UN SISTEMA BANCARI DESNONADOR I ASSASSÍ

Del crack del 29, la imatge icònica que ha perdurat fins els nostres dies és la d'un financer arruïnat llançant-se des de la finestra d'un pis 50 d'un gratacel. Dins de 20 anys els records paradigmàtics d'aquesta crisi seran els de treballadors i treballadores, que han vist com els bancs, després d'enganyar-los amb hipoteques fem, els arravataven no sols la seua casa, sinó també la seua vida.

Han passat 83 anys i el capitalisme continua matant gent. Estem davant d'un sistema cruel i assassí; un sistema que primer t'arravata els teus drets, seguidament et lleva el treball, després la teua llar, i per últim, a alguns els nega fins l'existència. Amb la diferència que aquells magnats suïcides havien generat aquell caos econòmic que va engolir a milions de persones, inclús existia una justícia poètica en aquella dramàtica situació, que encara hui dia ens fa pensar que almenys ells eren els culpables. Ara són persones innocents les que paguen amb la seua vida l'avarícia d'una elit que mai en té prou, que ens ha enfonsat en l'Hades de la crisi, però que ix com si no res gràcies als rescats bancaris pagats entre tots i totes.

El capitalisme, i els seus beneficiaris, van aprendre que les crisis cícliques d'aquest injust sistema són molt dures, així que és molt millor que les paguen en exclusiva uns altres, la gent correnta i treballadora. En l'elaboració i aplicació d'aquesta estratègia de “jo no perd mai”, han tingut còmplices d'honor. Tot ha sigut possible gràcies a l'acció del PP i el PSOE, que com a fidels gossos de presa del poder financer han defensat a ultrança els interessos dels bancs i han votat sistemàticament contra qualsevol mesura presentada per Izquierda Unida per acabar amb l'onada de desnonaments que ha assolat la nostra geografia.

Front a la inactivitat i indiferència dels governs ha sorgit un moviment ciutadà de repulsa, la Plataforma d'Afectats i Afectades per les Hipoteques. El seu encomiable treball ha evitat un bon grapat de desnonaments i ha fet visible un problema social, que en un principi quedava en l'àmbit de la tragèdia familiar, generant un profund debat a tot l’estat. Només ens queda pensar, quants drames, quantes vides es podien haver salvat, si al congrés, el PPSOE haguera mostrat un mínim d'humanitat. Quedarà sense resposta.

Marina Albiol Guzman

Diputada d’Esquerra Unida a Les Corts