Josep Manaut Viglietti (Llíria, Camp de Túria, 1898 - Madrid, 1971) fou un pintor comunista i teòric de l'art valencià.
Estudià a l'acadèmia de Sant Carles de València i a la de de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla. Obtingué una beca per a estudiar a El Paular i el 1924 anà pensionat a París per la Junta d'Ampliació d'Estudis per a estudiar l'impressionisme. Alhora, fou influït per la Institución Libre de Enseñanza i Manuel Bartolomé Cossío, i ingressà a la maçoneria.
 |
| Josep Manaut: Los puntuales del Movimiento, sense data. |
El 1928 s'establí a Madrid, on des del 1930 fou professor a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i soci del Círculo de Bellas Artes i de l'Ateneo de Madrid, així com president de l'Asociación de Profesores Titulares de Dibujo. Alhora començà a pinta conreant un realisme dins la tradició llumista, però sensible al fauvisme el 1934. El 1933, però, va deixar l'Acadèmia per a treballar com a professor encarregat del curs als Instituts de Secundària de Tortosa (1933-1935) i Ronda (1936).
Després del colp d'estat de 1936 fou militant d'Acció Republicana i simpatitzant del Partit Valencianista d'Esquerra, presidí Cultura Popular Valenciana i s'afilià al PCE. En acabar la guerra fou condemnat pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme a 12 anys de presó i un dia, commutada després per 6 anys i un dia de confinament a Durango. Va romandre tancat a Carabanchel el 1943-1944, a Durango el 1944-1945 i després va romandre a Madrid el 1945-1949.
Després es dedicà a la pintura i a escriure tractats d'art hel·lenística i romana, així com estudis sobre Caravaggio i Sorolla.
- Estudios sobre la pintura helenística-romana. II. La personalidad de Michelangelo Caravaggio y su proyección en la pintura española de los siglos XVI y XVII (1962)
- Crónica del pintor Joaquín Sorolla (1962)
Llegat
- El 2002, la Universitat Carles III de Madrid dedicà una exposició de dibuixos i pintures realitzades durant la seva estada a la presó de Carabanchel.[2] El desembre 2004, la Galerí de Arte Amador de los Ríos a Madrid va dedicar-lo una retrospectiva[3]
- A València, hi ha una exposció permanent de la seva obra Col·lecció permanent José Manaut, obert al públic.
- A Llíria, el nom d'un carrer i prou (mirant el pavelló del Pla de l'Arc, el carrer de la dreta que va al de Bétera).
Informació estreta de la Viquipèdia.
Als llirians el que els agrada són els bous al carrer, els passa-carrers i els entrepans debades que regala l'ajuntament, mirar cap a endarrere és un exercici que s'els esdevé insuls. Ara, i per sinó tinguerem prou amb el carnestoltes cristià de la setmana santa, centenars de ciutadans amb un caporrutxo al cap, les comissions falleres ens regalaran una setmana del mes de Març farcida de gent vestida de llauradora falsa, monyos de rodet postissos, i ninots de cartró del xino. I a tot això li diuen cultura popular! Una merda per a ells!
ResponderEliminar