enfront dels 1891.477 de fa quatre anys. Les dades avalen un creixement de 52.433 unitats demogràfiques. En el cas alacantí, els nous pobladors -o els que decideixen abandonar les grans urbs- també han apostat per les xicotetes poblacions i / o les ciutats de grandària mitjana.

L'últim padró situa la població global del País Valencià en 5.129.266 habitants, 99.665 persones més que el 2008. Aquest registre només és superat pels 8.449.985 ciutadans d'Andalusia, els 7.570.908 de Catalunya i els 6.498.560 de la comunitat de Madrid.

Els més de 790.000 habitants de València la segueixen convertint en la tercera ciutat més poblada. Només la superen la capital -3.233.527- i Barcelona -1.620.943-.

Font: LEVANTE-EMV.